25
d'agost
del
2016
Actualitzat
el
26
d'agost
a les
8:22h
L’expresident espanyol José María Aznar ha establert una xarxa de contactes internacionals a través de la fundació FAES que presideix. L’esforç per tenir accés als principals centres de poder i influència dels Estats Units va ser evident, des que, sent president del govern espanyol, va teixir una aliança ferma amb l’Administració Bush en plena guerra de l’Iraq. Després d’abandonar La Moncloa, fou contractat per donar uns cursos sobre lideratge a la Universitat Johns Hopkins.
La FAES li ha estat útil per enfortir els vincles amb l’elit política nord-americana, sobretot amb el Partit Republicà. El 2008 es va posicionar obertament a favor del candidat republicà d’aquell any, John McCain, i quatre anys més tard va mostrar el seu suport a Mitt Romney. Però aquest cop tot indica que serà diferent. Aznar no veu amb simpatia Donald Trump.
Fonts de la FAES han indicat a NacióDigital que l’expresident del govern espanyol no té previst de moment fer cap declaració sobre les eleccions nord-americanes. És tot un senyal de canvi de posició en relació a les anteriors eleccions. Encara que falten més de dos mesos per a l’election day, Aznar no mostra entusiasme pel nominat republicà d’aquest any.
Aznar ja ha donat senyals recentment del seu distanciament envers Trump. En un col·loqui a Bogotà el setembre de l’any passat, va tornar a criticar el perill del populisme, i va fer una referència a Trump, sense citar-lo pel nom, quan va assegurar que els milionaris dels EUA tampoc escapen a la temptació populista.
Una galàxia de think tanks conservadors
La FAES manté un vincle estret amb la galàxia de laboratoris d’idees (think tanks) més conservadors i propers al Partit Republicà. Formen tot un univers molt influent ideològicament i que sol nodrir els alts càrrecs de l’administració en les èpoques de govern republicà. En el web de la FAES estan relacionats molts d’aquests centres d’elaboració de pensament conservador amb els que la fundació d’Aznar hi manté alguna mena de vincle. Tots ells es proclamen defensors a ultrança de la lliure empresa i una política de seguretat nacional forta.
Entre els més destacats hi ha l’American Enterprise Institute, segurament el més representatiu de l’anomenat sector “neocon”, que tan influent va ser durant el mandat de George Bush. Un dels principals referents d’aquesta institució és l’exvicepresident Dick Cheney.
Un altre think tank amic de la FAES és la Heritage Foundation, propera a l’ala més dretana del Partit Republicà. Un dels seus directors és l’exsenador Jim DeMint, un ultraconservador de Carolina del Sud.
En el passat, membres de la FAES també van mantenir contactes amb l’International Republican Institute (IRI), el centre d’estudis en relacions exteriors lligat al Partit Republicà. Sol ser presidit per una figura de pes dins del partit i en aquests moments ho està pel senador John McCain, que conserva una aurèola de dirigent respectable en els rengles conservadors.
Per la FAES, per tant, les relacions amb els republicans nord-americans tenen un valor estratègic important. El lligam entre Aznar i el llavors president Georges Bush va ser estret a partir de l’11-S i el dirigent espanyol ha preservat els seus contactes amb l’elit conservadora dels EUA, especialment amb els sectors més “neocon”. Són aquests segments els més hostils a Trump.
A l’escalf de Bush
La posició d’Aznar estarà condicionada, probablement, per la que adopti el clan Bush, molt enfrontat a Trump des de les eleccions primàries. Cap dels dos expresidents de la família, George H. W. Bush –de més de 90 anys- i George W. Bush, va anar a la convenció que va entronitzar el magnat de Nova York. I no s’espera que li mostrin cap tipus de suport.
Qui va ser candidat a les primàries, Jeb Bush, ja ha deixat clar que no el recolzarà, malgrat que sí que ho ha fet el seu fill, George P. Bush, un jove amb ambicions que ja calcula de cara al futur.
La FAES li ha estat útil per enfortir els vincles amb l’elit política nord-americana, sobretot amb el Partit Republicà. El 2008 es va posicionar obertament a favor del candidat republicà d’aquell any, John McCain, i quatre anys més tard va mostrar el seu suport a Mitt Romney. Però aquest cop tot indica que serà diferent. Aznar no veu amb simpatia Donald Trump.
Fonts de la FAES han indicat a NacióDigital que l’expresident del govern espanyol no té previst de moment fer cap declaració sobre les eleccions nord-americanes. És tot un senyal de canvi de posició en relació a les anteriors eleccions. Encara que falten més de dos mesos per a l’election day, Aznar no mostra entusiasme pel nominat republicà d’aquest any.
Aznar ja ha donat senyals recentment del seu distanciament envers Trump. En un col·loqui a Bogotà el setembre de l’any passat, va tornar a criticar el perill del populisme, i va fer una referència a Trump, sense citar-lo pel nom, quan va assegurar que els milionaris dels EUA tampoc escapen a la temptació populista.
Una galàxia de think tanks conservadors
La FAES manté un vincle estret amb la galàxia de laboratoris d’idees (think tanks) més conservadors i propers al Partit Republicà. Formen tot un univers molt influent ideològicament i que sol nodrir els alts càrrecs de l’administració en les èpoques de govern republicà. En el web de la FAES estan relacionats molts d’aquests centres d’elaboració de pensament conservador amb els que la fundació d’Aznar hi manté alguna mena de vincle. Tots ells es proclamen defensors a ultrança de la lliure empresa i una política de seguretat nacional forta.
Donald Trump, en una foto d'arxiu. Foto: Europa Press
Entre els més destacats hi ha l’American Enterprise Institute, segurament el més representatiu de l’anomenat sector “neocon”, que tan influent va ser durant el mandat de George Bush. Un dels principals referents d’aquesta institució és l’exvicepresident Dick Cheney.
Un altre think tank amic de la FAES és la Heritage Foundation, propera a l’ala més dretana del Partit Republicà. Un dels seus directors és l’exsenador Jim DeMint, un ultraconservador de Carolina del Sud.
En el passat, membres de la FAES també van mantenir contactes amb l’International Republican Institute (IRI), el centre d’estudis en relacions exteriors lligat al Partit Republicà. Sol ser presidit per una figura de pes dins del partit i en aquests moments ho està pel senador John McCain, que conserva una aurèola de dirigent respectable en els rengles conservadors.
Per la FAES, per tant, les relacions amb els republicans nord-americans tenen un valor estratègic important. El lligam entre Aznar i el llavors president Georges Bush va ser estret a partir de l’11-S i el dirigent espanyol ha preservat els seus contactes amb l’elit conservadora dels EUA, especialment amb els sectors més “neocon”. Són aquests segments els més hostils a Trump.
A l’escalf de Bush
La posició d’Aznar estarà condicionada, probablement, per la que adopti el clan Bush, molt enfrontat a Trump des de les eleccions primàries. Cap dels dos expresidents de la família, George H. W. Bush –de més de 90 anys- i George W. Bush, va anar a la convenció que va entronitzar el magnat de Nova York. I no s’espera que li mostrin cap tipus de suport.
Qui va ser candidat a les primàries, Jeb Bush, ja ha deixat clar que no el recolzarà, malgrat que sí que ho ha fet el seu fill, George P. Bush, un jove amb ambicions que ja calcula de cara al futur.