23
d'agost
del
2016
Actualitzat
el
25
d'agost
a la
13:22h
Els mitjans de comunicació a l’Amèrica Llatina estan patint la mateixa mutació que fa uns anys va començar a observar-se a casa nostra respecte a la pèrdua d'audiències. Amb l’aparició de nous formats a través de telèfons intel·ligents i tauletes, que exigeixen altres ritmes de producció i publicació de la informació, el paper perd la seva força de vendes.
Els lectors són mòbils i volen tenir a la mà la informació en qualsevol format audiovisual, a l’instant i de manera gratuïta. “No obstant això, a l’Amèrica Llatina encara no s’ha arribat a fer negoci de les versions digitals com per a prescindir del paper”, explica Juan Manuel Cozzi, rector de l’Institut d’Estudis Superiors (IES) de la ciutat argentina de Santa Fe i professor visitant de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. “Està mudant part del sistema però encara no és definitiu”.
L’IES i la Universitat de Concepció de l’Urugai Regional (UCU) són dues institucions que estudien l’evolució de la comunicació. Per tal d’aprendre d’experiències innovadores, de dins i fora del país, organitzen Mediápolis que, per segon any consecutiu, ha reunit a un centenar d’assistents a la ciutat de Santa Fe. En aquesta ocasió, el segon Simposi Internacional de Comunicació Digital i Big Data– celebrat els dies 17 i 18 d'agost– va estar centrat en el Periodisme de Dades.
Cozzi continua reflexionant sobre els mitjans llatinoamericans. Ara, al costat de la periodista santafesinaLia Masjoan, també coordinadora del grau de periodisme a la universitat local. “Els lectors consumeixen més informació però van saltant de tema en tema a través de les pantalles”, afegeix Cozzi. "Però això no és suficient per rendir-nos únicament al digital". Masjoan explica la peculiaritat del diari local El Litoral, un dels més antics de la ciutat. "La seva edició és vespertina. Ara començarà a fer-se també una matinal, a més de reforçar el digital. Però en cap moment s'ha plantejat fer la matinal en digital", sentència la periodista.
“Els anunciants no volen deixar el paper. No confien en els beneficis reportats a Internet. En un moment que podríem prescindir del model tradicional, l’hem de mantenir per subsistir com a projecte”, afegeix Masjoan. Tots dos periodistes coincideixen que la caiguda dels diaris tradicionals és generalitzada a tota l’Argentina però que diaris més grans com La Nación o la Gaceta de Tucumánno han sortit tan perjudicats. “S’ha de comptar que hi va haver un cop de força polític, perquè el ‘Kirchnerisme’ es va enfrontar al grup Clarín. Això li va fer perdre audiència i La Nación– que no estava tan exposada– va guanyar audiència tot i que també eren considerats adversaris al poder polític”.
La conversa és interessant pel fet que s'engloba en un marc innovador de mitjans, on al costat d'aquestes qüestions tan necessàries s'estan debatent sobre com accedir a la informació pública, com obrir grans datasets i posar-los a disposició de la ciutadania i com fer més transparent la corrupció.
L'estudi "Primer estudi de mitjans i periodisme digital a l'Amèrica Llatina" destaca el moment actual de contradiccions i conclou que el periodisme digital creix a Llatinoamèrica, però que el seu finançament encara continua sent un repte.La investigació a partir de les dades
A mitjans de l’any 2012, l’equip del diari La Nación va rebre un correu electrònic anònim que denunciava les despeses exagerades del que era, en aquell moment, el vicepresident del país, Amado Boudou. El rotatiu comptava, llavors, amb un petit equip de periodistes dedicats a l’anàlisi de les dades per investigar temes que requerien un tractament més profund. A partir del missatge, van començar a revisar documents de contractacions i despeses del vicepresident.
Entre els múltiples excessos destacaven viatges a l’estranger, com un a Suïssa per impartir una conferència, acompanyat d’11 assistents i gastant 25 mil dólars. També se li van detectar compres, sense licitació prèvia, de mobles de luxe, entre d'altres, per les quals se li va obrir una investigació judicial, després que La Nación el publiqués.
L'equip Data del rotatiu argentí va començar el cas "Gastos del Senado 2010-2012". "Teníem al davant milers d’arxius d’informació pública on es detallaven totes les despeses del govern, però també sabíem que necessitarien anys per analitzar-les", explica Flor Coelho, analista de La NaciónData. "Vam seguir l’exemple del diari The Guardian, que el 2009 ja va revisar milers de documents de les despeses dels parlamentaris britànics. El que es va conèixer com a "MP’s Expenses".La Nación va reunir a 500 voluntaris per fer la mateixa tasca: mirar un per un els 6.700 arxius que podien demostrar la corrupció que hi havia dins del govern argentí. El projecte va rebre, el 2013, el Data Journalism Award, un dels premis més prestigiosos del periodisme internacional.
Argentina és un dels països que encara no compta amb una Llei de Transparència. S’espera que en uns mesos sigui una realitat, donat que ja ha estat redactada i aprovada pel Senat. No obstant això, des de La Nación Data tenen la clara voluntat de fer la tasca que el govern no fa: obrir documents públics a partir de peticions d’informació i plataformes que han posat a l’abast de tothom.
“A través de la plataforma VozData involucrem als ciutadans en el procés d'investigació de la informació”, va explicar Flor Coelho, a Mediápolis 2016. Des del seu web, La NaciónData va recopilant tots els documents que obren, des d’informació econòmica fins a actualització de les despeses governamentals. A més, organitzen esdeveniments com el Datafest, per donar a conèixer a la ciutadania el seu dret a què les administracions els rendeixin comptes, més conegut en el terme anglosaxó com accountability.
La mineria peruana escapa de les infraccions
Perú és un dels principals països miners de tot el món. El cinquè productor d’or, el segon de plata, el tercer de coure i zinc i el quart de plom. Les companyies establertes aconsegueixen una alta rendibilitat de les extraccions. Només 12 empreses van guanyar prop de 57 mil milions de dòlars nets entre 2008 i 2014. Tot i així, el 2014 amb la Llei 30230, el govern els va perdonar i reduir multes per les greus infraccions mediambientals que van cometre.
“Excesos sin castigo” és un web d’investigació periodística que va explorar els primers vuit mesos d’aplicació de la norma que donava avantatges a les principals companyies mineres del país. D’aquell treball va concloure que l’Estat havia deixat d’ingressar 55 milions de sols peruans (més de 14 milions d’euros) només pel deute condonat.
El projecte combina les explicacions dels fets, amb entrevistes, casos reals i visualitzacions de dades després d’analitzar centenars de documents durant deu mesos. Milagros Salazar, directora de Convoca, va presentar aquest i altres treballs a l’esdeveniment Mediápolis de Santa Fe. Ella va ser una de les pioneres en Amèrica Llatina en regressar al periodisme d’investigació a partir de l’anàlisi de dades. "Excesos sin castigo" va ser premiat amb el Data Journalism Awards 2016.
A l'Amèrica Llatina existeixen projectes similars a Convoca, que persegueixen la corrupció a partir de l'anàlisi de dades. Caldria esmentar, entre molts altres, a Poderopedia (Xile, Brasil i Colòmbia), OjoPúblico i MexicoLeaks.
Infografies i 'Fact Checking' per entendre
El periodista Pablo Fernández de Chequeado.com va explicar a Mediápolis que "treballen per revalorar la veritat i elevar el cost de la mentida". A partir del fact checking contrasten les declaracions de polítics i posen una puntuació (de verdader a fals) de manera que el ciutadà tingui clar fins a quin punt els polítics estan sent exactes en les seves declaracions.
El programa del dia es va completar amb l'experiència d'Infobae, un mitjà argentí pioner online que té en la seva essència la infografia en el format periodístic. L'infografista Ignacio Bello va mostrar exemples i consells de com fer servir les eines digitals, online i gratuïtes per explicar històries gràfiques.
De Wikileaks a Panama Papers
NacióDigital va ser convidada com a conferenciant principal per tancar el primer dia de Mediápolis, amb una ponència titulada: "De Wikileaks a Panama Papers", un recorregut històric dels casos més emblemàtics, en l'àmbit mundial, que han dibuixat un fil conductor del periodisme de dades, des del 2008 i fins a l'actualitat.
L'últim dia de programa va servir per impartir un taller pràctic a una trentena de periodistes, dissenyadors i programadors interessants en introduir-se en el món de les dades per ser aplicats als seus projectes locals.
Els lectors són mòbils i volen tenir a la mà la informació en qualsevol format audiovisual, a l’instant i de manera gratuïta. “No obstant això, a l’Amèrica Llatina encara no s’ha arribat a fer negoci de les versions digitals com per a prescindir del paper”, explica Juan Manuel Cozzi, rector de l’Institut d’Estudis Superiors (IES) de la ciutat argentina de Santa Fe i professor visitant de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. “Està mudant part del sistema però encara no és definitiu”.
L’IES i la Universitat de Concepció de l’Urugai Regional (UCU) són dues institucions que estudien l’evolució de la comunicació. Per tal d’aprendre d’experiències innovadores, de dins i fora del país, organitzen Mediápolis que, per segon any consecutiu, ha reunit a un centenar d’assistents a la ciutat de Santa Fe. En aquesta ocasió, el segon Simposi Internacional de Comunicació Digital i Big Data– celebrat els dies 17 i 18 d'agost– va estar centrat en el Periodisme de Dades.
Cozzi continua reflexionant sobre els mitjans llatinoamericans. Ara, al costat de la periodista santafesinaLia Masjoan, també coordinadora del grau de periodisme a la universitat local. “Els lectors consumeixen més informació però van saltant de tema en tema a través de les pantalles”, afegeix Cozzi. "Però això no és suficient per rendir-nos únicament al digital". Masjoan explica la peculiaritat del diari local El Litoral, un dels més antics de la ciutat. "La seva edició és vespertina. Ara començarà a fer-se també una matinal, a més de reforçar el digital. Però en cap moment s'ha plantejat fer la matinal en digital", sentència la periodista.
Assistents al taller de dades de Mediápolis Foto: Javier Andrés Vigil
La conversa és interessant pel fet que s'engloba en un marc innovador de mitjans, on al costat d'aquestes qüestions tan necessàries s'estan debatent sobre com accedir a la informació pública, com obrir grans datasets i posar-los a disposició de la ciutadania i com fer més transparent la corrupció.
L'estudi "Primer estudi de mitjans i periodisme digital a l'Amèrica Llatina" destaca el moment actual de contradiccions i conclou que el periodisme digital creix a Llatinoamèrica, però que el seu finançament encara continua sent un repte.
A mitjans de l’any 2012, l’equip del diari La Nación va rebre un correu electrònic anònim que denunciava les despeses exagerades del que era, en aquell moment, el vicepresident del país, Amado Boudou. El rotatiu comptava, llavors, amb un petit equip de periodistes dedicats a l’anàlisi de les dades per investigar temes que requerien un tractament més profund. A partir del missatge, van començar a revisar documents de contractacions i despeses del vicepresident.
Entre els múltiples excessos destacaven viatges a l’estranger, com un a Suïssa per impartir una conferència, acompanyat d’11 assistents i gastant 25 mil dólars. També se li van detectar compres, sense licitació prèvia, de mobles de luxe, entre d'altres, per les quals se li va obrir una investigació judicial, després que La Nación el publiqués.
La periodista de dades, Flor Coelho, del diari La Nación Foto: Javier Andrés Vigil
L'equip Data del rotatiu argentí va començar el cas "Gastos del Senado 2010-2012". "Teníem al davant milers d’arxius d’informació pública on es detallaven totes les despeses del govern, però també sabíem que necessitarien anys per analitzar-les", explica Flor Coelho, analista de La NaciónData. "Vam seguir l’exemple del diari The Guardian, que el 2009 ja va revisar milers de documents de les despeses dels parlamentaris britànics. El que es va conèixer com a "MP’s Expenses".
Argentina és un dels països que encara no compta amb una Llei de Transparència. S’espera que en uns mesos sigui una realitat, donat que ja ha estat redactada i aprovada pel Senat. No obstant això, des de La Nación Data tenen la clara voluntat de fer la tasca que el govern no fa: obrir documents públics a partir de peticions d’informació i plataformes que han posat a l’abast de tothom.
“A través de la plataforma VozData involucrem als ciutadans en el procés d'investigació de la informació”, va explicar Flor Coelho, a Mediápolis 2016. Des del seu web, La NaciónData va recopilant tots els documents que obren, des d’informació econòmica fins a actualització de les despeses governamentals. A més, organitzen esdeveniments com el Datafest, per donar a conèixer a la ciutadania el seu dret a què les administracions els rendeixin comptes, més conegut en el terme anglosaxó com accountability.
La mineria peruana escapa de les infraccions
Perú és un dels principals països miners de tot el món. El cinquè productor d’or, el segon de plata, el tercer de coure i zinc i el quart de plom. Les companyies establertes aconsegueixen una alta rendibilitat de les extraccions. Només 12 empreses van guanyar prop de 57 mil milions de dòlars nets entre 2008 i 2014. Tot i així, el 2014 amb la Llei 30230, el govern els va perdonar i reduir multes per les greus infraccions mediambientals que van cometre.
La directora de Convoca, Milagros Salazar, exposant una investigació Foto: Javier Andrés Vigil
“Excesos sin castigo” és un web d’investigació periodística que va explorar els primers vuit mesos d’aplicació de la norma que donava avantatges a les principals companyies mineres del país. D’aquell treball va concloure que l’Estat havia deixat d’ingressar 55 milions de sols peruans (més de 14 milions d’euros) només pel deute condonat.
El projecte combina les explicacions dels fets, amb entrevistes, casos reals i visualitzacions de dades després d’analitzar centenars de documents durant deu mesos. Milagros Salazar, directora de Convoca, va presentar aquest i altres treballs a l’esdeveniment Mediápolis de Santa Fe. Ella va ser una de les pioneres en Amèrica Llatina en regressar al periodisme d’investigació a partir de l’anàlisi de dades. "Excesos sin castigo" va ser premiat amb el Data Journalism Awards 2016.
A l'Amèrica Llatina existeixen projectes similars a Convoca, que persegueixen la corrupció a partir de l'anàlisi de dades. Caldria esmentar, entre molts altres, a Poderopedia (Xile, Brasil i Colòmbia), OjoPúblico i MexicoLeaks.
Infografies i 'Fact Checking' per entendre
El periodista Pablo Fernández de Chequeado.com va explicar a Mediápolis que "treballen per revalorar la veritat i elevar el cost de la mentida". A partir del fact checking contrasten les declaracions de polítics i posen una puntuació (de verdader a fals) de manera que el ciutadà tingui clar fins a quin punt els polítics estan sent exactes en les seves declaracions.
El programa del dia es va completar amb l'experiència d'Infobae, un mitjà argentí pioner online que té en la seva essència la infografia en el format periodístic. L'infografista Ignacio Bello va mostrar exemples i consells de com fer servir les eines digitals, online i gratuïtes per explicar històries gràfiques.
De Wikileaks a Panama Papers
NacióDigital va ser convidada com a conferenciant principal per tancar el primer dia de Mediápolis, amb una ponència titulada: "De Wikileaks a Panama Papers", un recorregut històric dels casos més emblemàtics, en l'àmbit mundial, que han dibuixat un fil conductor del periodisme de dades, des del 2008 i fins a l'actualitat.
L'últim dia de programa va servir per impartir un taller pràctic a una trentena de periodistes, dissenyadors i programadors interessants en introduir-se en el món de les dades per ser aplicats als seus projectes locals.
Presentació de la conferència de Karma Peiró, directora de NacióDigital Foto: Javier Andrés Vigil