Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

BENESTAR SOCIAL

Unes 100.000 persones amb dependència estan a l'espera de l'ajut

Les concessions de Grau I de la Llei de dependència arrosseguen endarreriments en el 80% dels casos perquè es van desplegar més tard | El 21,35% de les persones reconegudes amb Grau II i Grau III no han rebut encara cap servei o prestació | Catalunya ostenta una de les llistes d'espera més llargues de tot l'Estat espanyol

per Cristina Garde , 13 d'agost de 2016 a les 14:58 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 13 d'agost de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
A Catalunya hi ha 90.829 persones reconegudes per la Llei de dependència que estan a l’espera de rebre algun servei o alguna prestació. Així ho evidencien les dades actualitzades de l’IMSERSO de finals de juliol, que també posen en relleu que Catalunya continua essent una de les comunitats autònomes que arrossega més endarreriments de tot l’Estat espanyol. En total, A l'Estat espanyol hi ha 375.601 persones a l'espera, una quarta part de les quals són catalanes.
 

Gairebé el 80% de les persones reconegudes amb el Grau I a Catalunya -unes 60.750- encara són en llista d’espera. Segons argumenten fonts del Departament de Treball, Afers Socials i Família, això es deu a que l’Estat va començar a desplegar els ajuts de Grau I l’estiu passat i, per tant, encara estan en procés d’implantar-se completament. També ho constata així l’informe de l’IMSERSO.
 

Però el cert és que l’elevat percentatge català en aquest Grau I està per sobre de la mitjana de l’Estat espanyol i encapçala la llista de les comunitats autònomes amb més endarreriments, només per sota d’Andalusia, Aragó i Canàries. Els ajuts de Grau I estan destinats, tal com explica la conselleria, a aquelles persones a les qui “cal ajuda per realitzar activitats bàsiques, almenys una vegada al dia, o tenen necessitats d’ajuda intermitent”.

 
PERCENTATGE DE BENEFICIARIS DE GRAU I A L'ESTAT ESPANYOL

 
És el cas de la Gemma Martínez, de Castelldefels, que va desestimar fins i tot tramitar la sol·licitud d’ajut per a la seva mare, que té 96 anys i és una persona amb dependència total, perquè des de serveis socials van advertir-la que el tràmit de sol·licitud pot allargar-se fins a un màxim de sis mesos. A més, hauria d’esperar encara un temps més per rebre la prestació o el servei: “Em van dir que possiblement tot plegat s’allargaria dos anys. Però és ara que la meva mare necessita l’ajut, potser d’aquí dos anys ja sigui massa tard”, es plany.
 
El procediment per aconseguir un ajut de la Llei de dependència consta de dues fases: en una primera, que ha de durar un màxim de tres mesos, Afers Socials accepta o no la sol·licitud d’ajut i després determina amb quin grau de dependència; en una segona, que també té una durada màxima de tres mesos, es posa en marxa el Pla Individual d’Atenció, que concreta quin servei o prestació li cal a la persona.
 
PERCENTATGE DE BENEFICIARIS DE GRAU II I GRAU III A L'ESTAT ESPANYOL

 
El 21,35% de les persones amb dependència de Grau II i III, a l’espera
 
Els ajuts per persones reconegudes amb el Grau II i III -malgrat que són ajuts que estan desplegats des del 2013- també arrosseguen retards en la concessió de prestacions i serveis. Hi ha un 21,35% de les persones que estan a l’espera de rebre la concessió, malgrat que han estat reconegudes. Això suposa que 30.079 persones encara no han rebut l'ajut que els cal. També en aquest cas, Catalunya és una de les tres comunitats que lidera la llista d’endarreriments a tot l’Estat espanyol, només per sota d’Aragó i les Canàries.
 
Les prestacions de Grau II són per a persones que requereixen ajut per a activitats bàsiques dues o tres vegades al dia, però no requereix la presència permanent d’una persona cuidadora. Les de Grau III, en canvi, necessiten ajut per realitzar activitats bàsiques diverses vegades al dia i necessiten la presència indispensable d’una altra persona.

Sense els ajuts de la Llei de dependència, com ja va explicar NacióDigital, és pràcticament impossible, per exemple, assumir el preu d’una residència pública, un dels serveis que la xarxa d’atenció social ofereix, ja que les pensions mitjanes dels jubilats catalans no cobreixen el preu total d’una plaça pública i, per suposat, tampoc el preu d’una privada.
 

Consulta l'Informe de l'IMSERSO amb dades actualitzades de juliol del 2016

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació