Les dues Boqueries: comerços beneficiats i perjudicats pel turisme

El primer any de govern d'Ada Colau no ha suposat cap canvi al mercat, col·lapsat pels turistes | Els comerços tradicionals i els orientats als estrangers conviuen amb retrets i models oposats

per Sergi Santiago , Barcelona, 7 d'agost de 2016 a les 15:00 |
Un turista es fa una 'selfie' a l'entrada del Mercat de la Boqueria | Sergi Santiago
Aquesta informació es va publicar originalment el 7 d'agost de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Fa quaranta anys que el Carlos López ven fruita a la Boqueria, però el negoci ara té poc a veure amb el que va heretar de la seva família. L’augment progressiu de turistes– que va començar durant els Jocs Olímpics de 1992– va fer que l’any 2005 es rendís a l’evidència: havia de canviar el model de negoci. Ho va fer progressivament, combinant la venda de fruita, verdura i patates, com havia fet sempre, amb la de sucs i fruita tallada. Durant tres anys, va fer equilibris servint a turistes i veïns fins que el 2008 va acabar la reconversió.

“Es va ajuntar l’increment del turisme amb els canvis d’hàbits, perquè la gent ja no compra als mercats”, diu López. Haver posat fi al seu comerç tradicional no l’entristeix: “Em guanyo millor la vida ara”, detalla a NacióDigital. Calcula que cada dia passen pel mercat entre 10.000 i 15.000 persones i ell ven, de mitjana, uns 500 sucs.

 

Les macedònies acostumen a tenir un preu d'entre un euro i un i mig Foto: Sergi Santiago


Com el Carlos, l’Odina ja venia fruita fa vint anys però en fa deu que va optar per dedicar-se als sucs i les macedònies pels turistes. Té una paradeta gran a l’entrada, una altra de gelats, i ara acaba d’obrir-ne una de més petita, a la part del darrere. Reconeix a NacióDigital que la convivència entre les dues Boqueries és dolenta: “Aquí han vingut veïns amb xiulets i amb pancartes per protestar contra el turisme, que és el que ens dóna feina”.


La direcció del mercat els va obligar a reduir l’espai que ocupen els establiments per facilitar la circulació als passadissos, que és un atzucac. Per l'Odina, l'arribada d’Ada Colau al govern no va tenir cap impacte en el model de mercat. Per si de cas, alerta: “Que ens deixin fer la nostra feina”.

Els comerços tradicionals i els veïns, entre l’empipament i la resignació


A l’altra cara de la moneda hi ha en Pere Miquel de Cal Neguit, una família de pagesos que porta des de 1877 venent fruita i verdura a la Boqueria. És una de les poques fruiteries que no ha virat a la venda de sucs i smoothies. “Abans tanco”, etziba. Tot i que resisteix, ha hagut d’adaptar-se: abans venia majoritàriament al mercat, però ara fa molt més de proveïdor a domicili. Miquel explica a NacióDigital que la Boqueria s’ha convertit en un “parc temàtic” i la descriu com un reflex més d’un problema que perjudica tot el barri: el turisme descontrolat.

Pel gerent de Cal Neguit, l’Ajuntament –que és qui gestiona el mercat– no està fent res per revertir el model de mercat, més aviat el contrari. “Han volgut treure les terrasses de fora perquè no tenien llicència, però aquí dins n'hi ha més que mai”, es queixa. El consistori va aprovar l’abril del 2015 una mesura que limitava el nombre de turistes que podien visitar el mercat en grup durant els divendres i els dissabtes, però Miquel admet que és impossible de complir. Les entrades a la Boqueria són nombroses, el personal de seguretat limitat i, a més, és molt fàcil separar-se en petits grups a l’entrada i ajuntar-se un cop dins.
 

Alguns comerciants, farts de ser fotografiats, prohibeixen els turistes prendre instantànies Foto: Sergi Santiago


La Carme Valldobera porta tota la vida venent aviram a la Boqueria i ara ho fa acompanyada del seu fill. Destaca que els turistes veuen Barcelona com una ciutat “especialment permissiva” i per això són més maleducats aquí que no pas a altres indrets. “Els turistes no ens poden canviar els nostres costums, però ho estan fent”, explica a NacióDigital. La Pilar, una clienta seva, reconeix que el dia que la Carme ja no hi sigui marxarà i que hi segueix comprant perquè la coneix de tota la vida, però que cada cop li costa més. “És impossible venir aquí, l’altre dia vaig venir a la tarda i no vaig aconseguir entrar, me’n vaig haver de tornar a casa”, lamenta. Viu el “problema del turisme” de ben a prop perquè al seu bloc hi ha un pis turístic: “Ens vomiten al portal; si no marxo del barri com fan altres és perquè no puc”.

Valldobera recorda que entre les dotze del migdia i les quatre de la tarda és molt complicat comprar al mercat, pel gran nombre de visitants que hi ha. Els clients de tota la vida ja ho saben i acostumen a anar-hi al matí. Mentre atén la seva clienta, un home nord-americà la fotografia i ella assenyala els cartells que té a l'aparador on es prohibeix prendre instantànies. Li demana que l’esborri però ell no l’entén. Al final, la guia que acompanya el turista l’empeny perquè marxi. “Ens fan fotografies tota l’estona”, rondina la Carme.

L'Ajuntament no té prevista cap mesura per evitar la massificació del mercat

Fonts municipals admeten a NacióDigital que no hi ha "cap mesura concreta en marxa", tot i el recorden que fa mesos es va optar per posar tamborets als bars de l'interior del mercat per no entorpir encara més el pas. Fonts de la direcció del mercat coincideixen en afirmar que l'últim any "no s'ha fet res diferent" i que no hi ha previst cap canvi en el model del mercat.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació