02
d'agost
del
2016
Actualitzat
el
03
d'agost
a les
12:20h
L'exposició temporal Franco, Victòria, República. Impunitat i espai urbà rescatarà aquest octubre de l'oblit dos de les icones escultòriques del franquisme: la Victòria que Frederic Marès va esculpir pel "Cinc d'Oros", i el Franco eqüestre de Josep Viladomat, el qual va ser decapitat el 2013. S'instal·laran davant del Born Centre de Cultura i Memòria entre el pròxim 14 d'octubre i el gener del 2017, ha avançat aquest dimarts La Vanguardia. S'explica en el projecte museogràfic i la resta de documentació per contractar la producció, muntatge i desmuntatge de l'exposició, procés que tindrà un cost d'uns 41.000 euros, IVA inclòs.
Les escultures de la Victòria i de Franco, rescatades dels fons dels magatzems municipals, seran el fil conductor de l'exposició. Es col·locaran damunt de plataformes individuals, ancorades a una base metàl·lica davant la façana del museu del Born. L'ombra de l'escultura de la República de Viladomat, la qual presideix la plaça de la República —fins fa molt poc plaça de Llucmajor-, completarà el conjunt. A dins es desgranaran les peripècies que han sofert les escultures en tres grans panells. El disseny de la museografia és obra de l'arquitecta alemanya Julia Schulz-Dornburg, establerta a Barcelona des del 1991.
El líder d'ERC a l'Ajuntament, Alfred Bosch, ha demanat al govern Colau que "s'eviti l'exhibició de les escultures franquistes al carrer", ha informat ERC en un comunicat. Segons Bosch, "en un país on s'hagués jutjat als botxins i enterrat a les víctimes seria difícil d'entendre però es podria arribar a plantejar com a element cultural, però mentre les foses de la Guerra Civil segueixen sense obrir-se, que es plantegi aquesta exposició és ofensiu per les víctimes, dóna una imatge de normalitat que no existeix".
Rèplica de Pisarello a Tardà i Bosch
En un apunt al seu compte de Facebook, el primer tinent d'alcalde, Gerardo Pisarello, ha replicat a Bosch i Tardà. En lloc de considerar-ho "normalitzar l'anomalia" com Tardà, Pisarello ha afirmat que l'objectiu de la mostra és el contrari: "Fer pedagogia entre la ciutadania, començant amb els més joves, i trencar el silenci que ha imperat sobre els crims del franquisme, també durant la democràcia".
Segons el tinent d'alcalde, "l'exposició temporal d'estàtues de dictadors o de dictadures, degudament contextualitzada, té com a propòsit impulsar una reflexió col·lectiva sobre la seva impunitat", i ha destacat que és una iniciativa que ja s'ha realitzat a altres ciutats europees, com Colònia, Marsella, Budapest i Madrid. Ha afegit que a Vilafranca del Penedès ja es va exposar un bust de Franco el 2005 perquè els veïns poguessin expressar, per escrit o verbalment, el que pensen sobre el dictador i la dictadura.
S'ha mostrat convençut del fet que l'exhibició contribuirà al fet que el jovent conegui millor el que va significar la dictadura, i al fet que "la ciutadania sigui conscient que sense veritat, justícia i reparació no pot haver-hi democràcia plena", i ha defensat: "Em costaria creure que un veterà lluitador antifranquista com Joan Tardà no comparteixi aquests objectius". Ha assenyalat que l'exposició forma part d'un projecte més ampli, titulat "Memòries de la ruïna", que inclou una mostra complementària sobre la tortura als anys seixanta i setanta.
Les escultures de la Victòria i de Franco, rescatades dels fons dels magatzems municipals, seran el fil conductor de l'exposició. Es col·locaran damunt de plataformes individuals, ancorades a una base metàl·lica davant la façana del museu del Born. L'ombra de l'escultura de la República de Viladomat, la qual presideix la plaça de la República —fins fa molt poc plaça de Llucmajor-, completarà el conjunt. A dins es desgranaran les peripècies que han sofert les escultures en tres grans panells. El disseny de la museografia és obra de l'arquitecta alemanya Julia Schulz-Dornburg, establerta a Barcelona des del 1991.
El líder d'ERC a l'Ajuntament, Alfred Bosch, ha demanat al govern Colau que "s'eviti l'exhibició de les escultures franquistes al carrer", ha informat ERC en un comunicat. Segons Bosch, "en un país on s'hagués jutjat als botxins i enterrat a les víctimes seria difícil d'entendre però es podria arribar a plantejar com a element cultural, però mentre les foses de la Guerra Civil segueixen sense obrir-se, que es plantegi aquesta exposició és ofensiu per les víctimes, dóna una imatge de normalitat que no existeix".
També s'hi ha referit amb una piulada el diputat d'ERC al Congrés Joan Tardà, el qual també ha reclamat a l'alcaldessa, Ada Colau, que no s'exposin les estàtues. "Exposar uns dies al carrer Franco quan hi ha milers de víctimes sense reparació és normalitzar l'anomalia. Si us plau, no ho facis", ha afirmat. Bosch també ha anunciat que el grup d'ERC al consistori demanaran a les comissions municipals del setembre que comparegui el comissionat de programes de memòria de l'Ajuntament, Ricard Vinyes, per explicar l'exposició..@AdaColau Exposar uns dies al carrer Franco quan hi ha milers d víctimes sense reparació és normalitzar l'anomalia. Si us plau, no ho facis
— Joan Tardà i Coma (@JoanTarda) 2 d’agost de 2016
La diputada de la CUP al Parlament Mireia Boya ha interpel·lat Colau amb una piulada, i ha afirmat: "Volem treure el feixisme de l'espai públic, no posar-lo altre cop. No institucionalitzem la desmemòria"..@AdaColau volem treure el feixisme de l'espai públic, no posar-lo altre cop. No institucionalitzem la desmemòria + pic.twitter.com/IfhPVDGKMD
— Mireia Boya Busquet (@yeyaboya) 2 d’agost de 2016
Rèplica de Pisarello a Tardà i Bosch
En un apunt al seu compte de Facebook, el primer tinent d'alcalde, Gerardo Pisarello, ha replicat a Bosch i Tardà. En lloc de considerar-ho "normalitzar l'anomalia" com Tardà, Pisarello ha afirmat que l'objectiu de la mostra és el contrari: "Fer pedagogia entre la ciutadania, començant amb els més joves, i trencar el silenci que ha imperat sobre els crims del franquisme, també durant la democràcia".
Segons el tinent d'alcalde, "l'exposició temporal d'estàtues de dictadors o de dictadures, degudament contextualitzada, té com a propòsit impulsar una reflexió col·lectiva sobre la seva impunitat", i ha destacat que és una iniciativa que ja s'ha realitzat a altres ciutats europees, com Colònia, Marsella, Budapest i Madrid. Ha afegit que a Vilafranca del Penedès ja es va exposar un bust de Franco el 2005 perquè els veïns poguessin expressar, per escrit o verbalment, el que pensen sobre el dictador i la dictadura.
S'ha mostrat convençut del fet que l'exhibició contribuirà al fet que el jovent conegui millor el que va significar la dictadura, i al fet que "la ciutadania sigui conscient que sense veritat, justícia i reparació no pot haver-hi democràcia plena", i ha defensat: "Em costaria creure que un veterà lluitador antifranquista com Joan Tardà no comparteixi aquests objectius". Ha assenyalat que l'exposició forma part d'un projecte més ampli, titulat "Memòries de la ruïna", que inclou una mostra complementària sobre la tortura als anys seixanta i setanta.
.@JoanTarda L'anomalia és no fer més pedagogia contra la impunitat. Estic segur q un antifranquista com tu ho entén pic.twitter.com/bV4sorOjSN
— Gerardo Pisarello (@G_Pisarello) 2 d’agost de 2016