Estudiar idiomes a l'estranger: molt més que aprendre una nova llengua

Uns 22.000 catalans van sortir del país el 2015 per aprendre altres llengües, segons dades de l'associació estatal de promotors de cursos a l'estranger | Les principals destinacions van ser el Regne Unit, Irlanda, Estats Units i Canadà

Estudiants estrangers d'AFS a Barcelona
Estudiants estrangers d'AFS a Barcelona | AFS
31 de juliol del 2016
Actualitzat el 03 d'agost a les 9:00h
Almenys 100.000 estudiants de tot l'estat espanyol van fer les maletes i van anar a aprendre idiomes a l'estranger o a fer un curs el 2015. Són dades de l'Associació Espanyola de Promotors de Cursos a l'Estranger (ASEPROCE), que agrupa les principals agències del sector. D'acord amb les seves xifres, els catalans van ser dels més inclinats a sortir del país per conèixer una altra llengua, amb gairebé un 22% del total, només per darrere del 38% de la Comunitat de Madrid.

Segons aquesta entitat, el destí preferit el 2015 va ser el Regne Unit, amb un 34%, seguit d'Irlanda (27%), Estats Units (15%) i Canadà (14%). Molt per sota es van situar països com França o Alemanya, amb un 2,5%. Els pronòstics d'ASEPROCE apunten a una lleugera recuperació del sector aquest 2016, després d'anys de notar la crisi.

Així ho explica Daniel Delgado, responsable de British Summer. "Van ser molt bons anys fins al 2011", recorda, assenyalant que "després va baixar el nombre d'estudiants". L'únic que ha crescut és "anar a fer un any escolar sencer". La crisi va ser especialment dura per a famílies de "classe mitjana" que van deixar de fer l'"esforç" d'enviar els fills a l'estranger. A això s'afegeix l'entrada en joc d'"una competència deslleial de gent particular o col·lectius que no compleixen la normativa europea d'haver de ser agència de viatges, pagar IVA, impostos o contractar els monitors" a més d'"empreses que ofereixen experiències low cost que desvirtuen tot el sector".

Com segueix detallant Delgado, la majoria d'aprenents d'idiomes opten per "anar a una escola residencial magnífica amb joves d'arreu del món amb bones classes i activitats diverses, especialment al Regne Unit". Ara bé, en mercats "més madurs" com la ciutat de Barcelona, cada vegada hi ha més demanda de programes molt particulars "com anar a fer enginyeria, videojocs, robòtica i/o ciència a Londres enfocat a adolescents".

Per edats, els nens d'entre 11 i 12 anys es queden majoritàriament en campaments dins de Catalunya. És entre els 12 i els 13 que comencen els viatges a l'estranger per a joves de fins a 19 anys. Ara bé, com recorda Delgado, els adults també hi tenen cabuda. "El nostre rècord va ser una senyora de 81 anys", declara. 

"Aprendre idiomes no ho és tot"

Amb una filosofia força diferent, existeix American Field Service Intercultura (AFS), creada el 1914 per un grup de conductors d'ambulàncies de la I Guerra Mundial pensant en els intercanvis culturals com una manera d'"afavorir la pau". "Avui en dia, aprendre idiomes és el ganxo, però no ho és tot. L'objectiu real és canviar el món des de dins de les persones", assegura el responsable d'AFS a Catalunya, David Belda.

 

A partir de 1953, l'organització va implantar-se a l'estat espanyol i avui compta amb una xarxa de 400 voluntaris, l'ànima del projecte. "S'encarreguen de rebre els estudiants que vénen de l'estranger i organitzen trobades durant la seva estada", exemplifica Belda sobre la seva tasca. En aquest cas, Catalunya encapçala el rànquing estatal amb 106 voluntaris, seguit de Madrid, que compta amb 92.
 

Conductors d'ambulàncies de la I Guerra Mundial Foto: AFS


Un total de 19 és el nombre de destinacions on poden ser enviats els joves catalans que vulguin participar d'aquesta experiència, mentre que la procedència dels que arriben a terres catalanes pot variar entre 21 països. En el curs 2015-2016, la xifra de catalans que va realitzar un programa d'AFS va ser de 41, sobre un total de 234 a tot l'estat, i en la majoria dels casos l'edat estava entre els 15 i els 18 anys. 

"Quan algú participa en un intercanvi d'AFS —que no cal que sigui recíproc— intentem que prengui consciència del que pot aportar a la família d'acollida", destaca Belda, argumentant que la percepció que tenim de les diferents cultures del món, en general, només pot arribar al 10% de la realitat, mentre que la resta està constituïda per "prejudicis". Per això, recomana estades d'un curs sencer, per "profunditzar en el coneixement de la societat del país de destí". 

Fa 24 anys, la Jannette Blas va viatjar de Veneçuela a Estats Units (EUA) amb AFS. "Hi vaig anar sense parlar ni una paraula d'anglès, vaig estar un mes i mig plorant perquè la incapacitat de comunicar-me era molt dura, però la família d'acollida em va ajudar molt", rememora amb nostàlgia. "Després de tants anys encara hi tinc contacte!", s'alegra. Aquest estiu, la seva filla de 15 anys, la Valeria Orlando, també ha tornat dels EUA amb una maleta carregada de bons records: "El que més valoro és haver passat temps amb una família estrangera".
Arxivat a