El Noucentisme, l'inici del «nou país»

Després de repassar la vivesa de la pintura del Modernisme, Enciclopèdia Catalana torna a presentar un volum imprescindible per entendre la històrica artística i social d'un país, Joies del Noucentisme. De factura acurada i pulcra, el llibre resulta vigent pel que té d'analogia històrica amb l'actualitat. "Els noucentistes van ser els primers que van mostrar la voluntat de fer de la cultura un valor primordial. Sense cultura, un país no existeix", afirmaven, mentre Mercè Vidal, la directora del projecte, explica totes les bondats d'un moviment que va esdevenir pal de paller d'una societat emergent.
 
"La producció artística coincideix amb un moment en què hi ha una febre nacionalista, just quan es volen crear infraestructures d'estat: escoles, universitats industrials, biblioteques, etc". En aquest sentit, és cabdal la figura política de Prat de la Riba. "Ell va adonar-se que la tècnica era molt important i tenia molta visió de futur, la de construcció d'un país nou", afirma Vidal, que considera que molts dels fonaments de les estructures d'estat actuals són allà. "més que mai a la història, el Noucentisme va que cultura i política vagin de la mà".
 
Tenint en compte la vivesa del país i l'ebullició d'inquietuds i de nous horitzons, és inevitable fer paral·lelismes amb el moment que, un segle després, viu Catalunya. "Sí, és molt coincident, aleshores es vivien temps molt avançats. Per exemple, l'ensenyament de l'època es fa amb els corrents pedagògics més nous, com la creació de molts grups escolars, unes escoles pensades per fer classes dinàmiques. O la Xarxa de Biblioteques, que es crea aleshores". Però ve el franquisme i tot s'estronca, aturant un progrés que s'endevinava a tots nivells.
 
"El Noucentisme és l'inici del nou país, però va tenir molt poc temps per consolidar-se i per exercir les idees noves que volia implantar, com les de Montesori, per exemple". Un moviment artístic que anava més enllà i que advocava per una línia educativa singular, molt diferenciada a la de la resta de l'estat espanyol, apostant per l'ensenyament actiu. "Els noucentistes sostenien que la base de tot és l'educació, fer ciutadans, fer cultura. I estableixen conceptes de netedat, claredat, senzillesa, llum i ordre. Fugen de les excessives complicacions".
 
Art capdavanter que mira a Europa
 
Les ganes d'anar un pas endavant són fonamentals per entendre l'art que es fa, i la influència que té dels moviments capdavanters d'Europa en aquell moment. "Els noucentistes busquen aquells qui van més a l'avançada, i no fan el mateix que els modernistes –raona Vidal–, que copia i que acaba fent que sigui considerat un moviment pràcticament forà". Per contra, el Noucentisme busca altres fonts i les troba en l'onada de classicisme que es viu a Europa. "Tenien la voluntat de posar-se al dia tècnicament, però al mateix temps ser genuïns".
 
Mirar la tradició, però mantenir les essències, en síntesi. "Es tracta d'intel·lectualitzar l'artista perquè arribi a l'essència mediterrània, de país". En contra del que es pugui pensar, no es tracta d'una cosa kitsch. "En escultura, per exemple, els noucentistes tractaran molt el valor estructural de les formes. La nova figura femenina tindrà com a punt de referència la dona mediterrània". O la importància de la Pintura mural, una voluntat "de fer l'art més democràtic".
 
Un dels aspectes més nous és l'art del "jardí mediterrani", que proclama que "l'útil és bell" amb una reivindicació del llatinisme. "Ho aconsegueixen a través de l'estètica de l'aigua, d'elements escultòrics que donen dimensió del paisatge. És un clar exemple de la subtilesa del nou art. En un espai, l'escultura dóna la dimensió humana de l'espai. I també fan molts estanys, perquè el soroll de l'aigua sigui una suma més en tots aquests factors". Una educació dels sentits que els porta a un frec de l'art d'avantguarda. "Podem dir que el Noucentisme és una modernitat moderada".