art

El Noucentisme, l'inici del «nou país»

Enciclopèdia Catalana publica l'extens volum "Joies del Noucentisme", dirigit i coordinat per Mercè Vidal i Jansà

"El Noucentisme creia en la cultura com a valor primordial. Sense cultura, un país no existeix", explica

Enciclopèdia Catalana reuneix en un volum la vivesa de la pintura modernista

| 31/07/2016 a les 22:10h
Especial: Nació Destacat
Arxivat a: Cultura, Noucentisme, Enciclopèdia Catalana, Mercè Vidal i Jansà, pintura, Catalunya, art, joies
Imatge del grup escolar Milà i Fontanals de Barcelona | Enciclopèdia Catalana
Aquesta notícia es va publicar originalment el 31/07/2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Després de repassar la vivesa de la pintura del Modernisme, Enciclopèdia Catalana torna a presentar un volum imprescindible per entendre la històrica artística i social d'un país, Joies del Noucentisme. De factura acurada i pulcra, el llibre resulta vigent pel que té d'analogia històrica amb l'actualitat. "Els noucentistes van ser els primers que van mostrar la voluntat de fer de la cultura un valor primordial. Sense cultura, un país no existeix", afirmaven, mentre Mercè Vidal, la directora del projecte, explica totes les bondats d'un moviment que va esdevenir pal de paller d'una societat emergent.
 
"La producció artística coincideix amb un moment en què hi ha una febre nacionalista, just quan es volen crear infraestructures d'estat: escoles, universitats industrials, biblioteques, etc". En aquest sentit, és cabdal la figura política de Prat de la Riba. "Ell va adonar-se que la tècnica era molt important i tenia molta visió de futur, la de construcció d'un país nou", afirma Vidal, que considera que molts dels fonaments de les estructures d'estat actuals són allà. "més que mai a la història, el Noucentisme va que cultura i política vagin de la mà".
 
Tenint en compte la vivesa del país i l'ebullició d'inquietuds i de nous horitzons, és inevitable fer paral·lelismes amb el moment que, un segle després, viu Catalunya. "Sí, és molt coincident, aleshores es vivien temps molt avançats. Per exemple, l'ensenyament de l'època es fa amb els corrents pedagògics més nous, com la creació de molts grups escolars, unes escoles pensades per fer classes dinàmiques. O la Xarxa de Biblioteques, que es crea aleshores". Però ve el franquisme i tot s'estronca, aturant un progrés que s'endevinava a tots nivells.
 
"El Noucentisme és l'inici del nou país, però va tenir molt poc temps per consolidar-se i per exercir les idees noves que volia implantar, com les de Montesori, per exemple". Un moviment artístic que anava més enllà i que advocava per una línia educativa singular, molt diferenciada a la de la resta de l'estat espanyol, apostant per l'ensenyament actiu. "Els noucentistes sostenien que la base de tot és l'educació, fer ciutadans, fer cultura. I estableixen conceptes de netedat, claredat, senzillesa, llum i ordre. Fugen de les excessives complicacions".
 

Mercè Vidal i Jansà, directora de l'extens volum «Joies del Noucentisme» Foto: Esteve Plantada


Art capdavanter que mira a Europa
 
Les ganes d'anar un pas endavant són fonamentals per entendre l'art que es fa, i la influència que té dels moviments capdavanters d'Europa en aquell moment. "Els noucentistes busquen aquells qui van més a l'avançada, i no fan el mateix que els modernistes –raona Vidal–, que copia i que acaba fent que sigui considerat un moviment pràcticament forà". Per contra, el Noucentisme busca altres fonts i les troba en l'onada de classicisme que es viu a Europa. "Tenien la voluntat de posar-se al dia tècnicament, però al mateix temps ser genuïns".
 
Mirar la tradició, però mantenir les essències, en síntesi. "Es tracta d'intel·lectualitzar l'artista perquè arribi a l'essència mediterrània, de país". En contra del que es pugui pensar, no es tracta d'una cosa kitsch. "En escultura, per exemple, els noucentistes tractaran molt el valor estructural de les formes. La nova figura femenina tindrà com a punt de referència la dona mediterrània". O la importància de la Pintura mural, una voluntat "de fer l'art més democràtic".
 
Un dels aspectes més nous és l'art del "jardí mediterrani", que proclama que "l'útil és bell" amb una reivindicació del llatinisme. "Ho aconsegueixen a través de l'estètica de l'aigua, d'elements escultòrics que donen dimensió del paisatge. És un clar exemple de la subtilesa del nou art. En un espai, l'escultura dóna la dimensió humana de l'espai. I també fan molts estanys, perquè el soroll de l'aigua sigui una suma més en tots aquests factors". Una educació dels sentits que els porta a un frec de l'art d'avantguarda. "Podem dir que el Noucentisme és una modernitat moderada".

«Joies del Noucentisme», un llibre en edició de luxe Foto: Enciclopèdia Cat.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

El modernistes "copien" ??
Anònim, 01/08/2016 a les 00:08
+9
-0
i els noucentistes no copien de les formes clàsiques??
Encara que,...
Anònim, 01/08/2016 a les 00:11
+5
-0
una de les joies del pensament noucentista català, Eugeni d'Ors (la Ben Plantada) després es sumés al franquisme triomfant...
Així la Renaixença
Anònim, 01/08/2016 a les 09:49
+4
-0
no va ser un altre reinici d'aquest pais?
Ep! Noucentisme no ve de nou pais
Anònim, 01/08/2016 a les 23:43
+1
-0
sinó de nou cents (segle XX)
Modernisme
magrab, 02/08/2016 a les 10:34
+0
-0
... "els modernistes –raona Vidal–, que copia i que acaba fent que sigui considerat un moviment pràcticament forà" - de veritat?

I és més, era necessari menysprear un altre moviment cultural per posar en valor el següent?

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
A Catalunya cada any s'utilitzen 892 milions de tovalloletes | Adrià Costa
Guillem Genovès | 13 comentaris
01/01/1970
Les depuradores pateixen avaries per culpa de les tovalloletes llençades al vàter, que embussen les instal·lacions | Aigües de Barcelona impulsa una campanya per conscienciar d'aquest mal hàbit
Puigdemont, amb Junqueras i Turull, l'endemà de l'1-O. | Martí Albesa
01/01/1970
La proposta de nou punts programàtics compartits deixa de nou en suspens el desplegament de la República però manté aquest horitzó | Les dues candidatures pretenen centrar-se en el procés constituent per ampliar les adhesions socials a la independència i en sumar suports internacionals per forçar l'Estat a negociar
L'ABaC de Jordi Cruz aconsegueix la tercera estrella Michelin. | Guia Michelin
Sergi Ambudio
01/01/1970
Els restaurants barcelonins Dos Cielos i Disfrutar han obtingut el segon estel | Caelis, el Castell Peralada i Enigma han entrat per primera vegada a la prestigiosa llista d'establiments guardonats
Jordi Bes
01/01/1970
Ampli dispositiu policial aquest dimecres al matí per desallotjar el segon local ocupat de Gràcia
L'ICAB ha acollit avui un acte per la llibertat dels presos polítics. | @omnium
Pep Martí
01/01/1970
Òmnium i l'ANC omplen el Col·legi d'Advocats al crit de «llibertat presos polítics!»
Deixem rastre a totes les xarxes socials | Adrià Costa
Josep Lluís Micó
01/01/1970
«Umberto Eco va avisar de la invasió dels imbècils que es pensen que tenen el dret a opinar del que sigui sense mesura. Doncs bé, ja els tenim aquí»
La comissaria de la policia espanyola de la Línea | Google Maps/NacióDigital
Isaac Meler | 18 comentaris
01/01/1970
Un jove de Sabadell assegura que un agent de la Policia Nacional li va fer preguntes sobre la seva ideologia i li va impedir denunciar un robatori amb arma de foc
Agustí Alcoberro, Gemma Recoder i Linus Puchal, en la presentació del concert del 2 de desembre | ACN
Roger Tugas | 5 comentaris
01/01/1970
Els grups tocaran gratuïtament i els recursos nodriran la caixa de resistència, que ja ha pagat 3,05 milions en multes i fiances i encara té 1,5 milions més | Entre els músics del recital del 2 de desembre hi ha Gerard Quintana, Pemi Fortuny, Lluís Gavaldà, Els Catarres, Joan Rovira, Oques Grasses, La Sra Tomasa, Doctor Prats, Itaca Band, Judit Neddermann o Els Amics de les Arts