art

El Noucentisme, l'inici del «nou país»

Enciclopèdia Catalana publica l'extens volum "Joies del Noucentisme", dirigit i coordinat per Mercè Vidal i Jansà

"El Noucentisme creia en la cultura com a valor primordial. Sense cultura, un país no existeix", explica

Enciclopèdia Catalana reuneix en un volum la vivesa de la pintura modernista

| 31/07/2016 a les 22:10h
Especial: Nació Destacat
Arxivat a: Cultura, Noucentisme, Enciclopèdia Catalana, Mercè Vidal i Jansà, pintura, Catalunya, art, joies
Imatge del grup escolar Milà i Fontanals de Barcelona | Enciclopèdia Catalana
Aquesta notícia es va publicar originalment el 31/07/2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Després de repassar la vivesa de la pintura del Modernisme, Enciclopèdia Catalana torna a presentar un volum imprescindible per entendre la històrica artística i social d'un país, Joies del Noucentisme. De factura acurada i pulcra, el llibre resulta vigent pel que té d'analogia històrica amb l'actualitat. "Els noucentistes van ser els primers que van mostrar la voluntat de fer de la cultura un valor primordial. Sense cultura, un país no existeix", afirmaven, mentre Mercè Vidal, la directora del projecte, explica totes les bondats d'un moviment que va esdevenir pal de paller d'una societat emergent.
 

"La producció artística coincideix amb un moment en què hi ha una febre nacionalista, just quan es volen crear infraestructures d'estat: escoles, universitats industrials, biblioteques, etc". En aquest sentit, és cabdal la figura política de Prat de la Riba. "Ell va adonar-se que la tècnica era molt important i tenia molta visió de futur, la de construcció d'un país nou", afirma Vidal, que considera que molts dels fonaments de les estructures d'estat actuals són allà. "més que mai a la història, el Noucentisme va que cultura i política vagin de la mà".
 
Tenint en compte la vivesa del país i l'ebullició d'inquietuds i de nous horitzons, és inevitable fer paral·lelismes amb el moment que, un segle després, viu Catalunya. "Sí, és molt coincident, aleshores es vivien temps molt avançats. Per exemple, l'ensenyament de l'època es fa amb els corrents pedagògics més nous, com la creació de molts grups escolars, unes escoles pensades per fer classes dinàmiques. O la Xarxa de Biblioteques, que es crea aleshores". Però ve el franquisme i tot s'estronca, aturant un progrés que s'endevinava a tots nivells.
 
"El Noucentisme és l'inici del nou país, però va tenir molt poc temps per consolidar-se i per exercir les idees noves que volia implantar, com les de Montesori, per exemple". Un moviment artístic que anava més enllà i que advocava per una línia educativa singular, molt diferenciada a la de la resta de l'estat espanyol, apostant per l'ensenyament actiu. "Els noucentistes sostenien que la base de tot és l'educació, fer ciutadans, fer cultura. I estableixen conceptes de netedat, claredat, senzillesa, llum i ordre. Fugen de les excessives complicacions".
 

Mercè Vidal i Jansà, directora de l'extens volum «Joies del Noucentisme» Foto: Esteve Plantada


Art capdavanter que mira a Europa
 
Les ganes d'anar un pas endavant són fonamentals per entendre l'art que es fa, i la influència que té dels moviments capdavanters d'Europa en aquell moment. "Els noucentistes busquen aquells qui van més a l'avançada, i no fan el mateix que els modernistes –raona Vidal–, que copia i que acaba fent que sigui considerat un moviment pràcticament forà". Per contra, el Noucentisme busca altres fonts i les troba en l'onada de classicisme que es viu a Europa. "Tenien la voluntat de posar-se al dia tècnicament, però al mateix temps ser genuïns".
 
Mirar la tradició, però mantenir les essències, en síntesi. "Es tracta d'intel·lectualitzar l'artista perquè arribi a l'essència mediterrània, de país". En contra del que es pugui pensar, no es tracta d'una cosa kitsch. "En escultura, per exemple, els noucentistes tractaran molt el valor estructural de les formes. La nova figura femenina tindrà com a punt de referència la dona mediterrània". O la importància de la Pintura mural, una voluntat "de fer l'art més democràtic".
 
Un dels aspectes més nous és l'art del "jardí mediterrani", que proclama que "l'útil és bell" amb una reivindicació del llatinisme. "Ho aconsegueixen a través de l'estètica de l'aigua, d'elements escultòrics que donen dimensió del paisatge. És un clar exemple de la subtilesa del nou art. En un espai, l'escultura dóna la dimensió humana de l'espai. I també fan molts estanys, perquè el soroll de l'aigua sigui una suma més en tots aquests factors". Una educació dels sentits que els porta a un frec de l'art d'avantguarda. "Podem dir que el Noucentisme és una modernitat moderada".

«Joies del Noucentisme», un llibre en edició de luxe Foto: Enciclopèdia Cat.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

COMENTARIS

El modernistes "copien" ??
Anònim, 01/08/2016 a les 00:08
+9
-0
i els noucentistes no copien de les formes clàsiques??
Encara que,...
Anònim, 01/08/2016 a les 00:11
+5
-0
una de les joies del pensament noucentista català, Eugeni d'Ors (la Ben Plantada) després es sumés al franquisme triomfant...
Així la Renaixença
Anònim, 01/08/2016 a les 09:49
+4
-0
no va ser un altre reinici d'aquest pais?
Ep! Noucentisme no ve de nou pais
Anònim, 01/08/2016 a les 23:43
+1
-0
sinó de nou cents (segle XX)
Modernisme
magrab, 02/08/2016 a les 10:34
+0
-0
... "els modernistes –raona Vidal–, que copia i que acaba fent que sigui considerat un moviment pràcticament forà" - de veritat?

I és més, era necessari menysprear un altre moviment cultural per posar en valor el següent?

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Neus Munté, en un moment de l'entrevista a NacióDigital | Adrià Costa
01/01/1970
La candidata del PDECat a les primàries de Barcelona assenyala que la fórmula podria passar per un candidat independent si suposa un "plus", però recela de la proposta de Jordi Graupera | Admet que JxCat i el partit "no estan d'acord amb tot", però indica que caldrà avançar cap a un escenari de col·laboració estable
01/01/1970
El ministeri d'Exteriors celebra que cap govern reconegués la República catalana, però admet que ara l'objectiu és aconseguir evitar els suports al sobiranisme de mitjans de comunicació
01/01/1970
Cita el secretari de Presidència de la Generalitat Joaquim Nin i al director de Comunicació de la Generalitat Jaume Clotet pel dia 2 de maig
The Chanclettes a La Daurada Beach Club
01/01/1970
NacióDigital sorteja quatre entrades dobles per a l'espectacle #DPutuCOOL de The Chanclettes
La nova portaveu d'ERC, Marta Vilalta. | Adrià Costa
01/01/1970
La portaveu republicana fixa com un possible desllorigador l'elecció d'un president temporal mentre s'acaba de tramitar la llei que permeti investir Puigdemont a distància | Assegura que "probablement" la independència s'aconseguirà "de la mà del diàleg, la negociació i l'acord" i no descarta tornar a abordar el referèndum pactat amb l'Estat
Màrius Serra | Adrià Costa
Esteve Plantada
01/01/1970
El popular escriptor i enigmista publica "La novel·la de Sant Jordi", un divertit homenatge al gènere negre que publica al segell Amsterdam, d'Ara Llibres
El restaurant Pitarra, tancat | Albert Alcaide
Toni Vall | 6 comentaris
01/01/1970
«No pot ser que Barcelona tracti tan malament la història, la seva història, el seu patrimoni material i immaterial, el seu llegat físic i emocional. No pot ser aquest campi qui pugui»
Pep Martí | 1 comentari
01/01/1970
La junta d'Ignacio García-Nieto ha encarregat un informe jurídic per aclarir si disposa de tots els permisos