26
d'agost
del
2016
Actualitzat
el
28
d'agost
a les
16:27h
Després de més dues dècades de guerres i sequeres, la població de Somàlia en pateix els efectes en forma de fam, manca de serveis bàsics, centenars de milers de desplaçats i una total desprotecció. Uns obstacles que les ONGs intenten resoldre en els camps de refugiats que es despleguen als països veïns, Kènia i Etiòpia.
Tanmateix, les guerres i la inestabilitat que arrossega Somàlia continuen. A més, la sequera que viu l'àrid territori somali des de l'octubre de l'any passat, una de les pitjors en la història del país, agreuja encara més la situació. Milers de persones han hagut de fugir altra vegada de Somàlia en busca d'ajut humanitari i més d'un milió han hagut de desplaçar-se dins del territori.
Alhora, l'ofensiva de les forces armades del govern de transició, creat artificiosament per la Unió Africana, l'ONU i els Estats Units, per restablir la pau contra les guerrilles jihadistes d'Al-Xabab ha provocat el bloqueig de les rutes comercials, el que afecta també a l'accés de l'ajut humanitari. Així és com, a les fronteres entre Somàlia i els seus països veïns, Etiòpia i Kènia, s'apleguen desenes d'organitzacions no governamentals que ajuden els milers de refugiats. Allí s'hi troben organitzacions com ACNUR, Metges Sense Fronteres o Entreculturas, que ofereixen serveis bàsics i formació i experiència professional.
“El govern etíop és molt controlador. Tenen una història molt particular, amb una constitució prou avançada que els obliga a destinar ajuts. De fet, és el país que més ajut destina als refugiats. Tot i que no acostuma a ser fàcil com a cooperant treballar amb el govern, en canvi, són els que millor protegeixen la població”, explica Pablo Funes, director dels projectes a l'Àfrica de l'ONG Entreculturas, que destina tots els seus esforços en la formació dels refugiats.
Tot i així, explica Funes, que "els refugiats no podran treballar mai a Etiòpia, ni regular la seva situació". Malgrat que el govern els proporciona un ajut ingent, no hi ha esperança per a ells allí. Si els refugiats volen sortir dels camps per guanyar-se la vida, ho hauran de fer en un altre país. Alguns ho han aconseguit a Sud-àfrica, on els ha estat fàcil obrir un petit comerç. D'altres finalment han aconseguit un visat cap a un país occidental. És el cas de la refugiada Fadumo Dayib, que ha viscut a Finlàndia des que és adolescent i ara que vol presentar-se a les primeres eleccions democràtiques de Somàlia des del 1967.
Tanmateix, les guerres i la inestabilitat que arrossega Somàlia continuen. A més, la sequera que viu l'àrid territori somali des de l'octubre de l'any passat, una de les pitjors en la història del país, agreuja encara més la situació. Milers de persones han hagut de fugir altra vegada de Somàlia en busca d'ajut humanitari i més d'un milió han hagut de desplaçar-se dins del territori.
Els nens del camp juguen en un dels parcs improvisats. Foto: Sergi Cámara
Alhora, l'ofensiva de les forces armades del govern de transició, creat artificiosament per la Unió Africana, l'ONU i els Estats Units, per restablir la pau contra les guerrilles jihadistes d'Al-Xabab ha provocat el bloqueig de les rutes comercials, el que afecta també a l'accés de l'ajut humanitari. Així és com, a les fronteres entre Somàlia i els seus països veïns, Etiòpia i Kènia, s'apleguen desenes d'organitzacions no governamentals que ajuden els milers de refugiats. Allí s'hi troben organitzacions com ACNUR, Metges Sense Fronteres o Entreculturas, que ofereixen serveis bàsics i formació i experiència professional.
“El govern etíop és molt controlador. Tenen una història molt particular, amb una constitució prou avançada que els obliga a destinar ajuts. De fet, és el país que més ajut destina als refugiats. Tot i que no acostuma a ser fàcil com a cooperant treballar amb el govern, en canvi, són els que millor protegeixen la població”, explica Pablo Funes, director dels projectes a l'Àfrica de l'ONG Entreculturas, que destina tots els seus esforços en la formació dels refugiats.
Les més joves, a l'espera d'un curs de formació. Foto: Sergi Cámara
Tot i així, explica Funes, que "els refugiats no podran treballar mai a Etiòpia, ni regular la seva situació". Malgrat que el govern els proporciona un ajut ingent, no hi ha esperança per a ells allí. Si els refugiats volen sortir dels camps per guanyar-se la vida, ho hauran de fer en un altre país. Alguns ho han aconseguit a Sud-àfrica, on els ha estat fàcil obrir un petit comerç. D'altres finalment han aconseguit un visat cap a un país occidental. És el cas de la refugiada Fadumo Dayib, que ha viscut a Finlàndia des que és adolescent i ara que vol presentar-se a les primeres eleccions democràtiques de Somàlia des del 1967.
Llegeix el primer capítol 'Els altres refugiats (I): Una història de guerres i sequeres'
Llegeix el segon capítol 'Els altres refugiats (II): El camp de Dollo Ado'
Llegeix el tercer capítol 'Els altres refugiats (III): La vida trencada dels somalis'