A més, per culpa del clima i de les guerres, gairebé els 10,5 milions de població somali es troben en risc de fam extrema. Molts han perdut les seves pertinences, les seves collites, els seus bestiars. Aquesta situació els provoca trastorns psicològics com depressions o ansietat. Necessiten suport psicològic i ajudes socials per poder entendre la seva situació actual, per poder assumir el canvi de vida que implica deixar enrere totes les seves pertinences. NacióDigital recull, a través del reportatge fotogràfic de Sergi Cámara, algunes de les històries de vida dels refugiats somalis a Etiòpia.
Monira Ali Ahmed, de 22 anys, ha estat dos cops refugiada, de Somàlia al Iemen i del Iemen a Etiòpia. Foto: Sergi Cámara
Monira Ali Ahmed, 22 anys (Somàlia)
Monira ha estat dues vegades refugiada. Totes dues vegades ho ha estat per culpa de la guerra. Va sortir de Somàlia cap al Iemen i ara ha marxat del Iemen fins a Etiòpia. A Iemen estudiava Empresarials a la universitat, però va haver de fugir amb la seva família cap a Etiòpia sense el seu certificat d'estudis. Ara es troba al camp de Kobe, dins de Dollo Ado, des de fa tres mesos i sent que la seva vida està totalment aturada. "Estava estudiant i caminant cap al meu futur i ara estic aquí, al camp de refugiats, aquí no puc fer res", explica. Ens trobem amb ella en un dels tallers de formació que el Servei Jesuïta de Refugiats organitza amb nenes i dones.
Aamina, refugiada somali de setanta anys, aprèn ara a escriure i llegir. Foto: Sergi Cámara
Aamina va perdre els seus sis fills degut a la sequera del 2011. Ens trobem amb ella al camp de refugiats de Kobe, dins de Dollo Ado, on assisteix a les classes de formació per a adults que el Servei Jesuïta de Refugiats imparteix dins del camp. Mai no ha anat a l'escola i ara, als 70 anys, vol aprendre a llegir i escriure amb tota la il·lusió.
Mohamed Herse, de 43 anys, va fugir el 2010 després que Al-Xabab li disparés i el llancés a la foguera. Foto: Sergi Cámara
Mohamed Herse, 43 anys (Somàlia)
Mohamed va fugir de Somàlia el 2010 després que Al-Xabab el disparés i el llancés a una foguera. Té l'esquena cremada i una ferida de bala al pit. "A les nits no puc dormir, les ferides em fan mal i la roba se m'enganxa al cos amb la calor. Aquest és el meu gran problema aquí", explica. Té 43 anys i no ha pogut tenir fills, perquè cap dona, diu, no vol estar amb ell per les ferides. "No puc tornar al meu país. L'estan bombardejant. No sóc l'únic. Hi ha molta gent a la qual li han fet el mateix o que, directament, ha estat assassinada. M'agradaria enviar un missatge al món: que ens ajudin", explica. Mohamed és una de les persones que el JRS acompanya amb suport psicosocial al camp de Melkadida, dins de l'immens Dollo Ado.
Kalid Mahamed Nor, refugiat de 19 anys, explica que la seva família va fugir de Somàlia per la sequera i les guerres. Foto: Sergi Cámara
Kalid Mahamed Nor, 19 anys (Somàlia)
Kalid va fugir de Somàlia el 30 de juliol del 2010. Recorda la data perfectament. Des d'aleshores està al camp de refugiats de Melkadida, dins de Dollo Ado. "Vam fugir per moltes coses, però sobretot per la sequera, quan vam perdre les collites i per la guerra. Dos tiets meus van morir en un bombardeig. Aquí a Melkadida vivim en pau encara que la vida sigui difícil", explica. viu amb els seus pares i els seus onze germans. "Si tenim educació, tindrem futur, el futur que nosaltres vulguem", afirma. Per això, assisteix a les classes de fontaneria. "Estic aprenent a muntar banys, conductes de l'aigua, dutxes, aixetes, a treure aigua del sòl... Ara puc fer petits treballs aquí, al camp, però en un futur podré fer-ho allí on vagi", argumenta.
Ibaadha Mohameed Hilowe, de 45 anys, és refugiada al camp i ofereix acompanyament psicològic a d'altres refugiats. Foto: Sergi Cámara
Ibaadha Mohameed Hilowe, 45 anys (Somàlia)
Ibaadha té sis fills i va arribar a Melkadida fa dos anys fugint de la guerra i de la sequera que pateix el seu país. Al-Xabab va matar el seu fill de vint anys davant seu. Davant de la impossibilitat de tenir una vida digna a Somàlia, el seu home va sortir del país fins a Melkadida, on es van retrobar després. Ibaadha diu que no pot tornar a Somàlia. "Allí no es pot viure en pau. Aquí la vida és millor per als meus fills, aquí hi ha pau. Tot i que les racions de menjar són petites i encara patim sequera, almenys aquí estem tranquils", explica. Ara, després d'un temps, diu que està avorrida del camp, que li agradaria marxar a d'altres països, potser a Europa.
Llegeix el primer capítol 'Els altres refugiats (I): Una història de guerres i sequeres'
Llegeix el segon capítol 'Els altres refugiats (II): El camp de Dollo Ado"