12
d'agost
del
2016
Actualitzat
el
14
d'agost
a les
16:37h
De Somàlia han fugit, segons dades del World Bank Data, més d'un milió i mig de persones. Milers de refugiats arriben cada any als països veïns: a Etiòpia, Kènia i Djibouti. En concret, Etiòpia acull més de 750.000 persones desplaçades per la guerra i les sequeres dels països veïns. Ara que totes les mirades estan posades en l'arribada de refugiats a Europa, cal recordar que, dels 65,3 milions de persones refugiades que hi ha al món segons ACNUR, el 80% no es troba a les fronteres europees, sinó en països limítrofs a zones de conflicte.
Etiòpia és un clar exemple d'això, malgrat que tot just aquestes últimes setmanes ho fa en una situació convulsa per al país, en què s'han succeït desenes de protestes per acabar amb els abusos policials i les detencions contra els opositors del règim. Els refugiats que acull provenen de països fronterers com Iemen, Eritrea, Sudan, Sudan del Sud o Somàlia. Fugen de les guerres o de la sequera que afecta la regió. Es calcula que a la Banya d'Àfrica hi ha 20 milions de persones en risc alimentari, el que suposa una de les pitjors emergències del planeta després del conflicte de Síria.
I és justament a Etiòpia on es troba un dels camps de refugiats més gran del món, el camp de Dollo Ado, que està format alhora per cinc camps més (Bokolmanyo, Melkadida, Kobe, Hilaweyn i Buramino). Dollo Ado acull més de 250.000 refugiats, la major part de Somàlia. De desplaçats, a Etiòpia, també n’hi ha als camps d’Adis Abeba, la capital, però són minoritaris.
“Al seu país d’origen no hi ha futur. El país està sota el control de guerrilles jihadistes. Molt pocs cooperants treballen dins de Somàlia. Quan hi va haver la greu crisi l'any 2011, els esperàvem a Etiòpia, a la frontera. Cada dia arribaven 500 persones al dia. Fugien a peu. La major part són gent gran, nens i dones”, explica Pablo Funes, director de projectes a Àfrica de l'ONG Entreculturas.
La feina de les organitzacions no governamentals al camp, més enllà d’acollir-los, de donar-los menjar i agua i d'assegurar-los uns mínims sanitaris, és, sobretot, donar-los eines suficients per fer-los autònoms: ensenyar-los un ofici, alfabetitzar-los. “Els refugiats tenen una expectativa molt baixa de tornar al seu país. Molts esperen gairebé com en una loteria que alguns dels països de fora d’Àfrica els accepti les sol·licituds d’asil. Alguns sí que tenen aquesta sort i marxen al Canadà, als Estats Units. Per això és important la formació que els poguem donar”, explica Funes.
Segons les dades d'ACNUR, al camp de Dollo Ado el 84% dels que arriben ho fan en unitats familiars, la major part d'entre cinc i set membres. El 70% dels habitants del camp són menors de 17 anys i més de la meitat són dones. Moltes de les dones, a més, es troben en situació de risc, i moltes de les famílies són de pares solters. La major part dels habitants del camp, el 64%, són analfabets. Són grangers, petits productors i comerciants.
Etiòpia és un clar exemple d'això, malgrat que tot just aquestes últimes setmanes ho fa en una situació convulsa per al país, en què s'han succeït desenes de protestes per acabar amb els abusos policials i les detencions contra els opositors del règim. Els refugiats que acull provenen de països fronterers com Iemen, Eritrea, Sudan, Sudan del Sud o Somàlia. Fugen de les guerres o de la sequera que afecta la regió. Es calcula que a la Banya d'Àfrica hi ha 20 milions de persones en risc alimentari, el que suposa una de les pitjors emergències del planeta després del conflicte de Síria.
Etiòpia acull més de 750.000 refugiats dels països veïns, la major part dels quals són somalis. Foto: Sergi Cámara
I és justament a Etiòpia on es troba un dels camps de refugiats més gran del món, el camp de Dollo Ado, que està format alhora per cinc camps més (Bokolmanyo, Melkadida, Kobe, Hilaweyn i Buramino). Dollo Ado acull més de 250.000 refugiats, la major part de Somàlia. De desplaçats, a Etiòpia, també n’hi ha als camps d’Adis Abeba, la capital, però són minoritaris.
“Al seu país d’origen no hi ha futur. El país està sota el control de guerrilles jihadistes. Molt pocs cooperants treballen dins de Somàlia. Quan hi va haver la greu crisi l'any 2011, els esperàvem a Etiòpia, a la frontera. Cada dia arribaven 500 persones al dia. Fugien a peu. La major part són gent gran, nens i dones”, explica Pablo Funes, director de projectes a Àfrica de l'ONG Entreculturas.
El 64% dels refugiats del camp són analfabets. Foto: Sergi Cámara
La feina de les organitzacions no governamentals al camp, més enllà d’acollir-los, de donar-los menjar i agua i d'assegurar-los uns mínims sanitaris, és, sobretot, donar-los eines suficients per fer-los autònoms: ensenyar-los un ofici, alfabetitzar-los. “Els refugiats tenen una expectativa molt baixa de tornar al seu país. Molts esperen gairebé com en una loteria que alguns dels països de fora d’Àfrica els accepti les sol·licituds d’asil. Alguns sí que tenen aquesta sort i marxen al Canadà, als Estats Units. Per això és important la formació que els poguem donar”, explica Funes.
Segons les dades d'ACNUR, al camp de Dollo Ado el 84% dels que arriben ho fan en unitats familiars, la major part d'entre cinc i set membres. El 70% dels habitants del camp són menors de 17 anys i més de la meitat són dones. Moltes de les dones, a més, es troben en situació de risc, i moltes de les famílies són de pares solters. La major part dels habitants del camp, el 64%, són analfabets. Són grangers, petits productors i comerciants.
Una família al camp de Melkadida, dins l'immens camp de refugiats de Dollo Ado. Foto: Sergi Cámara
Llegeix el primer capítol 'Els altres refugiats (I): Una història de guerres i sequeres'