20
de juliol
del
2016
Actualitzat
el
21
de juliol
a les
6:53h
La convenció republicana ja ha passat el seu equador. En el seu segon dia es va produir la votació formal per elegir el candidat del partit a la Casa Blanca, el nominat oficial. Cap sorpresa.
Sent l’únic candidat formalment dempeus, Donald Trump va ser elegit amb 1.725 vots. Però hi va haver més de 700 delegats que van fer-ho per algún dels altres aspirants que havien quedat pel camí. Ted Cruz, el senador ultraconservador i religiós de Texas, en va recollir 475. John Kasich, el conservador moderat d’Ohio, 120, mentre que 114 van anar a parar a Marco Rubio, el telegènic senador de Florida.
Una convenció molt diferent
Cruz assisteix a la convenció, malgrat la seva mala relació amb Trump. Però ja pensa en les eleccions del 2020, com els altres excandidats. La convenció té lloc a Ohio, però Kasich, el governador, no hi és, una cosa absolutament anòmala. D’aquesta manera ha volgut marcar distàncies envers Trump i pensar també en el seu futur polític. Rubio, per la seva banda, està fent campanya a Florida, però no pas per Trump, sinó per aconseguir ser reelegit al Senat aquest novembre. Per tots els aspirants al 2020, els moviments que fan ara són, de fet, els primers de cara a les primàries republicanes d’aquí a quatre anys. Un escenari en el qual, esperen, Trump ja no hi serà.
Qui sí que hi era és Paul Ryan, líder republicà al Congrés, que va fer una apel·lació a la unitat. Crític amb Trump, va voler aparèixer com un unificador i dirigent responsable, capaç de conviure amb un nominat com Trump per disciplina de partit. Ryan ja pensa en el 2020.
És aquesta una convenció molt diferent a les anteriors. Ho és en el fet que més de 700 delegats no hagin donat suport al candidat oficial. Un percentatge molt elevat. També ho és l’ambient histèric de part dels delegats en contra de Hillary Clinton. Fins ara, en les convencions s’intenta mostrar una imatge d’optimisme. Però a Cleveland traspua més ràbia que altra cosa, sobretot quan apareix el nom de Clinton.
Un exemple el va donar el discurs d’ahir de Chris Christie, governador de Nova Jersey. Considerat fins ara com membre de l’ala centrista del partit, Christie porta uns mesos fora de lloc, intentant fer-se simpàtic a Trump. Adreçant-se als delegats, va etzibar de valent contra Hillary, preguntant contínuament a l’auditori si la candidata demócrata era “culpable” pel cas dels e-mails i dels errors comesos a Líbia. “Culpable?”, preguntava retòricament. I els assistents cridaven “Culpable!”, entre crits de “A la presó!”. Molts dels delegats serien incapaços d’explicar el cas dels correus electrònics de Clinton, però cridaven molt.
Caldrà veure l’impacte de la convenció republicana en l’electorat. La imatge d’uns delegats enfervorits i excitats no sol ser massa bona per atreure el votant independent i indecís. Aquest és un any també diferent, amb un vot de protesta acumulat que pot generar sorpreses. Però que molts dels excandidats republicans hagin optat per no ser-hi, o per establir una clara distància de seguretat envers Trump ja diu moltes coses.
Sent l’únic candidat formalment dempeus, Donald Trump va ser elegit amb 1.725 vots. Però hi va haver més de 700 delegats que van fer-ho per algún dels altres aspirants que havien quedat pel camí. Ted Cruz, el senador ultraconservador i religiós de Texas, en va recollir 475. John Kasich, el conservador moderat d’Ohio, 120, mentre que 114 van anar a parar a Marco Rubio, el telegènic senador de Florida.
Una convenció molt diferent
Cruz assisteix a la convenció, malgrat la seva mala relació amb Trump. Però ja pensa en les eleccions del 2020, com els altres excandidats. La convenció té lloc a Ohio, però Kasich, el governador, no hi és, una cosa absolutament anòmala. D’aquesta manera ha volgut marcar distàncies envers Trump i pensar també en el seu futur polític. Rubio, per la seva banda, està fent campanya a Florida, però no pas per Trump, sinó per aconseguir ser reelegit al Senat aquest novembre. Per tots els aspirants al 2020, els moviments que fan ara són, de fet, els primers de cara a les primàries republicanes d’aquí a quatre anys. Un escenari en el qual, esperen, Trump ja no hi serà.
Qui sí que hi era és Paul Ryan, líder republicà al Congrés, que va fer una apel·lació a la unitat. Crític amb Trump, va voler aparèixer com un unificador i dirigent responsable, capaç de conviure amb un nominat com Trump per disciplina de partit. Ryan ja pensa en el 2020.
És aquesta una convenció molt diferent a les anteriors. Ho és en el fet que més de 700 delegats no hagin donat suport al candidat oficial. Un percentatge molt elevat. També ho és l’ambient histèric de part dels delegats en contra de Hillary Clinton. Fins ara, en les convencions s’intenta mostrar una imatge d’optimisme. Però a Cleveland traspua més ràbia que altra cosa, sobretot quan apareix el nom de Clinton.
Un exemple el va donar el discurs d’ahir de Chris Christie, governador de Nova Jersey. Considerat fins ara com membre de l’ala centrista del partit, Christie porta uns mesos fora de lloc, intentant fer-se simpàtic a Trump. Adreçant-se als delegats, va etzibar de valent contra Hillary, preguntant contínuament a l’auditori si la candidata demócrata era “culpable” pel cas dels e-mails i dels errors comesos a Líbia. “Culpable?”, preguntava retòricament. I els assistents cridaven “Culpable!”, entre crits de “A la presó!”. Molts dels delegats serien incapaços d’explicar el cas dels correus electrònics de Clinton, però cridaven molt.
Caldrà veure l’impacte de la convenció republicana en l’electorat. La imatge d’uns delegats enfervorits i excitats no sol ser massa bona per atreure el votant independent i indecís. Aquest és un any també diferent, amb un vot de protesta acumulat que pot generar sorpreses. Però que molts dels excandidats republicans hagin optat per no ser-hi, o per establir una clara distància de seguretat envers Trump ja diu moltes coses.