19
de juliol
del
2016
Actualitzat
a les
11:06h
Avui comença la XII legislatura espanyola i ho fa amb tots els vents de cara per al Partit Popular i Mariano Rajoy. L’elecció de la mesa del Congrés dels Diputats serà el primer test per comprovar per on s’encarrila la situació sorgida de les eleccions del 26-J. Un quadre escènic, el de l’hemicicle, on ningú té majoria absoluta i en el qual serien possibles diverses majories, teòricament, però que tot indica que serà molt diferent al produït després del 20-D.
L’elecció de la mesa pot tenir diverses lectures. Però una primera és diàfana: avui és més difícil que ahir, encara més, que es pugui teixir una hipotètica majoria alternativa a l’hemicicle formada pel PSOE, Podem i els grups sobiranistes més el PNB.
La incapacitat de l’esquerra espanyola
El PSOE i Podem no semblen haver après de l’experiència recent i continuen presoners del tacticisme. Les relacions entre els socialistes i la cúpula de formació morada no sembla –tret de sorpresa majúscula- haver millorat massa. La constitució d’una mesa controlada per les forces d’esquerra i els sobiranistes era factible, i hagués pogut ser un assaig per preparar acords en el futur, encara que ara això no fos realitzable de cara a la investidura. En lloc d’això, Podem va voler sorprendre el PSOE llançant la candidatura de Xavier Domènech a la presidència, tot i ser tercera força a la cambra. Pensar que ERC i CDC s’hi afegirien era molt arriscat si no ho havien acordat abans.
Els socialistes s’han fet forts en la candidatura de Patxi López, però només si hi ha un desgel entre els de Pedro Sánchez i Podem, es podrà imaginar després que s’hi sumin altres formacions.
Sánchez ho sap, però no pot
El secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, és conscient que moure’s políticament a l’hemicicle requereix aliances i que, en aquest context, tenir vetat tot acord amb CDC i ERC és absurd. D’aquí les seves declaracions d’ahir dient que els disset diputats sobiranistes havien de sortir dels llimbs. Aquests escons valen el seu pes en or, però Sánchez no té prou poder per redibuixar l’estratègia socialista de pactes.
Ciutadans diu que no canvia el sentit del vot, però…
Malgrat que els d’Albert Rivera asseguren que el pacte amb el PP per a la mesa no té res a veure amb un acord d’investidura, el cert és que sí que canvia el clima a l’hemicicle. Perquè al partit taronja no li tocaria ni un lloc i en tindrà dos. A més, el fort perfil polític de la candidata del PP a presidir la cambra li dóna a la seva elecció un sentit que va més enllà de la simple presidència del Congrés.
El factor Ana Pastor
L’elecció de la fins ara ministra de Foment, Ana Pastor, diu moltes coses. Pastor és una persona de la confiança estreta de Mariano Rajoy. A més, a diferència d’altres ministres, no ha estat esquitxada per cap assumpte polèmic. Ha demostrat mà esquerra al llarg de la seva trajectòria. És una persona de tarannà moderat dins del seu partit. El fet que hagi passat per damunt d’altres possibles aspirants (segurament, María Dolores de Cospedal, o més improbablement, de Jorge Fernández Díaz) també assenyala per on aniran els trets de la nova legislatura de Rajoy: buscar perfils suaus i discrets que puguin tancar acords diversos amb altres forces parlamentàries. I, per Ciutadans, dir "sí" a Pastor és quasi com dir "sí" a Rajoy.
L’elecció de la mesa pot tenir diverses lectures. Però una primera és diàfana: avui és més difícil que ahir, encara més, que es pugui teixir una hipotètica majoria alternativa a l’hemicicle formada pel PSOE, Podem i els grups sobiranistes més el PNB.
La incapacitat de l’esquerra espanyola
El PSOE i Podem no semblen haver après de l’experiència recent i continuen presoners del tacticisme. Les relacions entre els socialistes i la cúpula de formació morada no sembla –tret de sorpresa majúscula- haver millorat massa. La constitució d’una mesa controlada per les forces d’esquerra i els sobiranistes era factible, i hagués pogut ser un assaig per preparar acords en el futur, encara que ara això no fos realitzable de cara a la investidura. En lloc d’això, Podem va voler sorprendre el PSOE llançant la candidatura de Xavier Domènech a la presidència, tot i ser tercera força a la cambra. Pensar que ERC i CDC s’hi afegirien era molt arriscat si no ho havien acordat abans.
Els socialistes s’han fet forts en la candidatura de Patxi López, però només si hi ha un desgel entre els de Pedro Sánchez i Podem, es podrà imaginar després que s’hi sumin altres formacions.
Sánchez ho sap, però no pot
El secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, és conscient que moure’s políticament a l’hemicicle requereix aliances i que, en aquest context, tenir vetat tot acord amb CDC i ERC és absurd. D’aquí les seves declaracions d’ahir dient que els disset diputats sobiranistes havien de sortir dels llimbs. Aquests escons valen el seu pes en or, però Sánchez no té prou poder per redibuixar l’estratègia socialista de pactes.
Ciutadans diu que no canvia el sentit del vot, però…
Malgrat que els d’Albert Rivera asseguren que el pacte amb el PP per a la mesa no té res a veure amb un acord d’investidura, el cert és que sí que canvia el clima a l’hemicicle. Perquè al partit taronja no li tocaria ni un lloc i en tindrà dos. A més, el fort perfil polític de la candidata del PP a presidir la cambra li dóna a la seva elecció un sentit que va més enllà de la simple presidència del Congrés.
El factor Ana Pastor
L’elecció de la fins ara ministra de Foment, Ana Pastor, diu moltes coses. Pastor és una persona de la confiança estreta de Mariano Rajoy. A més, a diferència d’altres ministres, no ha estat esquitxada per cap assumpte polèmic. Ha demostrat mà esquerra al llarg de la seva trajectòria. És una persona de tarannà moderat dins del seu partit. El fet que hagi passat per damunt d’altres possibles aspirants (segurament, María Dolores de Cospedal, o més improbablement, de Jorge Fernández Díaz) també assenyala per on aniran els trets de la nova legislatura de Rajoy: buscar perfils suaus i discrets que puguin tancar acords diversos amb altres forces parlamentàries. I, per Ciutadans, dir "sí" a Pastor és quasi com dir "sí" a Rajoy.