18
de juliol
del
2016
Actualitzat
el
19
de juliol
a les
8:41h
El nou país es vol construir amb la més sensible de les matèries primeres: la memòria, segurament la primera víctima del triomf del franquisme. La Guerra Civil va truncar moltes coses. Aquest dilluns, la Generalitat ha fet l'acte inaugural de commemoració de l'inici del conflicte, que va esclatar el 18 de juliol de 1936 amb l’aixecament d’un sector de l’exèrcit contra la República. Ho ha fet retent homenatge a tot allò que es va perdre, amb un acte original, titulat L’últim assaig, que ha girat entorn de la figura de Pau Casals. L'escenari, el Palau de la Música, amb l'assistència del president Carles Puigdemont.
Aquell 18 de juliol tot estava preparat a Barcelona per a la inauguració de l’Olimpíada Popular, la celebració esportiva que volia fer de contrapunt als Jocs Olímpics d’aquell any en el Berlín nazi. Pau Casals dirigia el darrer assaig de l’actuació de l’Orfeó Gracienc prevista per l’endemà, amb la soprano Conxita Badia. Estaven culminant la Novena Simfonia de Beethoven, aquesta peça magnífica, basada en un poema de Schiller que canta a la fraternitat i que és, en versió arranjada per Von Karajan, l’himne d’una Europa avui encerclada pels reptes. Les notícies d’Àfrica, on l’exèrcit s’acabava de revoltar, duien males sensacions. Algú va comunicar a Casals els darrers esdeveniments i es va decidir interrompre l’assaig. El concert mai es faria.
El Departament d’Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència, que dirigeix Raül Romeva, ha organitzat el programa de commemoracions d’aquests 80 anys. Ho ha fet programant un seguit d’activitats que s'aniran desenvolupant, però, sobretot, amb la voluntat de continuar aquell concert interromput en el mateix indret.
En el muntatge hi ha tingut un espai destacat la veu d'alguns testimonis d'aquell episodi sagnant i el record als intel·lectuals compromesos amb les llibertats que foren víctimes de l'odi feixista, des del Pere Calders que va haver de fugir a Mèxic al Machado que escrivia en homenatge a García Lorca, fins a Mercè Rodoreda i Teresa Pàmies, passant pel Joan Sales d'Incerta glòria.
Els actors Toni Sevilla i Maria Rodríguez, i la cantant Helena Miquel, han tingut cura de l’acte, traslladant el Palau de la Música a aquell moment de trencadissa d’un llunyà juliol del 36. Com aleshores, l’Orfeó Gracienc també hi ha estat present. La Companyia Elèctrica Dharma ha recordat algunes de les músiques d'aquells anys (Bella Ciao ha ressonat al Palau modernista), i la Coral Càrmina (sota la direcció de Poire Vallvé) i l’Orquestra Simfònica del Vallès (Rafael Gimeno) han coronat la Coral de Beethoven. Han estat precisament l'himne d'Europa i Els segadors han clos l'acte, aplegant així el sentiment de pàtria i l'ideari de fraternitat entre els pobles, enemics tots dos dels vencedors d'aquella guerra.
.jpeg)
.jpeg)
.jpg)
Aquell 18 de juliol tot estava preparat a Barcelona per a la inauguració de l’Olimpíada Popular, la celebració esportiva que volia fer de contrapunt als Jocs Olímpics d’aquell any en el Berlín nazi. Pau Casals dirigia el darrer assaig de l’actuació de l’Orfeó Gracienc prevista per l’endemà, amb la soprano Conxita Badia. Estaven culminant la Novena Simfonia de Beethoven, aquesta peça magnífica, basada en un poema de Schiller que canta a la fraternitat i que és, en versió arranjada per Von Karajan, l’himne d’una Europa avui encerclada pels reptes. Les notícies d’Àfrica, on l’exèrcit s’acabava de revoltar, duien males sensacions. Algú va comunicar a Casals els darrers esdeveniments i es va decidir interrompre l’assaig. El concert mai es faria.
El Departament d’Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència, que dirigeix Raül Romeva, ha organitzat el programa de commemoracions d’aquests 80 anys. Ho ha fet programant un seguit d’activitats que s'aniran desenvolupant, però, sobretot, amb la voluntat de continuar aquell concert interromput en el mateix indret.
En el muntatge hi ha tingut un espai destacat la veu d'alguns testimonis d'aquell episodi sagnant i el record als intel·lectuals compromesos amb les llibertats que foren víctimes de l'odi feixista, des del Pere Calders que va haver de fugir a Mèxic al Machado que escrivia en homenatge a García Lorca, fins a Mercè Rodoreda i Teresa Pàmies, passant pel Joan Sales d'Incerta glòria.
Els actors Toni Sevilla i Maria Rodríguez, i la cantant Helena Miquel, han tingut cura de l’acte, traslladant el Palau de la Música a aquell moment de trencadissa d’un llunyà juliol del 36. Com aleshores, l’Orfeó Gracienc també hi ha estat present. La Companyia Elèctrica Dharma ha recordat algunes de les músiques d'aquells anys (Bella Ciao ha ressonat al Palau modernista), i la Coral Càrmina (sota la direcció de Poire Vallvé) i l’Orquestra Simfònica del Vallès (Rafael Gimeno) han coronat la Coral de Beethoven. Han estat precisament l'himne d'Europa i Els segadors han clos l'acte, aplegant així el sentiment de pàtria i l'ideari de fraternitat entre els pobles, enemics tots dos dels vencedors d'aquella guerra.
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, durant l'acte Foto: Adrià Costa
Imatge de l'acte «L'últim assaig», a l'entorn de la figura de Pau Casals Foto: Adrià Costa
Un moment de l'acte «L'últim assaig» Foto: Adrià Costa