Mor més gent de la que neix a Catalunya per primer cop aquest segle

El fenomen demogràfic només ha ocorregut dues vegades durant el segle passat: el 1918 per la grip espanyola i el 1941 després de la Guerra Civil | L’esperança de vida dels catalans és la més alta de la Unió Europea | La hipertensió, el colesterol i la diabetis continuen sent els factors de risc més comuns, tot i la baixa hospitalització

El conseller Toni Comín, en la presentació de la Central de Resultats 2015 del Departament de Salut
El conseller Toni Comín, en la presentació de la Central de Resultats 2015 del Departament de Salut | Departament de Salut
18 de juliol del 2016
Actualitzat el 19 de juliol a les 10:35h
Per primera vegada aquest segle, el 2015 a Catalunya han mort més persones de les que han nascut, segons els informes sanitaris que ha presentat avui el Departament de Salut i les útlimes dades de l'Institut Nacional d'Estadística. El fenomen demogràfic, tal com ha explicat el president del consell d’administració de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries (AQuAS), Antonio Trilla, només ha ocorregut a la història contemporània catalana en dues ocasions excepcionals: el 1918 quan hi va haver l’epidèmia de grip espanyola i el 1941 després de la Guerra Civil.
 
D’entre els motius que expliquen les dades actuals, però, no hi ha cap excepció sinó una tendència demogràfica: per una banda, la baixa natalitat i les migracions; per altra, l’augment de l’esperança de vida i, per tant, l'envelliment de la població. En concret, segons els informes, els catalans són els que més viuen de tots els països de la Unió Europea. Les dones viuen una mitjana de 86 anys, mentre que els homes ho fan fins als 80 anys.
 
Segons les xifres que ha presentat el conseller Toni Comín, els tres factors de risc més comuns que afecten la salut de tots aquests catalans continuen sent la hipertensió, el colesterol i la diabetis. Tot i així, en el cas de la diabetis les dades desvetllen que les taxes d’hospitalització són de les més baixes d’Europa. Les hospitalitzacions per complicacions només es donen en el 82 de les persones per cada 100.000 habitants, molt per sota de països com França o Irlanda.
 
L’ictus, l’infart de miocardi, la pneumònia, la insuficiència cardíaca i la cirrosi han provocat el 2015 més morts que l’any anterior, segons les xifres. En concret, la mortalitat a 30 dies per als diagnòstics que s’han seleccionat per valorar l’estat de la salut a Catalunya ha augmentat un 0,9% en un any. Malgrat tot, Trilla, ha destacat que aquest augment no està relacionat amb una mala atenció sinó amb "fluctuacions de la mortalitat".

L'informe també aporta dades positives com, per exemple, que la concentració dels equips mèdics d'atenció oncològica digestiva ha aconseguit reduir aquesta mena de càncers fins a la meitat o la rapidesa d'actuació en casos d'ictus isquèmic.
 
Les preocupants xifres de consum de tabac
 
Tot i així, preocupen al Departament de Salut les elevades xifres de consum de tabac entre els catalans, que afecten directament als dolents resultats en càncer de pulmó en relació amb la mitjana europea. De fet, la taxa de mortalitat per càncer de pulmó ha augmentat en les dones en relació amb l’any 2014, mentre que en la resta de patologies seleccionades en l’informe per 100.000 habitants disminueix.
 
Així, els homes catalans lideren el rànquing europeu en consum de tabac i representen un 29% de la població. En el cas de les dones, aquesta xifra baixa fins el 18%, però és un percentatge força elevat, només superat per Països Baixos, Alemanya i Suècia. Les xifres de tabaquisme a Catalunya, a més, estan molt per sobre de les mitjanes a l’Estat espanyol.
 
El 60% dels atesos a la salut mental són dones
 
Pel que fa a la salut mental, el 2015 va disminuir molt lleugerament el nombre d’adults atesos. De tots ells, el 60% van ser dones. La depressió és el diagnòstic més freqüent, amb el 35% dels diagnòstics en dones i el 20% en homes.
 
En canvi, en l’atenció mental infantil i per als adolescents han augmentat els atesos. Trilla ha explicat que això té a veure amb una millor diagnosi, tal com vam explicar al NacióDigital. En el cas de menors destaca la diferència existent entre sexes ja que gairebé dues terceres parts (63,1%) de les persones que es van atendre són nois, davant d'un 36,9% que són noies. Un 22,6% del total dels menors atesos ho van ser per dèficit d’atenció i hiperactivitat, mentre que un 2,3% va ser tractat per trastorn de la conducta alimentària. 
 

Consulta el monogràfic de la Central de Resultats del Departament de Salut

Arxivat a