Turquia

Purga d'Erdogan a l'exèrcit i la judicatura

Detinguts 2.893 militars colpistes i destituïts 30 coronels i cinc generals | 2.745 jutges han estat apartats i el consell presidit pel ministre de Justícia ha destituït 5 dels seus 22 membres

per Redacció, 16 de juliol de 2016 a les 16:32 |
Recep Tayyip Erdogan | Europa Press
Aquesta informació es va publicar originalment el 16 de juliol de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
"Això és una traïció. Pagaran un preu molt car". Recep Tayyip Erdogan va prometre aquest dissabte a la matinada castigar els qui s'havien alçat contra el seu govern, i ho està fent. Després de l'intent de cop d'estat, que ha acabat amb més de dos-cents morts i mil ferits, el president de Turquia ha iniciat una purga judicial i a l'exèrcit. S'han detingut 2.893 militars colpistes i destituït 30 coronels i cinc generals.

A més també s'han apartat 2.745 jutges. L'Alt Tribunal de Jutges i Fiscals (HSYK), per les seves sigles en turc, ha pres la decisió en una reunió extraordinària convocada després del cop fallit. Els jutges destituïts serien afins a l'"estructura paral·lela" liderada pel clergue Fethullah Gülen, exiliat als Estats Units. Per la seva banda, el consell presidit pel ministre de Justícia ha destituït 5 dels seus 22 membres i ha fet arrestar 9 jutges del Tribunal Suprem.


De fet, Erdogan acusa Fetullah Gülen, exiliat als Estats Units, d'estar darrere del cop d'estat. Ho va dir aquest dissabte a la matinada a la CNN Turk, quan encara no estava clar si aconseguiria controlar la situació. El clergue s'ha afanyat a negar les acusacions condemnant la sublevació dels militars. "El govern hauria de guanyar-se mitjançant un procés d'eleccions lliures i justes i no per la força", ha assegurat en un comunicat, on ha qualificat d'"insultant" que se'l vinculi amb aquest intent.
 
El suport popular i internacional ha salvat Erdogan

La imatge d'un Erdogan dèbil i quasi derrotat que s'ha vist al principi, va anar guanyant volada a mesura que milers de ciutadans turcs li van fer cas i van sortir a enfrontar-se als militars, frenats en algunes ocasions per persones que no anaven ni armades. L'impuls de l'aixecament, vist en silenci per la comunitat internacional en el seu inici, es va anar desinflant quan van començar a aparèixer les primeres veus polítiques, que van aturar el temor de desestabilització d'un país estratègic en la geopolítica mundial.
 
Cap partit de l'oposició turca va avalar el cop després que el president dels Estats Units, Barack Obama, fes una compareixença pública per evidenciar el seu suport a Erdogan. Amèrica va obrir el camí, i Alemanya, Rússia i la OTAN la van seguir per condemnar els atacs i demanar respecte per a l'ordre democràtic a Turquía.


Paral·lelament, una part de l'exèrcit fidel al govern va sortir a contraatacar els rebels, una determinació que va acabaramb enfrontaments pels carrers. La remor de trets i explosions va ser una constant durant les hores que va durar el cop militar, que va provocar víctimes mortals.
 

 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació