Turquia

El cop d'estat fracassat deixa dos-cents morts i més d'un miler de ferits a Turquia

Un centenar de colpistes, entre les víctimes mortals | Més de 2.000 militars detinguts i cinc generals destituïts | El suport popular ajuda Erdogan a avortar una sublevació que s'ha anat desinflant amb el pas de les hores | Estats Units, Rússia, Alemanya i l'OTAN han condemnat l'aixecament, mentre que diverses faccions de l'exèrcit s'han enfrontat pels carrers d'Ankara i Istanbul

per Àlvar Llobet, 16 de juliol de 2016 a les 09:02 |
El suport popular ajuda Erdogan a avortar una sublevació | Europa Press
Aquesta informació es va publicar originalment el 16 de juliol de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Turquia ha viscut aquesta nit i matinada la pitjor crisi social, política i militar dels darrers anys després que una facció de l'exèrcit s'hagi aixecat contra el govern del president Recep Tayyp Erdogan, que ha resistit i vençut l'embat gràcies al suport popular i de la majoria  de la policia i les forces armades.

Prop de 200 persones, entre elles 104 militars, han perdut la vida durant els enfrontaments, segons fonts governamentals i hi ha més d'un miler de ferits.  Una part de les víctimes s'han produït quan els colpistes han disparat contra civils prop del Parlament turc.


Detinguts més de 2.000 militars

Més de 2.000 militars han estat detinguts en les últimes hores per presumpta col·laboració amb l'intent del cop d'estat d'aquest divendres a la nit. Entre aquests hi ha més d'una trentena d'alta comandaments. El Govern ja ha confirmat la destitució de cinc generals i de 26 coronels. A més també hi ha hagut una purga a la judicatura, Erdogan ha destituït 2.745 jutges. 


Els militars rebels han retingut durant tota la nit el cap d'Estat Major, Hulusi Aka, que finalment ha estat rescatat aquest dissabte al matí en una base militar al nord d'Ankara, segons l'agència de notícies oficial Anatoia.

Aeroports cap a la normalitat


Diversos de la línia Turkish Airlines han començat a aterrar des de primeres hores del matí a Istanbul, en un símptoma que la normalitat està tornant al país. Centenars de persones han quedat bloquejades als principals aeroports durant tota la nit, en una situació de gran incertesa degut a la presència de nombrosos tancs al seu entorn.

Uns 336 components de les forces colpistes haurien estat capturats pels fidels al govern, segons ha declarat el fiscal general Bekir Bozdag. El president Erdogan ha culpat el líder opositor Fetuhllah Gülen resident als Estats Units com el responsable del moviment fracassat, i ha anunciat que els rebels pagaran un preu molt elevat pel que han fet. L'imam Gülen promou un islamisme moderat i està enfrontat amb Erdogan des del 2013, arran de les denúncies de corrupció que va fer contra l'actual govern turc.

Vols a baixa altura dels caces sobre Ankara i Istanbul

Les imatges dels tancs al carrer han estat contrarestades minuts després pel propi president, que a través d'un vídeo en directe enregistrat amb un telèfon mòbil ha cridat la ciutadania a rebel·lar-se contra l'atac i a omplir places i carrers d'Istanbul i Ankara.

Fins a les tres de la matinada, aquestes dues principals ciutats del país han estat sobrevolades a baixa altura per caces militars, enmig d'explosions d'origen desconegut i d'una confusió generalitzada sobre els possibles atacs que duien a terme, ja que segons diverses fonts es tractaria del trencament dela barrera del so pels avions.
 
El suport popular i internacional ha salvat Erdogan

La imatge d'un Erdogan dèbil i quasi derrotat que s'ha vist al principi ha anat guanyant volada a mesura que milers de ciutadans turcs li han fet cas i han sortit a enfrontar-se als militars, frenats en algunes ocasions per persones que no anaven ni armades. L'impuls de l'aixecament, vist en silenci per la comunitat internacional en el seu inici, s'ha anat desinflant quan han començat a aparèixer les primeres veus polítiques, que han aturat el temor de desestabilització d'un país estratègic en la geopolítica mundial.
 
Cap partit de l'oposició turca ha avalat el cop després que el president dels Estats Units, Barack Obama, hagi fet una compareixença pública per evidenciar el seu suport a Erdogan. Amèrica ha obert el camí, i Alemanya, Rússia i la OTAN l'han seguit per condemnar els atacs i demanar respecte per a l'ordre democràtic a Turquía.

Paral·lelament, una part de l'exèrcit fidel al govern ha sortit a contraatacar els rebels, una determinació que ha acabat amb enfrontaments pels carrers. La remor de trets i explosions ha estat una constant durant les hores que ha durat el cop militar, que ha provocat víctimes mortals, entre ells uns disset policies a Ankara arran d'uns enfrontaments.
 

 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació