La L9 Nord és una de les línies més modernes d'Europa i funciona sense conductor, però falla en cobertura | Adrià Costa
barcelona

​La L9 Nord del metro, el forat negre de la cobertura mòbil de Barcelona

La L9 a l'Aeroport ha nascut amb cobertura, però la del Besòs (L9 Nord i L10) mai n'ha tingut | "És lògic. Allà vénen els turistes i aquí no", argumenta Oriol Gatuz, passatger de la Línia 10 | "Ja saps que no pots fer certes coses, com jugar al Clash Royale", es resigna Edgar Pérez, de 17 anys | Les telefòniques jutjaven inviable posar cobertura pel cost i exploren una solució amb Territori

La L9 Nord és una de les línies més modernes d'Europa i funciona sense conductor, però falla en cobertura | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 17 de juliol de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Barcelona és la capital mundial del mòbil, però no se salva de tenir un gran forat negre sense cobertura. Es tracta de la Línia 9 Nord i la 10 del metro, que vertebren l'eix del Besòs. Connecten la Sagrera amb Santa Coloma, Sant Adrià i Badalona a través de 13,8 kilòmetres de túnels i 12 estacions, tres d'elles compartides per les dues línies. No han tingut mai xarxa mòbil, tot i que són de les línies més modernes d'Europa

L'obertura de les primeres estacions es va fer el desembre del 2009 i, des de llavors, els usuaris han vist com la xarxa del suburbà s'ha ampliat i també la cobertura, però no per a ells.

 

Costa desenganxar-se del mòbil quan s'està al metro encara que no es tingui cobertura. Foto: Adrià Costa


Els passatgers s'ho prenen amb un punt de resignació. Per a molts, el trajecte es fa més avorrit, però potser el que més incomoda és no poder avisar si arriben tard. "Si passa qualsevol cosa entre les parades, estàs incomunicada de l'exterior", afirma Tere. Per Ester Folch, de 58 anys, no hi ha res tan urgent que no pugui esperar deu minuts: es tarden uns 17 minuts i mig en recórrer la L9 Nord sencera (La Sagrera-Can Zam) i 11 minuts i 45 segons la L10 (La Sagrera-Gorg). "Vinc d'una altra època i trobo que anem massa ràpid", defensa. Per matar l'avorriment, alguns miren al buit, d'altres llegeixen un llibre, però el cert és que a molts els costa desprendre's del mòbil.

 

La lectura d'un llibre és una de les alternatives més usuals quan no s'utilitza el mòbil. Foto: Adrià Costa.


Els passatgers el fan servir, tot i tenir zero cobertura, per escoltar música o veure vídeos baixats prèviament, distreure's amb jocs off-line o mirar fotos. Res de Facebook, Instagram o trucades. "Ja saps que no pots fer certes coses, com jugar al Clash Royale, i miro sempre de portar música baixada", exposa Edgar Pérez, de 17 anys. Viu a Collblanc, per on passa la L9 Sud, que va néixer el 13 de febrer d'aquest any amb cobertura incorporada. Al tram nord encara l'esperen. "Sobta que aquesta línia porti més temps que l'altra, i no tingui cobertura", constata Pérez.

 

La L9 Nord i Sud són trams germans de la mateixa línia encara inacabada. Comparteixen innovacions, com que els combois funcionen sense conductor, però la Sud porta a l'Aeroport i a la Fira, que acull el Mobile World Congress, aspecte que no passa desapercebut per trobar explicacions a la manca de cobertura. "És lògic. Allà vénen els turistes i aquí no, i ho tenen més deixat", argumenta Oriol Gatuz, de 37 anys.

Per Antoni Garcia, de 40, malgrat l'arribada del govern Colau "Barcelona continua com una ciutat cap al turisme, i no cap a les persones de tota la vida", reivindica abans de confessar que és militant de la CUP. A les xarxes socials també ha sorgit la queixa. "L9Sud vs L9Nord/L10... Si vas a l'Aeroport o a la Fira tens dret a cobertura de mòbil... Classisme al metro", va piular Carlos Falo el mes d''abril.
 

La L9 Nord i la L10 vertebren l'àrea del Besòs entre Barcelona i Santa Coloma, Badalona i Sant Adrià. Foto: Adrià Costa


Alguns passatgers es pregunten si el motiu de la manca de cobertura pot ser tècnic, perquè la línia circula a molta profunditat, però n'hi ha que intueixen que és per raons econòmiques. "El flux de gent a la línia és força reduït. Mai no he vist el metro ple", constata Ester Folch. Segons les últimes dades de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) del 2015, la L9 Nord i la L10 transporten una mitjana de 27.473 viatgers diaris els dies feiners, que baixen fins als 18.820 els dissabtes i els 13.525 els dies festius. Aquestes xifres estan molt allunyades de les que registra la línia més popular: la L1 mou 352.186 passatgers diaris els laborables.
 

El mòbil no ha desaparegut d'aquestes línies, però les seves funcions queden limitades. Foto: Adrià Costa.



Les operadores de mòbil han considerat inviable posar la cobertura

El Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat ressalta que la decisió d'instal·lar cobertura mòbil al metro "és 100% de les companyies operadores", les quals al·leguen que "la L9 és molt profunda i el cost/benefici no és massa viable", per la qual cosa tenen "altres prioritats", segons una portaveu de la conselleria. Per desencallar-ho, Territori manté obert des del maig un grup de treball amb les quatre operadores amb infraestructura pròpia —Movistar, Orange, Vodafone i Yoigo- per estudiar-ho a fons, analitzar els costos reals i els mecanismes per tirar-ho endavant. Aquest grup ja va funcionar per la L9 Sud, i també tracta de la cobertura per quan s'expandeixi aquest tram sud de la línia.
 

El metro sense conductor suposa que les andanes estiguin protegides amb portes automàtiques. Foto: Adrià Costa


Quan es va obrir l'ara L9 Nord i la L10 entre el 2009 i el 2010, no hi va haver acord per dotar-les de cobertura entre les operadores i Ifercat, l'ens públic depenent de Territori encarregat de posar aquest metro en marxa. Segons Orange, la seva intenció és incloure al pressupost del 2017 aquests trams per poder executar-los en format multioperador, com es va fer amb la L9 Sud. Això significa que la línia es divideix en quatre parts, i cada operador executa la infraestructura comuna (sistema radiant i sales tècniques) i després cada un instal·la els seus equips de ràdio. Tot i això, des de Yoigo avisen: "Qualsevol decisió sobre cobertura de noves línies estarà subjecte a les conclusions de l'estudi de viabilitat que es realitzarà".
 

En cas d'emergència, cal recórrer als intèrfons, segons recorden les pantalles dels combois. Foto: Adrià Costa


Que el cost econòmic pot ser la principal raó perquè no hi hagi servei de mòbil també ho creu el catedràtic del Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), Ferran Casadevall, tot i que no disposa d'un coneixement directe del motiu. Casadevall va ser el responsable del primer estudi sobre la instal·lació de cobertura al metro barceloní a finals dels anys 90, encarregat Telefònica, "amb el boom dels mòbils" i quan els usuaris d'aquests aparells van començar a demanar que volien utilitzar-los al suburbà.
 

La manca de cobertura pot ser una bona excusa per tenir una conversa. Foto: Adrià Costa.


Segons aquest investigador, hi ha dos tipus d'inviabilitat perquè no hi hagi cobertura: la tècnica i l'econòmica. Aquestes línies van molt profundes, fet que precisament és "bo" tècnicament, assegura. La profunditat pot permetre que no hi hagi interferències amb l'exterior, i que es pugui fer servir a fora i dins el mateix radiocanal, és a dir, la mateixa zona de l'espectre radioelèctric. "No hauria de ser un problema tècnic. Pot ser un problema de model de negoci", sosté Casadevall, i sentencia: "Si no hi ha cobertura a la L9 Nord i sí a la Sud que va a l'Aeroport, és un problema de model econòmic".
 

La llegenda "sense servei" es reprodueix als mòbils de tots els passatgers. Foto: Adrià Costa.



Perdre la cobertura al metro és habitual

Més enllà del forat negre de la L9 Nord i L10, a molts usuaris de les altres línies els ha passat alguna vegada que han perdut la cobertura de cop, o hi ha un dia que no en tenen en alguna. "En general, la cobertura de mòbil va molt malament a Barcelona", es queixa Albert Jambrina, de 64 anys, a qui trobem a la L10 llegint un llibre i amb els seus dos mòbils amagats a la bossa. Casadevall explica que les interrupcions sobtades de la cobertura al metro es poden produir per un dropping, és a dir, una caiguda de la xarxa per saturació d'usuaris, o perquè hi hagi "punts negres" dins del metro, com ara en un petit segment d'un túnel.
 

El mòbil a la L9 Nord serveix per mirar fotos, jugar "offline" o escoltar música ja baixada. Foto: Adrià Costa.


TMB rep sovint queixes d'usuaris a les xarxes socials i les deriva a les operadores de mòbil. Les companyies telefòniques se centren ara a destacar les seves inversions per desplegar el 4G al suburbà barceloní. Movistar informa que, sense tenir present la L9 Nord i la L10, té cobert més del 80% del metro amb 4G. Orange, una vuitantena d'estacions i Vodafone, 111 (23 de Ferrocarrils de la Generalitat incloses). Yoigo afegeix que hi ha un projecte conjunt entre totes les operadores per proporcionar 4G que culminarà el primer quadrimestre del 2017, i que addicionalment millorarà la cobertura general, perquè també es renova la infraestructura i els equips.
 

La Línia 9 Nord i la 10 registren un nombre molt reduït de passatgers diaris. Foto: Adrià Costa.



Els altres túnels ferroviaris de Barcelona: FGC i Renfe

Sobre la resta de túnels ferroviaris, Orange i Vodafone afirmen que l'ofereixen als de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC). Per on circulen els trens de Renfe, l'Administrador d'Infraestructures Ferroviàries (Adif) reconeix "certes deficiències" en alguns punts que han sigut remodelats, com la zona del Passeig de Gràcia, on Vodafone ja treballa per solucionar-ho. Al túnel que condueix a l'Estació de França s'ha començat a instal·lar aquesta setmana la cobertura també per part de Vodafone, i a la sortida pel calaix ferroviari de Sants també es perd en alguns punts.

El wifi és cas a part. Ha començat un desplegament tímid de wifi municipal gratuït al metro, però la velocitat està limitada a 256 kbps per evitar fer la competència a les operadores, segons TMB. S'ofereix a 15 estacions: Espanya, Universitat, Catalunya, Arc de Triomf i La Sagrera, de la Línia 1; Sagrada Família de la L2; Paral·lel, Liceu, Catalunya, Passeig de Gràcia, Diagonal i Lesseps de la L3, i Sants Estació, Diagonal i Sagrada Família, de la L5. FGC no té wifi, i Renfe només en disposa a l'estació de Plaça de Catalunya com a prova pilot. Res no se sap de quan en tindran els trens.
 

Molts passatgers afirmen que el trajecte es fa més avorrit sense cobertura, però tampoc dura gaire. Foto: Adrià Costa.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

Participació