Exposició «La màquina de pensar» al CCCB | Adrià Costa
any llull

Ramon Llull, una «màquina de pensar» totalment contemporània

El CCCB acull l'exposició "La màquina de pensar. Ramon Llull i l’«ars combinatoria»" fins a l'11 de desembre | La mostra explora l’impacte del filòsof en les arts, la literatura, la ciència i la tecnologia | "El que demostra l'exposició és que Llull és un dels pensadors més profunds de tots els temps, que ja va utilitzar el codi binari"

Exposició «La màquina de pensar» al CCCB | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 25 de juliol de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L'Any Llull ens ha sobredimensionat l'agenda amb activitats i actes que han desgranat l'obra de Ramon Llull. La figura, de manera indiscutible, ho mereix. I això, de retruc, posa de manifest el dèficit de la societat catalana, que mai no ha acabat d'aprofundir ni de conèixer de debò una figura tan transcendent com la de l'autor mallorquí. Nascut a Palma molt probablement el 1232 i mort a Tunis molt probablement el 1316, la grandesa de Llull ens hauria de fer abandonar els reduccionismes. El primer, aquell que el situa només en l'àmbit de la literatura. El segon, que és un autor d'ús i notorietat exclusivament catalana, com si això el fes empetitir. Ni una cosa ni l'altra són certes.
 

Exposició «La màquina de pensar» al CCCB Foto: Adrià Costa


L'única figura universal de les lletres catalanes

En primer lloc, si Ramon Llull és una figura prodigiosa és perquè revoluciona el pensament europeu, perquè estudia totes les arts, perquè les emulsiona, perquè dominava llengües com el català, l'occità, el llatí i l'àrab, perquè és el filòsof més destacat del seu temps, perquè la seva empremta arriba fins avui sense perdre ni un bri de modernitat. En segon lloc, Llull és un autor que especialment ha estat reconegut fora de les nostres fronteres –amb especial devoció a Alemanya–, defugint un tractament d'abast estrictament local. De fet, cap altre personalitat por presumir de ser "l'única figura realment universal que han donat les lletres catalanes".

 

Un visitant observant els manuscrits exposats. Foto: Adrià Costa

 

Llull i el codi binari
 

La màquina de pensar. Ramon Llull i l’«ars combinatoria» (al centre barceloní fins a l'11 de desembre) és una exposició que sobrepassa l'interès filològic o literari. Que va més enllà i que deixa bocabadat per l'espectacularitat d'una capacitat intel·lectual extraordinària. "El que demostra l'exposició és que Llull és un dels pensadors més profunds de tots els temps", afirma Peter Weibel, director del Zentrum für Kunst und Medien (ZKM) de Karlsruhe. "Llull va utilitzar el codi binari. Ens va ensenyar que amb dos símbols es pot escriure tot".
 

Imatge de Ramon Llull a la taula lateral del retaule de la Trinitat, procedent de l’Església del Sant Esperit de Palma. Foto: Adrià Costa

 

Què pot ser més modern que això? "Llull va ser un gran precursor. Va ser l'erudit més eminent del seu temps". Weibel ho té clar, i ho subratlla: "Per a nosaltres, és un gran exemple de com fer modernitat des d'un camí diferent. No hi ha una sola modernitat europea, però sí diferents constel·lacions, on Ramon Llull brilla amb una gran intensitat". L'ars combinatoria és una forma permanent d'improvisació entre conceptes, símbols i paraules. I l'exposició és travessada, de dalt a baix, per dues paraules: "connexió" i "xarxa". Un procés de descoberta i fascinació constant.

 

exposició «La màquina de pensar» al CCCB Foto: Adrià Costa


La increïble modernitat de Llull, mort fa 700 anys
 
Resulta inevitable preguntar-se: com és que un centre de cultura contemporània fa una exposició sobre Ramon Llull? Com pot ser que una figura de 700 anys enrere vagi associada a la paraula "modernitat"? I la resposta és molt senzilla: perquè l'exposició parla de la contemporaneïtat de Llull i parla de la contemporaneïtat a través de Llull. "Un centre historicista hagués presentat les arrels", explicava Vicenç Villatoro en la presentació a la premsa de l'exposició. "Un centre de cultura contemporània com el nostre explica les arrels vinculant-les amb les fulles", seguia. Literalment: a la mostra hi ha obres de Llull i obres d'artistes contemporanis. I hi ha la relació entre les dues coses.
 

Detall del manuscrit «Ars brevis». Foto: Adrià Costa

 

El "pare" de l'ordinador?
 
"Llull és el primer filòsof europeu", explica Amador Vega, el comissari de l'exposició. Com a creador de la mostra, Vega volia que el visitant tingués dues impressions quan s'hi endinsés: moviment i relació. "La realitat es troba constantment en moviment i, al seu torn, tots els elements de la realitat estan interconnectats". Va ser Llull el primer qui va tenir la intuïció que tot està relacionat, des d'una òptica mística. "Per ell, el principi de la realitat és Déu". I la relació es transmet com a model a la resta de la realitat, perquè tots els elements tenen aquesta estructura relacional. "Per això Llull s'inventa una màquina i un mètode que posa en relació les arts". Per això alguns el consideren el precursor d'un invent que ho revolucionaria tot set segles més enllà: l'ordinador.
 

Exposició «La màquina de pensar» al CCCB Foto: Adrià Costa


"No hi ha harmonia sense diferència"
 
Aquesta voluntat de fer una "obra magna" porta l'autor mallorquí a postulats que encara avui sonen innovadors. "Per a Llull no hi ha harmonia sense diferència", subratlla Vega. Una divisa que el posiciona en la centralitat dels conflictes que viu el món d'avui en dia. L'ús del mecanisme de l'ars combinatoria proposava la unitat dels diferents sabers de l’època, cosa que havia de dur, mitjançant la raó, la demostració i el diàleg, a la pau entre les religions. Aquest mètode de coneixement representa un complex mecanisme de figures geomètriques i símbols que combinen lletres i conceptes, i s’anuncia com un nou saber amb pretensions universals.
 

Detall d'una de les escultures exposades. Foto: Adrià Costa

 

Precedent de les tecnologies de la informació?
 
L'exposició explora l’impacte del filòsof Ramon Llull (1232-1316) en les arts, la literatura, la ciència i la tecnologia. Combinant la documentació històrica i les mirades més recents d’artistes que s’han inspirat en la seva obra, l'exposició dóna a conèixer aspectes sorprenents i desconeguts del seu pensament, i proposa entendre l’ars combinatoria com un precedent de les noves tecnologies de la informació. Una primera baula d'un model de societat, de relacions, de procediments i de virtuts que trigarien molts anys a agafar forma.
 

Ralf Baecker davant la seva instal·lació. Foto: Adrià Costa


Artistes en diàleg amb el llegat lul·lià

D'una vivesa sense discussió, l'obra de Llull entra en diàleg amb l'obra d'autors com: Antoni Tàpies, Arnold Schönberg, Athanasius Kircher, Bernat de Lavinheta, David Link, Francesc Pujols, Giordano Bruno, Gottfried Wilhem Leibniz, Agrippa von Nettesheim, Italo Calvino, Jacint Verdaguer, Jean-Jacques Grandville, Jeongmoon Choi, Joan Desí, Johann Heinrich Alsted, John Cage, Jorge Oteiza, José Luis Alexanco, José María Yturralde, Josep M. Subirachs, Josep Maria Mestres Quadreny, Josep Palau i Fabre, Josep Soler, Juan de Herrera, Juan Eduardo Cirlot, Manfred Mohr, Manuel Barbadillo, Marius Schneider, Miquel Bestard, Moses ben Jacob Cordovero, Nikolaus Joachim Lehmann, Perejaume, Philipp Goldbach, Pietro Mainardi, Rafael Isasi, Ralf Baecker, Ramon Llull, Raymond Queneau, Razen, Rosa Leveroni, Salvador Dalí, Sebastián Izquierdo, Semiconductor: Ruth Jarman and Joe Gerhardt, Valère Novarina, William Morris, Yehudá ha-Leví i Daniel V. Villamediana. Una llista llarga i extraordinària.
 

Un visitant a l'exposició «La màquina de pensar» al CCCB Foto: Adrià Costa

 

Filòsof, místic i visionari 

Català, europeu i mediterrani, el món de Ramon Llull va ser ric i variat. Va escriure més de 250 llibres (en català, llatí i àrab) i va ser un viatger incansable (per l'Orient i l'Occident conegut). Va reunir i fusionar les grans troballes de la filosofia grega, jueva i àrab i també del neoplatonisme cristià, fent que entressin en diàleg amb les disciplines del coneixement com l'astronomia, la teologia, la filosofia, la lògica, la medicina i, evidentment, el llenguatge, el pal de paller de tota relació. Una figura que, segons explica la llegenda, va morir per les seves idees. potser massa avançades, potser massa incomprensibles. Potser massa transcendents per a ser enteses en tota la plenitud, fins i tot avui que ja han passat set segles de la seva mort, avui que vivim en plena era tecnològica.

La màquina de pensar. Ramon Llull i l’«ars combinatoria», una exposició que mereix ser vista, degustada i païda. Al CCCB fins a l'11 de desembre.
 

Amador Vega, Rosa Ferré, Vicenç Villatoro i Peter Weibel, durant la presentació de l'exposició. Foto: Adrià Costa

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

Participació