«Port Arthur», crim i amnèsia en una mostra impactant de teatre documental

L'obra de Jordi Casanovas es basa en l'interrogatori real d'un cas que va commocionar Austràlia l'any 1996 | Totes les paraules de l'espectacle van ser filtrades per WikiLeaks | El "docuthriller" es pot veure al CCCB fins al 24 de juliol

Una escena de l'interrogatori que reprodueix «Port Arthur», de Jordi Casanovas
Una escena de l'interrogatori que reprodueix «Port Arthur», de Jordi Casanovas | David Ruano
14 de juliol del 2016
Actualitzat el 16 de juliol a les 16:38h
La massacre de Port Arthur va commocionar el món l'any 1996. Martin John Bryant, un jove de 28 anys, va ser declarat culpable d'assassinar 35 persones i ferir-ne 21 entre el 28 i el 29 d'abril, sent condemnat a 35 cadenes perpètues. La tragèdia va suposar un fort sacseig a la societat australiana, provocant que el primer ministre John Howard apliqués canvis a la llei i fes molt més restrictiu l'accés a la compra-venda d'armes i munició. En l'actualitat, i com a conseqüència dels fets, és il·legal la tinença d'armes a casa.

Estrenada el darrer mes de gener en els actes del BCNegra, Port Arthures pot veure al CCCB fins al 24 de juliol i es basa en un episodi posterior a la massacre. Reestrenada en el marc del Grec 2016 Festival de Barcelona, Jordi Casanovas demostra, un cop més, les raons que el fan un dels grans valors del nou teatre català. L'obra es basa en l'interrogatori realitzat a fa vint anys i que va ser filtrat a Wikileaks, amb uns diàlegs que no inclouen pràcticament cap canvi. Això fa que l'espectacle sigui la representació viva d'un joc macabre, un docuthriller que torna a la fórmula de Ruz-Bárcenas, concebuda també com a peça de teatre documental. 

Minimalisme i tensió

L'obra parteix d'un minimalisme pràcticament quirúrgic: una sala d'interrogatoris, un so ambiental que subratlla la tensió i tres actors. Totes les paraules que es diuen a escena van ser dites a la presó Risdon de Tasmània, quan l'acusat i els seus dos interrogadors lluiten, literalment, per distingir la realitat de la ficció. Martin diu no recordar res d'allò que va passar entre el 28 i el 29 de juliol –de fet, mai no ha arribat a assumir els càrrecs–, mentre que els dos policies volen que confessi, fins i tot negant-li la possibilitat de tenir advocat, cosa que li pertoca per llei.

Un cop endinsats en el cas i en la pròpia obra, la recreació d'aquella conversa acaba sent estremidora, fins al punt de provocar fascinació i rebuig a parts iguals. Una excel·lent mà en la direcció fa possible que els tres actors sàpiguen trobar el to adequat per oferir interpretacions esplèndides. Manel Sans com a Inspector Warren, Javier Beltran com a inspector Paine, i Dafnis Balduz com a un Martin que fa dubtar i vibrar pràcticament sense aixecar-se de la cadira i fent viu tot un món de bogeria només amb el tremolor dels dits de la mà.
 

Un 2016 d'èxit internacional per a Casanovas
 
L'any 2016 esdevindrà un punt d'inflexió en la trajectòria de Jordi Casanovas, amb representacions de set dels seus treballs en ciutats com Washington DC, Nova York, Buenos Aires, Ciutat de Mèxic o Madrid. A la capital de l'estat serà protagonista de la inauguració de la temporada del nou Teatre Pavón, on presentarà l'Idiota, que també es pot veure aquest mes de juliol a Ciutat de Mèxic i, a principis de 2017, a Buenos Aires, amb la direcció de Daniel Veronese.

De cara a la primavera de 2017, està previst que Casanovas estreni Pujol, una nova obra centrada en la figura de l’expresident de la Generalitat de Catalunya i que narrarà la vida i trajectòria del polític i tornarà a barrejar tècniques del docudrama. Teixiran aquesta biografia teatral un seguit de persones claus en la trajectòria del personatge, a l'estil de Ciutadà Kane: des de la seva dona, el soci de partit, la secretària o el secretari de presidència.
Arxivat a