Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
Catalanofòbia

DEBAT Han augmentat els casos de catalanofòbia?

Consum ha rebut en el que va d'any 67 reclamacions per drets lingüístics, només 10 menys que en tot el 2015 | La Plataforma per la Llengua va recollir l'any passat 425 queixes per discriminacions a catalanoparlants | NacióDigital ha consultat diferents organismes que vetllen pels drets lingüístics

per Sergi Santiago, 18 de juliol de 2016 a les 19:30 |
Un dibuix de la Norma enganxat al prestatge d'una biblioteca | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 18 de juliol de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Fa dues setmanes, les xarxes bullien i Quimi Portet era trending topic. El cantant denunciava que un cambrer de Baleària no l’havia volgut atendre en català. Es podria haver quedat en una anècdota, però quatre dies més tard una clienta lamentava que un restaurant a Barcelona es negava a despatxar-la en català. Aquell mateix dia, una estudiant de la universitat d’Elx compartia a les xarxes un cartell on es demanava que es dirigissin al personal de la Facultat exclusivament en castellà. 

La polèmica sobre possibles casos de discriminació lingüística no es va aturar i el dilluns passat l’empresa Pro-activa va obrir un expedient a un dels seus socorristes per un suposat incident similar, tot i que després va fer marxa enrere. Aquell mateix dia, un jove acusava una infermera d’expulsar-lo del CAP de Drassanes per haver demanat ser atès en català. El degoteig de vulneracions de drets lingüístics ha fet que molts es preguntin si han augmentat o no els casos de catalanofòbia.


Facebook i Twitter han visibilitzat aquestes reclamacions i, sobretot en els casos de persones conegudes, han aconseguit que els mitjans de comunicació les posessin al centre del debat públic. Això ha afavorit la sensació que els casos de discriminació lingüística han augmentat i, a la vegada, ha animat a més persones a denunciar aquest tipus de situacions. Tanmateix, contrastar aquestes queixes requereix un temps i una feina que molts cops la immediatesa de la xarxa no permet.

Una ONG que defensa el català

La Plataforma per la Llengua, que es defineix com l’ONG del català, va recollir 425 queixes lingüístiques l’any 2015 i enguany ja en porta més de 200. Bernat Gasull, tècnic de l’entitat especialitzat en consum, reconeix que hi ha hagut un increment durant els últims anys. Gasull apunta dues causes que podrien explicar aquest creixement: més conscienciació per part dels afectats, que abans no denunciaven, i més agressivitat dels treballadors públics.
 

Formulàri de queixes i denúncies de la web de la Plataforma per la Llengua. Foto: Adrià Costa


D’aquestes 425 queixes, moltes provenen de persones que s’han dirigit a la Plataforma per la Llengua però altres són de ciutadans que l’entitat ha anat a buscar. “Sempre que ens assabentem d’un cas d’aquest tipus ens posem en contacte per oferir els nostres serveis”, destaca Gasull. És el cas d’un socorrista que es va negar a atendre un nen perquè, segons la seva mare, s'havien dirigit a ell en català. “La nostra lletrada d’ofici s’ha posat a disposició d’aquesta persona, però de moment no s’ha fet res”. Esbrinar si l’acusació és real i contrastar-la és una tasca complicada. Gasull admet que “s’ha desestimat algun cas” on la seva entitat no tenia clar si es tractava d’una discriminació per catalanofòbia o hi havia altres motius amagats. 

L’Institut el Català de la Salut, el segon més denunciat

Segons l'informe de Plataforma per la Llengua, l’Institut Català de la Salut (ICS) és el segon organisme que ha rebut més queixes lingüístiques, només superat pel Ministeri d'Interior. L’organisme es defensa afirmant que són "l’empresa més gran de Catalunya, repartida per tot el territori, i que té més de 37.000 professionals, prestant servei 24 hores al dia, els 365 dies a l’any”.

L’ICS té un protocol per aquests casos. En primer lloc, s’analitza la reclamació, es demanen al·legacions als professionals implicats i es fan, si cal, entrevistes al denunciant. Més tard, s’analitzen les possibles accions de millora i finalment es dóna una resposta al reclamant. És el mecanisme que s’ha activat arran de la polèmica al CAP de Drassanes, on l’ICS defensa que “la professional d’infermeria va respondre amb professionalitat” i, per tant, “considera que en cap cas s’han vulnerat els drets lingüístics de la persona afectada”.

Síndic i Consum també comptabilitzen denúncies

El Síndic de Greuges també va rebre un total de 29 queixes i consultes sobre vulneracions de drets dels catalanoparlants. La Sindicatura creu que no han augmentat aquests casos, però reconeix que les seves xifres no són prou representatives.

En canvi, les dades de l’Agència Catalana de Consum sí que ho indiquen. En el que va d’any, ja s’havien acumulat 66 denúncies per discriminacions lingüístiques, només onze menys de les que van rebre en tot el 2015. A més, les empreses sancionades han augmentat: si bé el 2015 van ser 68, a data de 6 d’abril d’aquest any ja eren 89.

 
Què he de fer davant d’un cas de discriminació lingüística?
En primer lloc, cal conèixer els drets que tenen les persones catalanoparlants, que varien depenent de si és un conflicte amb l’administració o amb un establiment privat. Si un ciutadà s’adreça a un funcionari, té dret a què li responguin en la seva llengua. El decret 107/1987 apunta que “els funcionaris s’adreçaran als ciutadans en les seves comunicacions orals normalment en català, i respectaran la tria que aquests facin de la llengua en què volen ser atesos”. Per tant, el català ha de ser la llengua preferent, però en tot cas el funcionari s’ha d’adaptar al ciutadà.

En canvi, la normativa és diferent en el cas dels establiments privats. Si, per exemple, un client vol que l’atenguin en català a un restaurant, el cambrer no està obligat a fer-ho. No obstant això, el Codi de Consum que va aprovar el Parlament el 2010 diu que “t’han de poder entendre en català” i que “tot ha d’estar retolat” en aquesta llengua, assenyala Montserrat Ribera, directora de l’Agència Catalana de Consum. Per tant, no només existeix el dret a ser entès sinó que tota la informació comercial, com els contractes o els fulletons de les botigues, han de ser en català.

Un cop es constata que no s’han respectat aquests drets, el pas següent serà interposar una denúncia o una reclamació. Si l’incident és amb l’administració, cal que ens dirigim al Síndic de Greuges i es pot fer omplint un formulari en línia. En canvi, si es tracta d’un servei privat hem de demanar els fulls de reclamació dels quals disposen tots els establiments i que gestiona Consum. En tots dos casos podem fer arribar també la nostra queixa a la Plataforma per la Llengua, ja sigui de forma online, amb una trucada de telèfon o a les seves oficines.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació