14
de juliol
del
2016
Actualitzat
a les
16:25h
Conclosa la primera ronda de contactes de Mariano Rajoy amb les forces polítiques per intentar afermar la seva investidura, els números no surten i el Partit Popular topa amb un bloqueig. El líder del PSOE ha dit que votarà "no" al candidat del PP, tot i que ha afegit que "a dia d'avui". Com una maledicció, el president en funcions no disposa ara mateix de més suports que els 137 del seu grup i el vot de Coalició Canària. Ni en primera ni en segona votació té Rajoy els suports per tirar endavant.
Una nit entusiasta, un despertar dur. La nit del 26-J, moltes expectatives somiades van tenir un cruel despertar. El PP va millorar resultats, sorprenent els mateixos dirigents del partit. Rajoy va saltar des del balcó de Génova, una imatge certament inesperada. Podem, que fins i tot havia acaronat superar el PP, donava per fet el sorpasso. Res d’això es va materialitzar. Francesc Homs va dir ahir que hi ha dues nits electorals. Una primera és a les vuit del vespre, quan comencen a sortir enquestes i apareixen les primeres forquilles, sovint enganyoses. Quan la nit avança, els escenaris es modifiquen.
Homs obre l’angle. El portaveu de Convergència al Congrés, Francesc Homs, va fer ahir una roda de premsa molt interessant. Va donar per fet que Rajoy no aconseguiria la investidura i va fer una crida al líder del PSOE perquè mogués peça i intentés aixecar una majoria alternativa. Els periodistes presents no van ser capaços de fer dir a Homs el que volien. El dirigent sobiranista es va mantenir ferm en les condicions del seu partit per donar suport a un candidat a La Moncloa, referèndum inclòs. Però va posar l’accent en la proposta que havia fet durant la campanya de constituir una comissió al Congrés que estudiés la qüestió del referèndum.
La proposta de comissió parlamentària per tractar, sense prejudicis, sobre una consulta a Catalunya va ser una idea pensada precisament per tenir un marge de maniobra de cara a unes negociacions postelectorals. Els dirigents sobiranistes no estan disposats a renunciar, de partida, al referèndum. Però també són conscients que no es pot exigir al PSOE una cosa que rebutjarà des de l’inici i que, a més, impedirà a Sánchez ni tan sols intentar-ho.
“Esto es un lío”. El polític més conscient que es troba davant d’una enorme dificultat és Mariano Rajoy. Diuen els qui hi han parlat aquests dies que una de les frases que més repeteix el president en funcions és “esto es un lío”. Rajoy mesura les seves passes i sap que ha d’anar amb compte. Sense l’aval del PSOE, ni que sigui en forma d’abstenció del grup socialista, o d’algun dels seus diputats, la investidura és inviable. Els més optimistes confiaven en un suport del PNB, cosa que, afegida a Ciutadans, facilitava que el vot del diputat de Nova Canàries, aliat del PSOE, fos suficient per garantir la investidura. Però el PNB no vol cremar-se amb un “sí” a Rajoy abans de les eleccions basques de la tardor.
Ciutadans s’acosta a Rajoy però manté la distància. Albert Rivera, molt pressionat, va decidir explicitar el sentit del seu vot a la investidura: un “no” en primera votació, una abstenció en segona. Insuficient. Rivera potser ha volgut alliberar-se de la pressió anunciant el vot, però tampoc és clar que la seva posició no es modifiqui d’aquí al 2 d’agost, que és el dia que el PP voldria celebrar la sessió al Congrés.
La vella guàrdia del PSOE, animadors de Rajoy. Un dels fets més surrealistes del moment és la conversió de la vella guàrdia socialista en animadors de Rajoy. Dia sí dia també, hi ha declaracions de polítics del PSOE en contra de qualsevol intent de formar una majoria alternativa a la que pretén Rajoy. Encara que fos més assolible del que ara sembla. Encara que el nou govern fos presidit per Sánchez. Encara que Units Podem es mostrés molt predisposada. Ahir mateix, Alfredo Pérez Rubalcaba va definir com a investidura Frankenstein una suposada majoria de socialistes, podemites i sobiranistes. Malgrat això, en el vell PSOE i en les baronies, volen lligar molt curt a Sánchez. Hi ha por al monstre… Però, per Sánchez, no hi haurà terme mig. Ningú entendrà una posició irreductible envers Rajoy si no intenta aixecar una majoria alternativa. D’aquí l’obertura dibuixada per Homs.
Una nit entusiasta, un despertar dur. La nit del 26-J, moltes expectatives somiades van tenir un cruel despertar. El PP va millorar resultats, sorprenent els mateixos dirigents del partit. Rajoy va saltar des del balcó de Génova, una imatge certament inesperada. Podem, que fins i tot havia acaronat superar el PP, donava per fet el sorpasso. Res d’això es va materialitzar. Francesc Homs va dir ahir que hi ha dues nits electorals. Una primera és a les vuit del vespre, quan comencen a sortir enquestes i apareixen les primeres forquilles, sovint enganyoses. Quan la nit avança, els escenaris es modifiquen.
Homs obre l’angle. El portaveu de Convergència al Congrés, Francesc Homs, va fer ahir una roda de premsa molt interessant. Va donar per fet que Rajoy no aconseguiria la investidura i va fer una crida al líder del PSOE perquè mogués peça i intentés aixecar una majoria alternativa. Els periodistes presents no van ser capaços de fer dir a Homs el que volien. El dirigent sobiranista es va mantenir ferm en les condicions del seu partit per donar suport a un candidat a La Moncloa, referèndum inclòs. Però va posar l’accent en la proposta que havia fet durant la campanya de constituir una comissió al Congrés que estudiés la qüestió del referèndum.
La proposta de comissió parlamentària per tractar, sense prejudicis, sobre una consulta a Catalunya va ser una idea pensada precisament per tenir un marge de maniobra de cara a unes negociacions postelectorals. Els dirigents sobiranistes no estan disposats a renunciar, de partida, al referèndum. Però també són conscients que no es pot exigir al PSOE una cosa que rebutjarà des de l’inici i que, a més, impedirà a Sánchez ni tan sols intentar-ho.
“Esto es un lío”. El polític més conscient que es troba davant d’una enorme dificultat és Mariano Rajoy. Diuen els qui hi han parlat aquests dies que una de les frases que més repeteix el president en funcions és “esto es un lío”. Rajoy mesura les seves passes i sap que ha d’anar amb compte. Sense l’aval del PSOE, ni que sigui en forma d’abstenció del grup socialista, o d’algun dels seus diputats, la investidura és inviable. Els més optimistes confiaven en un suport del PNB, cosa que, afegida a Ciutadans, facilitava que el vot del diputat de Nova Canàries, aliat del PSOE, fos suficient per garantir la investidura. Però el PNB no vol cremar-se amb un “sí” a Rajoy abans de les eleccions basques de la tardor.
Ciutadans s’acosta a Rajoy però manté la distància. Albert Rivera, molt pressionat, va decidir explicitar el sentit del seu vot a la investidura: un “no” en primera votació, una abstenció en segona. Insuficient. Rivera potser ha volgut alliberar-se de la pressió anunciant el vot, però tampoc és clar que la seva posició no es modifiqui d’aquí al 2 d’agost, que és el dia que el PP voldria celebrar la sessió al Congrés.
La vella guàrdia del PSOE, animadors de Rajoy. Un dels fets més surrealistes del moment és la conversió de la vella guàrdia socialista en animadors de Rajoy. Dia sí dia també, hi ha declaracions de polítics del PSOE en contra de qualsevol intent de formar una majoria alternativa a la que pretén Rajoy. Encara que fos més assolible del que ara sembla. Encara que el nou govern fos presidit per Sánchez. Encara que Units Podem es mostrés molt predisposada. Ahir mateix, Alfredo Pérez Rubalcaba va definir com a investidura Frankenstein una suposada majoria de socialistes, podemites i sobiranistes. Malgrat això, en el vell PSOE i en les baronies, volen lligar molt curt a Sánchez. Hi ha por al monstre… Però, per Sánchez, no hi haurà terme mig. Ningú entendrà una posició irreductible envers Rajoy si no intenta aixecar una majoria alternativa. D’aquí l’obertura dibuixada per Homs.