13
de juliol
del
2016
Actualitzat
el
14
de juliol
a les
21:55h
El món de la música viu en un continu moviment tectònic, d'incertesa absoluta i de difícil diagnòstic: canvis de model, de consum, de plataformes i d'entorn han fet que el sector s'hagi instal·lat en una crisi perpètua. Més, encara, si centrem el radi d'acció en la música en català, la feta a casa nostra. Amb tot, i després d’haver "tocat fons" l’any 2014, l'Anuari de la Música, presentat aquest dimarts, assenyala l'esperança d'alguns brots verds, visibles en la remuntada del darrer curs (2015) i amb xifres que fan que sigui possible "veure la llum".
"Les dades marquen una tendència que ja es van començar a notar l'any passat", explica Lluís Gendrau, director editorial d'Enderrock i responsable de l’Anuari de la Música 2016, en declaracions a NacióDigital. "Tot això fa que hi hagi una cert optimisme en el sector, la sensació que les coses comencen a remuntar". Una sensació, però, que "no vol dir que tothom estigui molt millor o que el sector guanyi diners, però que sí s'afegeix a la dinàmica positiva encetada fa dos anys".
Si posem el focus en els quatre indicadors de la música en directe, tots a l'alça, l'optimisme encara és més notori: més concerts, més públic, més facturació i més treballadors contractats. "Quatre valors que se salden en positiu, demostrant que el sector fa un esforç important per superar la crisi", explica Gendrau. La crisi, de fet, ha comportat un canvi molt ràpid, i inestable, de paradigma. "Tal com demostra l'Anuari, hi ha un canvi d'hàbits i de costums. El públic consumidor de música ara va a més concerts –14 punts d'augment– i redueix l'assistència a festivals".
Repunt a les sales i a les grans gires, que han tornat a Barcelona
Aquesta xifra, però, no indica que els festivals visquin un punt d'inflexió o un retrocés. "Les grans marques continuen mantenint-se. Deixen de créixer, però es mantenen", explica el director editorial d'Enderrock. "Aquest any hem viscut un repunt a les sales, les grans gires han tornat a Barcelona i hi ha hagut gran oferta d'aquest tipus de programació, amb un públic que respon massivament i ha anat en detriment del model de festivals".
Gendrau també constata que un de cada dos catalans, la meitat de la població, ha assistit a algun concert el darrer any. L’Anuari de la Música 2016, amb dades de l’Associació Professional de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya (ARC) recull dades tan esperançadores com que la facturació de la indústria catalana de la música en directe va créixer el 2015 fins als 67,5 milions d’euros (el 2014 havien estat 61,4), i també ho va fer el nombre de concerts (12.800) i de públic, passant de 7,7 a 8,2 milions d’espectadors.
El sector discogràfic, en una cruïlla
No totes les dades poden tenir, però, una lectura esperançadora. Després d'anys de dubtes i de replantejament de format, futurs i escenaris possibles, l'àmbit de la indústria discogràfica segueix en caiguda lliure. La facturació del sector arriba a un mínim històric de 8,6 milions d'euros, mentre que l'any 2014 era de 10,2 MEUR. En una dècada, aquesta pota de la indústria musical, tradicionalment una de les més solvents i potents, ha perdut un 70% del seu negoci, tal i com demostra l’Anuari.
"Tenim el factor streaming estancat", rebla Gendrau. "Però les companyies catalanes continuen llençant èxits, la indústria no deixa de treure productes que són èxit de consum. Però el control monetari d'això no s'aconsegueix", es lamenta. Una de les bones notícies i gran novetat que dóna aquesta edició de l’Anuari és "l’ascens absolut" de la música jazz, gairebé vertiginós, tant pel que fa al consum, com en venda de discos i producció discogràfica. L'any 2015 mostra un rècord de gravacions de jazz, amb 144 referències físiques i digitals que representen un creixement d’un 26,3% respecte el 2014. Aquestes xifres es tradueixen en un augment del consum: més assistència a concerts i més venda de música jazz.
Cap al Pla Integral de la Música
L’Anuari de la Música 2016 també es fa ressò de la tasca que els diversos actors del sector musical català porten a terme per posar les bases del "Pla Integral de la Música", impulsat pel Departament de Cultura i que a finals d’any hauria d’estar enllestit. L'Anuari recull els dotze principals reptes plantejats pel sector als debats del Pla amb l’ànim que quedin plasmats a les conclusions. Les reivindicacions van des de l’estructuració del sector i l’impuls de l’Acadèmia de la Música, fins a les necessitats de producció, creació i exhibició, sense descuidar la formació musical i professional.
"El Pla", segons afirma Jordi Gratacós, el president d’ARC, "aprofitant el moment polític fundacional" de Catalunya, ha de mantenir una aposta que passi per dissenyar un marc català que doni a la música "el mateix valor que altres àmbits culturals", ha valorat Gratacós. El president d’ARC ha fet èmfasi en què cal que model es basi en "l’horitzontalitat" i ha reclamat que la Generalitat hauria de mostrar "ple suport i compromís" amb el Pla Integral.
"Les dades marquen una tendència que ja es van començar a notar l'any passat", explica Lluís Gendrau, director editorial d'Enderrock i responsable de l’Anuari de la Música 2016, en declaracions a NacióDigital. "Tot això fa que hi hagi una cert optimisme en el sector, la sensació que les coses comencen a remuntar". Una sensació, però, que "no vol dir que tothom estigui molt millor o que el sector guanyi diners, però que sí s'afegeix a la dinàmica positiva encetada fa dos anys".
Si posem el focus en els quatre indicadors de la música en directe, tots a l'alça, l'optimisme encara és més notori: més concerts, més públic, més facturació i més treballadors contractats. "Quatre valors que se salden en positiu, demostrant que el sector fa un esforç important per superar la crisi", explica Gendrau. La crisi, de fet, ha comportat un canvi molt ràpid, i inestable, de paradigma. "Tal com demostra l'Anuari, hi ha un canvi d'hàbits i de costums. El públic consumidor de música ara va a més concerts –14 punts d'augment– i redueix l'assistència a festivals".
Repunt a les sales i a les grans gires, que han tornat a Barcelona
Aquesta xifra, però, no indica que els festivals visquin un punt d'inflexió o un retrocés. "Les grans marques continuen mantenint-se. Deixen de créixer, però es mantenen", explica el director editorial d'Enderrock. "Aquest any hem viscut un repunt a les sales, les grans gires han tornat a Barcelona i hi ha hagut gran oferta d'aquest tipus de programació, amb un públic que respon massivament i ha anat en detriment del model de festivals".
Gendrau també constata que un de cada dos catalans, la meitat de la població, ha assistit a algun concert el darrer any. L’Anuari de la Música 2016, amb dades de l’Associació Professional de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya (ARC) recull dades tan esperançadores com que la facturació de la indústria catalana de la música en directe va créixer el 2015 fins als 67,5 milions d’euros (el 2014 havien estat 61,4), i també ho va fer el nombre de concerts (12.800) i de públic, passant de 7,7 a 8,2 milions d’espectadors.
El sector discogràfic, en una cruïlla
No totes les dades poden tenir, però, una lectura esperançadora. Després d'anys de dubtes i de replantejament de format, futurs i escenaris possibles, l'àmbit de la indústria discogràfica segueix en caiguda lliure. La facturació del sector arriba a un mínim històric de 8,6 milions d'euros, mentre que l'any 2014 era de 10,2 MEUR. En una dècada, aquesta pota de la indústria musical, tradicionalment una de les més solvents i potents, ha perdut un 70% del seu negoci, tal i com demostra l’Anuari.
"Tenim el factor streaming estancat", rebla Gendrau. "Però les companyies catalanes continuen llençant èxits, la indústria no deixa de treure productes que són èxit de consum. Però el control monetari d'això no s'aconsegueix", es lamenta. Una de les bones notícies i gran novetat que dóna aquesta edició de l’Anuari és "l’ascens absolut" de la música jazz, gairebé vertiginós, tant pel que fa al consum, com en venda de discos i producció discogràfica. L'any 2015 mostra un rècord de gravacions de jazz, amb 144 referències físiques i digitals que representen un creixement d’un 26,3% respecte el 2014. Aquestes xifres es tradueixen en un augment del consum: més assistència a concerts i més venda de música jazz.
Cap al Pla Integral de la Música
L’Anuari de la Música 2016 també es fa ressò de la tasca que els diversos actors del sector musical català porten a terme per posar les bases del "Pla Integral de la Música", impulsat pel Departament de Cultura i que a finals d’any hauria d’estar enllestit. L'Anuari recull els dotze principals reptes plantejats pel sector als debats del Pla amb l’ànim que quedin plasmats a les conclusions. Les reivindicacions van des de l’estructuració del sector i l’impuls de l’Acadèmia de la Música, fins a les necessitats de producció, creació i exhibició, sense descuidar la formació musical i professional.
"El Pla", segons afirma Jordi Gratacós, el president d’ARC, "aprofitant el moment polític fundacional" de Catalunya, ha de mantenir una aposta que passi per dissenyar un marc català que doni a la música "el mateix valor que altres àmbits culturals", ha valorat Gratacós. El president d’ARC ha fet èmfasi en què cal que model es basi en "l’horitzontalitat" i ha reclamat que la Generalitat hauria de mostrar "ple suport i compromís" amb el Pla Integral.
Dos exemplars de l'Anuari de la Música 2016, i al fons assistents a la roda de premsa de presentació d'aquest informe, aquest dimarts 12 de juliol a la seu de l'SGAE. Foto: ACN