13
de juliol
del
2016
Actualitzat
a les
7:32h
El líder del PSOE, Pedro Sánchez, afronta dies difícils. El secretari general es veu pressionat pel PSOE i pel seu entorn perquè descarti cap intent de teixir una majoria alternativa a la de Mariano Rajoy i el PP.
Aquest dimecres a les 11.00 els dos líders es reuniran al Congrés dels Diputats pràcticament a la mateixa hora que C's anunciarà el seu sentit de vot a la investidura, probablement una abstenció. D'aquesta manera, tota la pressió és per uns socialistes que hauran de decidir en breu si fan Rajoy president abstenint-se o fan créixer el fantasma d'unes terceres eleccions, possibilitat que Francesc Homs veu "altament probable" després de reunir-se ahir pràcticament amb secret amb el president espanyol en funcions.
El paper dels barons, sense precedents. Alguns dels més rellevants barons territorials del PSOE han protagonitzat moments inigualables des del 26-J. Si l’habitual és que un partit vulgui esmorteir fins i tot una derrota clara, la presidenta d’Andalusia, Susana Díaz, i el d’Extremadura, Guillermo Fernández Vara, han expressat que cal facilitar el govern a Mariano Rajoy i, sobretot, impedir que es pugui intentar una majoria alternativa, que l’actual hemicicle al Congrés podria facilitar. La frase que ha fet fortuna en aquest sector ha estat la del dirigent extremeny: “Si Rajoy se planta con 170 diputados, ¿quién es el guapo que le dice que no?”. A ells se'ls ha afegit l’expresident Felipe González, l’exdiputat Alfonso Guerra i el diari El País.
El joc del diari El País. El rotatiu que ha estat determinant en la configuració d’un pensament sobre la idea d’Espanya, el diari El País, continua emetent ones. Dimarts mateix, va publicar una enquesta en què constatava que una majoria dels votants socialistes preferien una abstenció del PSOE per facilitar una investidura de Rajoy.
El País, sota l’ègide de Juan Luis Cebrián, fill de periodista del franquisme i format en la TVE dels darrers instants de la dictadura, ha consolidat un gir dretà i essencialista espanyol en el diari. Un factor que caldrà ponderar de cara al futur.
Rajoy, més conscient que Sánchez de les opcions d’aquest. Segurament, si hi ha algú que és conscient de les cartes que encara pot jugar el PSOE és Mariano Rajoy. Per això va donar instruccions als seus perquè s’abstinguin de pressionar la direcció del PSOE i li donin un espai d’aire perquè pugui viure el seu “dol”. Feia temps que no es veia la plana major del PP mostrant-se, si no compungida, sí humil. L’objectiu és evident: obtenir la presidència del govern, al preu que sigui.
La darrera carta: una moció de censura. Les opcions de Sánchez per intentar, ni que sigui des de l’especulació, un govern al marge del PP, són escadusseres. Però no convé arraconar Sánchez. Conscient de les seves possibilitats, sap que si al final de l’obra, ell resta com a líder de l’oposició, ja li poden cantar les absoltes. Si les pressions de tothom, dins i fora del PSOE, no li deixen més marge que votar abstenció, encara li queda una carta a jugar. Una carta que utilitzarà si es veu encerclat i sense escapatòria, un cop ja hagi permès que Rajoy formi govern. Seria presentar una moció de censura, amb suports de Podem i els nacionalismes perifèrics.
Aquest dimecres a les 11.00 els dos líders es reuniran al Congrés dels Diputats pràcticament a la mateixa hora que C's anunciarà el seu sentit de vot a la investidura, probablement una abstenció. D'aquesta manera, tota la pressió és per uns socialistes que hauran de decidir en breu si fan Rajoy president abstenint-se o fan créixer el fantasma d'unes terceres eleccions, possibilitat que Francesc Homs veu "altament probable" després de reunir-se ahir pràcticament amb secret amb el president espanyol en funcions.
El paper dels barons, sense precedents. Alguns dels més rellevants barons territorials del PSOE han protagonitzat moments inigualables des del 26-J. Si l’habitual és que un partit vulgui esmorteir fins i tot una derrota clara, la presidenta d’Andalusia, Susana Díaz, i el d’Extremadura, Guillermo Fernández Vara, han expressat que cal facilitar el govern a Mariano Rajoy i, sobretot, impedir que es pugui intentar una majoria alternativa, que l’actual hemicicle al Congrés podria facilitar. La frase que ha fet fortuna en aquest sector ha estat la del dirigent extremeny: “Si Rajoy se planta con 170 diputados, ¿quién es el guapo que le dice que no?”. A ells se'ls ha afegit l’expresident Felipe González, l’exdiputat Alfonso Guerra i el diari El País.
El joc del diari El País. El rotatiu que ha estat determinant en la configuració d’un pensament sobre la idea d’Espanya, el diari El País, continua emetent ones. Dimarts mateix, va publicar una enquesta en què constatava que una majoria dels votants socialistes preferien una abstenció del PSOE per facilitar una investidura de Rajoy.
El País, sota l’ègide de Juan Luis Cebrián, fill de periodista del franquisme i format en la TVE dels darrers instants de la dictadura, ha consolidat un gir dretà i essencialista espanyol en el diari. Un factor que caldrà ponderar de cara al futur.
Rajoy, més conscient que Sánchez de les opcions d’aquest. Segurament, si hi ha algú que és conscient de les cartes que encara pot jugar el PSOE és Mariano Rajoy. Per això va donar instruccions als seus perquè s’abstinguin de pressionar la direcció del PSOE i li donin un espai d’aire perquè pugui viure el seu “dol”. Feia temps que no es veia la plana major del PP mostrant-se, si no compungida, sí humil. L’objectiu és evident: obtenir la presidència del govern, al preu que sigui.
La darrera carta: una moció de censura. Les opcions de Sánchez per intentar, ni que sigui des de l’especulació, un govern al marge del PP, són escadusseres. Però no convé arraconar Sánchez. Conscient de les seves possibilitats, sap que si al final de l’obra, ell resta com a líder de l’oposició, ja li poden cantar les absoltes. Si les pressions de tothom, dins i fora del PSOE, no li deixen més marge que votar abstenció, encara li queda una carta a jugar. Una carta que utilitzarà si es veu encerclat i sense escapatòria, un cop ja hagi permès que Rajoy formi govern. Seria presentar una moció de censura, amb suports de Podem i els nacionalismes perifèrics.