J. M. Mulet: «Amb temps i diners, qualsevol crim es pot resoldre»

Com funciona la ciència forense? Quines proves tenim després d'un crim per enxampar un criminal i resoldre un misteri? Qui va ser el primer detingut gràcies a les empremtes dactilars? Són efectives les proves d'ADN? Quin paper tenen els insectes en la determinació d'una mort i en la posterior detenció d'un assassí? Totes aquestes preguntes, i moltes altres, obtenen una resposta amena, rigorosa i altament entretinguda en La ciència a l'ombra, escrit per J.M. Mulet (Dènia, 1973).
 
Doctor en bioquímica i biologia molecular per la Universitat de València i professor a la Universitat Politècnica de la mateixa ciutat, Mulet és un cinèfil apassionat –"els meus avis treballaven al bar d'un cine de poble i això va fer que sempre tingués tot el cinema del món de franc i a l'abast"–, un amant del detall i un assagista de memòria juganera que relaciona pel·lícules, casos, anècdotes, sèries i ciència forense. "És el que m'agrada com a espectador", explica, assumint la complicitat existent entre autor i lectors, també.
 
Com a divulgador, Mulet ha publicat els llibres Los productos naturales ¡vaya timo!, Comer sin miedo (premi Prismas 2014 al millor llibre de ciència) i Medicina sense enganys, tots ells èxits que li han fet aplegar un bon nombre d'entusiasmes. El torn és ara per un volum que repassa la ficció policíaca i criminal, sense deixar de sorprendre i neguitejar en cada nou capítol a través de casos que, encara avui, fan estremir. "Vaig decidir que el fil conductor vindria a través de capítols que partirien de característiques científiques".

Malgrat això, el llibre no té cap estructura prèvia. "No he fet documentació concreta, totes les pel·lícules i sèries citades les anava recordant quan escrivia el text". Referències que es van entrelligant amb casos reals. "El problema de plantejar un llibre com aquest és que hi ha tòpics diferents –subratlla–: parles de ciència i de crims, i volia lligar-ho al tema de la ficció". El resultat és un llibre concebut com a divertimento, i de to molt distès. "Potser m'ho puc permetre perquè ja tinc una feina que em dóna de menjar", i riu, content de poder fer i proposar els projectes que li vénen de gust.
 
Els dolents sempre cometen errors

"Vull que el lector s'ho passi tan bé com jo escrivint –insisteix–. I si pot aprendre alguna cosa, encara millor". En aquest sentit, Mulet no estalvia ironia i tocs de narració oral. "Em diuen que no escric, que conto coses. Crec que la ciència ben explicada pot ser entesa per qualsevol", ressalta. La ciència a l'ombra ens endinsa en casos tan emblemàtics com el misteri de la desaparició d'Anastacia –el més llarg de la història jurídica d'Alemanya–, el cadàver "no trobat" de Hitler, el judici a OJ Simpson i algunes teories de la conspiració, passant per Jack l'Esbudellador i casos molt propers en l'espai i el temps.
 
Tots ells, en part, casos que ens fan adonar de fascinacions terribles. Per què els pitjors criminals acaben esdevenint mítics i populars? "Vivim en una societat molt segura i els crims violents son l'excepció, per això ens atrauen tant, perquè ens atrau tot el desconegut". Un cop llegit el llibre, devorat de dalt a baix com si res, la conclusió és clara: no existeixen els crim perfectes. "El criminal sempre es deixa alguna cosa i s'endú alguna cosa", tal com deia Locard, el pare de la ciència forense. "Els crims perfectes són qüestió de limitació tècnica. Amb temps i diners, qualsevol cas es pot resoldre".