08
de juliol
del
2016
Actualitzat
a les
14:01h
La mort de cinc policies a Dallas, aquesta nit, a trets de franctiradors durant una concentració de protesta per les morts de dos homes de color ha estat el darrer episodi de l’onada de violència que recorre els Estats Units. La reacció contra l’actuació de la policia s’estén i s’ha convertit en una gran preocupació per part de les autoritats.
Dimarts passat, Alton Sterling, un home de color, va ser mort a trets fets a boca de canó per policies blancs a Baton Rouge, Luisiana, que ja l’havien immobilitzat. El fet, gravat en mòbil, va circular de seguida per les xarxes. Dimecres, Philando Castile, un altre home de color, és mort a Minnesota per un policia que havia fet aturar el seu cotxe al comprovar que duia un far trencat. Castile agonitza davant de la seva filla i de Diamond Reynolds, la seva companya, que grava els fets. El problema és que no són fets aïllats.
Mentre el president Obama ha condemnat la violència enèrgicament, els governadors dels estats on s'han produït les darreres morts estan fent esforços per apaivagar les tensions. A Luisiana, el demòcrata John Bel Edwards, ha qualificat de "inquietant" el vídeo amb la mort de Sterling. A Minneesota, el també demòcrata Mark Dayton ha arribat a dir que la policia no hagués disparat si Castile hagués estat blanc.
De les 561 persones mortes a mans de la policia des de l’inici d’aquest any. Un total de 136 d’elles eren afroamericans, segons un estudi del diari The Guardian i 84 dels 561 anaven desarmades. Són unes xifres esgarrifoses.
La metxa de Ferguson
És el 9 d’agost de 2014, a Ferguson, a tocar de Sant Louis, Estat de Misuri. La policia rep un avís de la presència de dos nois sospitosos que havien robat en una botiga. L’agent Darren Wilson s’adreça a un dels nois, Michael Brown, negre, de 18 anys. Ell i el seu amic intenten fugir, i el policia engega fins a sis trets contra Brown, que cau a terra mort. Anava desarmat. Aquest fet va suposar un abans i un després pel moviment de drets civils de la població afroamericana. Es van produir manifestacions de protesta massives, molts activistes negres es van concentrar a Ferguson i va haver greus incidents amb la policia. El mateix president Barack Obama va expressar la seva consternació.
Ferguson va esdevenir el símbol de la protesta. Ja s’havien produït molts incidents violents amb la policia que solien acabar amb negres ferits o morts. Activistes pels drets civils però també socials de la comunitat negra van decidir organitzar-se. Eren gent com Shaun King, Opal Tometi, Alicia Garza, Patrisse Cullors, els quatre noms considerats més emblemàtics del que de seguida es va anomenar com a Black Lives Matter (BLM, les vides dels negres importen). El perfil d'aquests activistes, moltes d'elles dones vinculades a organitzacions sindicals, ja indica els canvis que s'estan produint en el si de la comunitat negra. Garza lidera l'Associació de Treballadores Domèstiques i Opal Tometi prové d'organitzacions en favor dels drets dels immigrants.
Des del 2014, BLM ha dut a terme moltes mobilitzacions de protesta i ha aconseguit una forta visibilitat social. El moviment té una estructura descentralitzada i s’adreça a tota la comunitat negra nord-americana, on hi ha diferències entre els nascuts als EUA i d’altres provinents d’altres països. El BLM, a més, denuncia també les desigualtats socials que afecten sobretot la comunitat de color i afirma que “la pobresa i el genocidi dels negres és violència estatal”.
L’aparició de BLM ha sacsejat la comunitat negra. Ha suposat un xoc entre el vell lideratge afroamericà, molt lligat a l’aparell del Partit Demòcrata i a una certa cultura de classe mitjana amb voluntat d’integrar-se en el sistema. Caldrà veure com evolucionarà i els efectes que tindrà en el si de la població negra. Però de moment, ja ha aconseguit fer-se escoltar i que els candidats demòcrates d’aquest any s’hagin hagut de pronunciar en diversos moments de la campanya. Bernie Sanders l’ha elogiat i Hillary Clinton s’hi va reunir fa uns mesos. El BLM ha esdevingut un nou actor en la societat nord-americana.
Dimarts passat, Alton Sterling, un home de color, va ser mort a trets fets a boca de canó per policies blancs a Baton Rouge, Luisiana, que ja l’havien immobilitzat. El fet, gravat en mòbil, va circular de seguida per les xarxes. Dimecres, Philando Castile, un altre home de color, és mort a Minnesota per un policia que havia fet aturar el seu cotxe al comprovar que duia un far trencat. Castile agonitza davant de la seva filla i de Diamond Reynolds, la seva companya, que grava els fets. El problema és que no són fets aïllats.
Mentre el president Obama ha condemnat la violència enèrgicament, els governadors dels estats on s'han produït les darreres morts estan fent esforços per apaivagar les tensions. A Luisiana, el demòcrata John Bel Edwards, ha qualificat de "inquietant" el vídeo amb la mort de Sterling. A Minneesota, el també demòcrata Mark Dayton ha arribat a dir que la policia no hagués disparat si Castile hagués estat blanc.
De les 561 persones mortes a mans de la policia des de l’inici d’aquest any. Un total de 136 d’elles eren afroamericans, segons un estudi del diari The Guardian i 84 dels 561 anaven desarmades. Són unes xifres esgarrifoses.
La metxa de Ferguson
És el 9 d’agost de 2014, a Ferguson, a tocar de Sant Louis, Estat de Misuri. La policia rep un avís de la presència de dos nois sospitosos que havien robat en una botiga. L’agent Darren Wilson s’adreça a un dels nois, Michael Brown, negre, de 18 anys. Ell i el seu amic intenten fugir, i el policia engega fins a sis trets contra Brown, que cau a terra mort. Anava desarmat. Aquest fet va suposar un abans i un després pel moviment de drets civils de la població afroamericana. Es van produir manifestacions de protesta massives, molts activistes negres es van concentrar a Ferguson i va haver greus incidents amb la policia. El mateix president Barack Obama va expressar la seva consternació.
Ferguson va esdevenir el símbol de la protesta. Ja s’havien produït molts incidents violents amb la policia que solien acabar amb negres ferits o morts. Activistes pels drets civils però també socials de la comunitat negra van decidir organitzar-se. Eren gent com Shaun King, Opal Tometi, Alicia Garza, Patrisse Cullors, els quatre noms considerats més emblemàtics del que de seguida es va anomenar com a Black Lives Matter (BLM, les vides dels negres importen). El perfil d'aquests activistes, moltes d'elles dones vinculades a organitzacions sindicals, ja indica els canvis que s'estan produint en el si de la comunitat negra. Garza lidera l'Associació de Treballadores Domèstiques i Opal Tometi prové d'organitzacions en favor dels drets dels immigrants.
Des del 2014, BLM ha dut a terme moltes mobilitzacions de protesta i ha aconseguit una forta visibilitat social. El moviment té una estructura descentralitzada i s’adreça a tota la comunitat negra nord-americana, on hi ha diferències entre els nascuts als EUA i d’altres provinents d’altres països. El BLM, a més, denuncia també les desigualtats socials que afecten sobretot la comunitat de color i afirma que “la pobresa i el genocidi dels negres és violència estatal”.
L’aparició de BLM ha sacsejat la comunitat negra. Ha suposat un xoc entre el vell lideratge afroamericà, molt lligat a l’aparell del Partit Demòcrata i a una certa cultura de classe mitjana amb voluntat d’integrar-se en el sistema. Caldrà veure com evolucionarà i els efectes que tindrà en el si de la població negra. Però de moment, ja ha aconseguit fer-se escoltar i que els candidats demòcrates d’aquest any s’hagin hagut de pronunciar en diversos moments de la campanya. Bernie Sanders l’ha elogiat i Hillary Clinton s’hi va reunir fa uns mesos. El BLM ha esdevingut un nou actor en la societat nord-americana.
Dos policies a Dallas, després del tiroteig d'aquest dijous. Foto: Eruopa Press