07
de juliol
del
2016
Actualitzat
a les
14:49h
L’expresident del govern espanyol Felipe González ha demanat al PSOE que faciliti que Mariano Rajoy pugui formar govern. Ho ha fet de la manera que s’esperava: a través d’un article a El País titulat “¿Investidura cuanto antes?”. En ell, rebutja un executiu de gran coalició perquè creu que els socialistes han de romandre a l’oposició, però reclama a Pedro Sánchez. Literalment, Felipe afirma que “el Partit Socialista ha d’acceptar el diàleg que li ofereix el candidat del PP, deixant clar que no té intenció de formar govern amb ell”. Segons l’històric dirigent del PSOE, la responsabilitat de les forces polítiques fa que si no poden formar govern, han de deixar que un altre el formi.
Demana, a més, que el que s’ha de fer es faci ràpid, de manera que, a tot estirar, Rajoy ja sigui president del govern a començaments d’agost. González defineix una possible alternativa de govern a Rajoy com a “poc menys que impossible”, tot un senyal inequívoc a Ferraz. Segons ell, no existeix la possibilitat d’una suma de forces que sigui coherent. González troba més coherent entronitzar Rajoy amb una abstenció que intentar un gran acord de PSOE, Units Podem i el PNB.
Per cert, l’expresident comença el seu article citant “Crònica d’una mort anunciada”, de García Márquez, que comença explicant el final de la trama: l’assassinat de Santiago Nasar. Fa la comparació amb l’escenari creat el 26-J, en què sembla que tots els actors sàpiguen ja el final: evitar unes terceres eleccions. No queda clara la comparació entre fer impossible unes eleccions i la mort violenta de l’obra de Gabo. A no ser que l’expresident, de forma involuntària, equipari facilitar el govern a Rajoy amb algun homicidi polític. Potser el de Sánchez?
Rajoy té pressa
Aquest dijous ha estat un dia mogut al Congrés espanyol, ja que molts diputats han anat a recollir les seves acreditacions. Un d’ells ha estat el president en funcions. Tot i que González dóna pressa a Rajoy, de qui considera que es mou massa lentament, el líder del PP ha reaccionat en el mateix Congrés a l’article de González, qualificant la seva opinió de “molt qualificada” i dient que cal un govern com abans millor. Rajoy ha dit que s’han de fer uns pressupostos, que Espanya porta dos-cents dies sense govern i que no entén que el que es pot resoldre l’agost no es pugui resoldre el juliol. L’actuació de Rajoy no pot ser més diferent que la posterior al 20-D.
Per la seva banda, el líder de Ciutadans, Albert Rivera, que també ha passat per les Corts, ha fet declaracions reclamant altre cop un acord de les forces “constitucionalistes” i un govern de PP, PSOE i Ciutadans. “Si no és així, estarem a l’oposició”. Rivera ha assegurat, a més, que ells no veten Rajoy i que no ho han fet mai, cosa que ha sorprès els periodistes, ja que el líder de C’s s’havia referit en diverses ocasions a la pràctica impossibilitat de donar suport a l’actual líder del PP. Però la política “e mobile”.
El PNB acota el terreny de Sánchez
El posicionament del PNB de no facilitar les coses a Rajoy deixa Pedro Sánchez encara amb menys espai de joc. Els nacionalistes bascos tenen davant unes eleccions difícils a Euskadi a la tardor, i han d’anar amb peus de plom a l’hora de fer qualsevol gest cap al PP. Però si el PNB no dóna el “sí” a Rajoy, aleshores és el PSOE el que s’ha de mullar per evitar fer corporal el fantasma de les terceres eleccions.
El problema de Sánchez és que si el proper congrés del PSOE l’agafa a l’oposició i després d’haver ordenat l’abstenció en la investidura de Rajoy, la seva feblesa serà molt acusada. Els socialistes han evitat el pitjor dels escenaris, el sorpasso de Podem. Però el seu resultat ha estat molt dolent. Veus com les de Miquel Iceta i Francina Armengol intenten obrir el setge, però és molt difícil. “Poc menys que impossible”.
Demana, a més, que el que s’ha de fer es faci ràpid, de manera que, a tot estirar, Rajoy ja sigui president del govern a començaments d’agost. González defineix una possible alternativa de govern a Rajoy com a “poc menys que impossible”, tot un senyal inequívoc a Ferraz. Segons ell, no existeix la possibilitat d’una suma de forces que sigui coherent. González troba més coherent entronitzar Rajoy amb una abstenció que intentar un gran acord de PSOE, Units Podem i el PNB.
Per cert, l’expresident comença el seu article citant “Crònica d’una mort anunciada”, de García Márquez, que comença explicant el final de la trama: l’assassinat de Santiago Nasar. Fa la comparació amb l’escenari creat el 26-J, en què sembla que tots els actors sàpiguen ja el final: evitar unes terceres eleccions. No queda clara la comparació entre fer impossible unes eleccions i la mort violenta de l’obra de Gabo. A no ser que l’expresident, de forma involuntària, equipari facilitar el govern a Rajoy amb algun homicidi polític. Potser el de Sánchez?
Rajoy té pressa
Aquest dijous ha estat un dia mogut al Congrés espanyol, ja que molts diputats han anat a recollir les seves acreditacions. Un d’ells ha estat el president en funcions. Tot i que González dóna pressa a Rajoy, de qui considera que es mou massa lentament, el líder del PP ha reaccionat en el mateix Congrés a l’article de González, qualificant la seva opinió de “molt qualificada” i dient que cal un govern com abans millor. Rajoy ha dit que s’han de fer uns pressupostos, que Espanya porta dos-cents dies sense govern i que no entén que el que es pot resoldre l’agost no es pugui resoldre el juliol. L’actuació de Rajoy no pot ser més diferent que la posterior al 20-D.
Per la seva banda, el líder de Ciutadans, Albert Rivera, que també ha passat per les Corts, ha fet declaracions reclamant altre cop un acord de les forces “constitucionalistes” i un govern de PP, PSOE i Ciutadans. “Si no és així, estarem a l’oposició”. Rivera ha assegurat, a més, que ells no veten Rajoy i que no ho han fet mai, cosa que ha sorprès els periodistes, ja que el líder de C’s s’havia referit en diverses ocasions a la pràctica impossibilitat de donar suport a l’actual líder del PP. Però la política “e mobile”.
El PNB acota el terreny de Sánchez
El posicionament del PNB de no facilitar les coses a Rajoy deixa Pedro Sánchez encara amb menys espai de joc. Els nacionalistes bascos tenen davant unes eleccions difícils a Euskadi a la tardor, i han d’anar amb peus de plom a l’hora de fer qualsevol gest cap al PP. Però si el PNB no dóna el “sí” a Rajoy, aleshores és el PSOE el que s’ha de mullar per evitar fer corporal el fantasma de les terceres eleccions.
El problema de Sánchez és que si el proper congrés del PSOE l’agafa a l’oposició i després d’haver ordenat l’abstenció en la investidura de Rajoy, la seva feblesa serà molt acusada. Els socialistes han evitat el pitjor dels escenaris, el sorpasso de Podem. Però el seu resultat ha estat molt dolent. Veus com les de Miquel Iceta i Francina Armengol intenten obrir el setge, però és molt difícil. “Poc menys que impossible”.