07
de juliol
del
2016
Actualitzat
a les
17:40h
L'Ajuntament de Barcelona farà "tot el possible" per impedir la reobertura del Centre d'Internament d'Estrangers (CIE) de la Zona Franca, però reconeix que el tancament definitiu del centre no està garantit, ha afirmat aquest dijous el tinent d'alcalde de Drets de la Ciutadania, Jaume Asens. Després de l'ordre de cessament que ha dictat el govern Colau per manca de llicència, el Ministeri de l'Interior podria desobeir-la, recórrer o tramitar la llicència. En cas de desobediència, l'Ajuntament no descarta precintar-lo.
L'alcaldessa, Ada Colau, va comunicar la decisió aquest dimecres a la delegada del govern espanyol, Llanos de Luna, i els passos que fa l'Ajuntament sobre el CIE els comunica al jutge de control. Asens ha detallat que el centre de la Zona Franca funcionava amb una llicència del 1992, quan era una comissaria de la Policia Nacional: a la llicència hi constava elements com una galeria de tir, unes quadres i infermeria pel bestiar —pels cavalls de la policia-. L'edifici es va transformar en CIE el 2006, Interior no va demanar llicència, i l'Ajuntament tampoc va insistir més enllà d'enviar-li un requeriment que no es va respondre mai. En aquell moment governava Zapatero a l'Estat i el PSC a l'Ajuntament.
Asens ha avisat que, des de l'obertura del CIE el 2006, el centre està "en situació irregular i fora del dret". Es dóna el cas que les persones que hi eren internades també estaven en situació irregular. Ha destacat que s'ha arribat en aquest punt de dictar l'ordre de tancament per "la lluita persistent i tenaç" de les entitats que fa anys que en demanen el tancament i que estan "assenyalant aquest forat negre de la democràcia", i ha citat Migra Studium, SOS Racisme i Tancarem el CIE.
El CIE portava tancat des del novembre per obres, en compliment d'una resolució judicial "per no complir els estàndards de drets fonamentals", ha recordat Asens. Per exemple, calia instal·lar tasses de vàter a les cel·les. Va ser el 28 d'abril quan es va notificar al CIE la incoació de l'expedient, després que l'Ajuntament constatés que funcionava sense la llicència adequada i que no constava cap pla de prevenció i seguretat contra incendis. Ho va detectar en una inspecció quan Interior va demanar la llicència d'obres. El consistori va donar el termini d'un mes (el doble que l'habitual en aquests casos) per legalitzar la situació i tramitar la llicència d'activitat correcta, però, "per sorpresa", Interior no ho va fer.
Les diverses vies que suposarien una reobertura del CIE
Interior tindria diverses vies per reobrir el CIE, des de desobeir fins d'altres legals, com tramitar la llicència i que fos acceptada per l'Ajuntament per complir tots els requisits tècnics i de seguretat. "Li hem prohibit que ho faci, però podria ser que desobeís l'ordre i es col·loqués en una situació de desobediència d'aquest mandat", ha admès Asens, fet que considera que obligaria a imposar multes coercitives o directament el precinte de les instal·lacions. "Esperem que no hàgim d'arribar a aquesta situació, perquè seria bastant kafkiana", ha afegit.
El ministeri també podria recórrer l'ordre via administrativa, o judicial, a través del contenciós administratiu: disposaria d'un termini màxim de nou mesos per presentar recurs contenciós. Si optés finalment per demanar la llicència, Interior la podria tramitar per dues vies. Com a comunicat, cosa que implicaria al ministeri fer un projecte que hauria de validar una Entitat Ambiental de Control (EAC), i l'Ajuntament s'assabentaria quan entrés per registre; o per tramitació directa del consistori, via obligada en cas que el grup electrogen del CIE superés determinada potència.
Per Asens, altres CIE de l'Estat podrien no tenir la llicència adequada, i "podria ser un motiu per no legalitzar la situació". Considera que el CIE "no és un establiment qualsevol", on s'hi havien registrat tres morts —dos per suïcidi-, i ha defensat que internar una persona irregular per una falta administrativa "es pot considerar un atemptat contra els drets humans". Ha destacat que els vuit mesos de tancament per obres "han servit per comprovar que no necessitem un CIE", i ho ha exemplificat amb el fet que més del 60% de persones que acaben en un CIE no acaben expulsades.
L'Ajuntament s'ha posat en contacte amb el Consell d'Europa perquè els seus tècnics inspeccionin el CIE el setembre. El mateix Asens el va visitar el 18 d'abril i va comprovar "elements preocupants", com una cel·la d'aïllament que era com una gàbia, "amb barrots i a la vista de tothom" a la porta del CIE. Asens, que s'havia especialitzat en casos de defensa dels drets humans en la seva etapa com a advocat, ha liderat la iniciativa municipal per evitar que reobri el CIE des del Districte de Sants-Montjuïc, d'on n'era regidor fins al pacte de govern amb el PSC.
La plataforma Tancarem el CIE demana arribar fins al final
Alva Cuevas, que és membre de SOS Racisme i de la plataforma Tancarem el CIE, ha celebrat l'ordre municipal, perquè "és posar encara més en tensió a Interior i l'Estat", tot i que considera que la mesura és part de la responsabilitat de l'Ajuntament. En declaracions als mitjans, Cuevas ha demanat mantenir la "duresa" i portar la decisió "fins a les últimes possibilitats". Ha defensat que cal tancar els CIE de la resta de l'Estat, perquè es vulneren drets, ja que es priva de llibertat a estrangers per una falta administrativa.
L'oposició municipal s'ha mostrat dividida. La portaveu adjunta de C's, Marilén Barceló, ha criticat que el govern Colau "aprofiti una esquerda legal per clausurar el CIE per motius ideològics", i ha lamentat que l'Ajuntament ho utilitzi com a "cavall de batalla entre administracions". Barceló ha instat Asens a coordinar-se amb el govern espanyol perquè al centre "s'hi garanteixin els drets humans dels interns", i ha retret que "BComú no hagi treballat per resoldre les deficiències del CIE de la Zona Franca abans d'ordenar el tancament".
El líder del PP a l'Ajuntament, Alberto Fernández Díaz, ha defensat que caldria demanar a Colau "la mateixa celeritat, contundència i exigència de llicència municipal als manters, als okupes o aquells locals que generen molèsties als veïns". El popular —que és el germà del ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz- ha afegit que ara cal esperar que es resolgui aquesta "controvèrsia administrativa".
Aval a la decisió municipal de CiU, ERC i la CUP
Des de CiU, el seu portaveu, Joaquim Forn, ha reivindicat que sempre han donat suport al tancament definitiu del CIE. Segons ell, cal que el govern espanyol desmantelli la infraestructura i busqui alternatives a aquests tipus de centre, el qual ha defensat que, "des del punt de vista dels drets humans, deixen molt a desitjar".
El regidor de la CUP Josep Garganté també ha avalat el tancament, però ha afegit que es mantindran molt alerta, fet que ha argumentat: "Molt ens temem que el tancament pugui ser només temporal". Montse Benedí (ERC) s'ha felicitat de la mesura, i ha promès estar al costat del govern municipal per evitar la reobertura. "Aquest espai era una presó encoberta i n'havíem demanat el seu tancament de manera reiterada", ha subratllat.
L'alcaldessa, Ada Colau, va comunicar la decisió aquest dimecres a la delegada del govern espanyol, Llanos de Luna, i els passos que fa l'Ajuntament sobre el CIE els comunica al jutge de control. Asens ha detallat que el centre de la Zona Franca funcionava amb una llicència del 1992, quan era una comissaria de la Policia Nacional: a la llicència hi constava elements com una galeria de tir, unes quadres i infermeria pel bestiar —pels cavalls de la policia-. L'edifici es va transformar en CIE el 2006, Interior no va demanar llicència, i l'Ajuntament tampoc va insistir més enllà d'enviar-li un requeriment que no es va respondre mai. En aquell moment governava Zapatero a l'Estat i el PSC a l'Ajuntament.
Asens ha avisat que, des de l'obertura del CIE el 2006, el centre està "en situació irregular i fora del dret". Es dóna el cas que les persones que hi eren internades també estaven en situació irregular. Ha destacat que s'ha arribat en aquest punt de dictar l'ordre de tancament per "la lluita persistent i tenaç" de les entitats que fa anys que en demanen el tancament i que estan "assenyalant aquest forat negre de la democràcia", i ha citat Migra Studium, SOS Racisme i Tancarem el CIE.
El CIE portava tancat des del novembre per obres, en compliment d'una resolució judicial "per no complir els estàndards de drets fonamentals", ha recordat Asens. Per exemple, calia instal·lar tasses de vàter a les cel·les. Va ser el 28 d'abril quan es va notificar al CIE la incoació de l'expedient, després que l'Ajuntament constatés que funcionava sense la llicència adequada i que no constava cap pla de prevenció i seguretat contra incendis. Ho va detectar en una inspecció quan Interior va demanar la llicència d'obres. El consistori va donar el termini d'un mes (el doble que l'habitual en aquests casos) per legalitzar la situació i tramitar la llicència d'activitat correcta, però, "per sorpresa", Interior no ho va fer.
Les diverses vies que suposarien una reobertura del CIE
Interior tindria diverses vies per reobrir el CIE, des de desobeir fins d'altres legals, com tramitar la llicència i que fos acceptada per l'Ajuntament per complir tots els requisits tècnics i de seguretat. "Li hem prohibit que ho faci, però podria ser que desobeís l'ordre i es col·loqués en una situació de desobediència d'aquest mandat", ha admès Asens, fet que considera que obligaria a imposar multes coercitives o directament el precinte de les instal·lacions. "Esperem que no hàgim d'arribar a aquesta situació, perquè seria bastant kafkiana", ha afegit.
El ministeri també podria recórrer l'ordre via administrativa, o judicial, a través del contenciós administratiu: disposaria d'un termini màxim de nou mesos per presentar recurs contenciós. Si optés finalment per demanar la llicència, Interior la podria tramitar per dues vies. Com a comunicat, cosa que implicaria al ministeri fer un projecte que hauria de validar una Entitat Ambiental de Control (EAC), i l'Ajuntament s'assabentaria quan entrés per registre; o per tramitació directa del consistori, via obligada en cas que el grup electrogen del CIE superés determinada potència.
El tinent d'alcalde Jaume Asens i el cap de llicències de Sants-Montjuïc, Miquel Àngel Valdueza. Foto: ACN
Per Asens, altres CIE de l'Estat podrien no tenir la llicència adequada, i "podria ser un motiu per no legalitzar la situació". Considera que el CIE "no és un establiment qualsevol", on s'hi havien registrat tres morts —dos per suïcidi-, i ha defensat que internar una persona irregular per una falta administrativa "es pot considerar un atemptat contra els drets humans". Ha destacat que els vuit mesos de tancament per obres "han servit per comprovar que no necessitem un CIE", i ho ha exemplificat amb el fet que més del 60% de persones que acaben en un CIE no acaben expulsades.
L'Ajuntament s'ha posat en contacte amb el Consell d'Europa perquè els seus tècnics inspeccionin el CIE el setembre. El mateix Asens el va visitar el 18 d'abril i va comprovar "elements preocupants", com una cel·la d'aïllament que era com una gàbia, "amb barrots i a la vista de tothom" a la porta del CIE. Asens, que s'havia especialitzat en casos de defensa dels drets humans en la seva etapa com a advocat, ha liderat la iniciativa municipal per evitar que reobri el CIE des del Districte de Sants-Montjuïc, d'on n'era regidor fins al pacte de govern amb el PSC.
La plataforma Tancarem el CIE demana arribar fins al final
Alva Cuevas, que és membre de SOS Racisme i de la plataforma Tancarem el CIE, ha celebrat l'ordre municipal, perquè "és posar encara més en tensió a Interior i l'Estat", tot i que considera que la mesura és part de la responsabilitat de l'Ajuntament. En declaracions als mitjans, Cuevas ha demanat mantenir la "duresa" i portar la decisió "fins a les últimes possibilitats". Ha defensat que cal tancar els CIE de la resta de l'Estat, perquè es vulneren drets, ja que es priva de llibertat a estrangers per una falta administrativa.
L'oposició municipal s'ha mostrat dividida. La portaveu adjunta de C's, Marilén Barceló, ha criticat que el govern Colau "aprofiti una esquerda legal per clausurar el CIE per motius ideològics", i ha lamentat que l'Ajuntament ho utilitzi com a "cavall de batalla entre administracions". Barceló ha instat Asens a coordinar-se amb el govern espanyol perquè al centre "s'hi garanteixin els drets humans dels interns", i ha retret que "BComú no hagi treballat per resoldre les deficiències del CIE de la Zona Franca abans d'ordenar el tancament".
El líder del PP a l'Ajuntament, Alberto Fernández Díaz, ha defensat que caldria demanar a Colau "la mateixa celeritat, contundència i exigència de llicència municipal als manters, als okupes o aquells locals que generen molèsties als veïns". El popular —que és el germà del ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz- ha afegit que ara cal esperar que es resolgui aquesta "controvèrsia administrativa".
Aval a la decisió municipal de CiU, ERC i la CUP
Des de CiU, el seu portaveu, Joaquim Forn, ha reivindicat que sempre han donat suport al tancament definitiu del CIE. Segons ell, cal que el govern espanyol desmantelli la infraestructura i busqui alternatives a aquests tipus de centre, el qual ha defensat que, "des del punt de vista dels drets humans, deixen molt a desitjar".
El regidor de la CUP Josep Garganté també ha avalat el tancament, però ha afegit que es mantindran molt alerta, fet que ha argumentat: "Molt ens temem que el tancament pugui ser només temporal". Montse Benedí (ERC) s'ha felicitat de la mesura, i ha promès estar al costat del govern municipal per evitar la reobertura. "Aquest espai era una presó encoberta i n'havíem demanat el seu tancament de manera reiterada", ha subratllat.