07
de juliol
del
2016
Actualitzat
el
08
de juliol
a les
12:58h
L'operació Munté està en marxa. Qui serà l’home fort, o la dona forta, de la nova Convergència al costat d’Artur Mas? Tot i que el president de CDC no va voler dir cap nom, totes les fonts convergents donen per fet que la figura en qui tothom pensa és Neus Munté, actual consellera de la Presidència i portaveu del Govern. Les mateixes fonts asseguren que la consellera hauria acceptat la proposta feta pel mateix Mas.
El problema del seu nom és el de la possible incompatibilitat entre càrrecs de partit i càrrecs institucionals. Si el model de direcció vol ser similar al del PNB, com tantes vegades s’ha insinuat, és difícil de justificar que Munté sigui al nucli dur de la direcció del nou partit sense abandonar el Govern. Una cosa aquesta molt complexa perquè obligaria a una remodelació del consell executiu, un maldecap que no sembla que el president Puigdemont vulgui gestionar ara mateix.
Això és el que explicaria que Mas deixés anar ahir en la roda de premsa a la seu de CDC que és probable que el càrrec de secretari general no existeixi en la nova estructura. De fet, d’aquesta manera, la cúpula convergent mataria dos ocells d’un tret: evitar un xoc obert entre diversos aspirants a un càrrec executiu (s’havien mig posicionat Jordi Turull i Germà Gordó) i desviar l’atenció cap a una vicepresidència que, en principi, és menys executiva.
En el debat que es farà dissabte en la ponència organitzativa, una de les qüestions que es pregunten és “Creus que ha de ser compatible tenir un càrrec a la direcció executiva amb tenir càrrecs institucionals?” i s’ofereixen tres opcions: sí però només amb un càrrec institucional, sí però només amb dos càrrecs institucionals, i sí, però deixant la porta oberta perquè el comitè de Transparència avaluï la dedicació dels seus membres i pot cessar-los en cas de negligència. En tot cas, en la pregunta no s’introdueix la possibilitat de rebutjar la compatibilitat. Un aspecte aquest que pot generar discrepàncies obertes en el congrés perquè els sectors renovadors exigeixen un sistema rígid d’incompatibilitats.
Un perfil que busca el consens
Neus Munté té l’avantatge de tenir pocs enemics dins de Convergència. La seva vinculació amb el món sindical (ha exercit responsabilitats a UGT) i el fet de ser una persona relativament nova en la cúpula convergent la fa una figura que pot ser acceptada per sectors renovadors de la formació. Amb tot, Munté, que havia estat en l’entorn de Josep Rull, ha fet moviments i s’ha aproximat al nucli dur de l’aparell, cosa que ha incomodat l’ala més progressista de CDC. Sigui com sigui, resta al marge de les lluites internes del passat recent i la seva posició entre Mas i Puigdemont en un moment en què s’evidencien tensions entre els entorns de tots dos presidents, la fan una persona que pot ser determinant en l’actual situació.
Una vicepresidència no gens cerimonial
Mas va parlar de “ticket”, una mica a l’americana, per defensar la seva proposta de president-vicepresidenta. Però en la idea que porta Mas, el paper de la vicepresidenta Munté, si és ella finalment, seria molt rellevant. Va insistir en el seu caràcter institucional, no executiu, però de seguida va afegir que el seu paper seria intercanviable amb el del president, quasi bé com una copresidència. També va assenyalar que podria tenir tasques de coordinació de la direcció executiva, malgrat que, formalment, el “ticket” s’elegeix al marge de la direcció executiva.
El problema del seu nom és el de la possible incompatibilitat entre càrrecs de partit i càrrecs institucionals. Si el model de direcció vol ser similar al del PNB, com tantes vegades s’ha insinuat, és difícil de justificar que Munté sigui al nucli dur de la direcció del nou partit sense abandonar el Govern. Una cosa aquesta molt complexa perquè obligaria a una remodelació del consell executiu, un maldecap que no sembla que el president Puigdemont vulgui gestionar ara mateix.
Això és el que explicaria que Mas deixés anar ahir en la roda de premsa a la seu de CDC que és probable que el càrrec de secretari general no existeixi en la nova estructura. De fet, d’aquesta manera, la cúpula convergent mataria dos ocells d’un tret: evitar un xoc obert entre diversos aspirants a un càrrec executiu (s’havien mig posicionat Jordi Turull i Germà Gordó) i desviar l’atenció cap a una vicepresidència que, en principi, és menys executiva.
En el debat que es farà dissabte en la ponència organitzativa, una de les qüestions que es pregunten és “Creus que ha de ser compatible tenir un càrrec a la direcció executiva amb tenir càrrecs institucionals?” i s’ofereixen tres opcions: sí però només amb un càrrec institucional, sí però només amb dos càrrecs institucionals, i sí, però deixant la porta oberta perquè el comitè de Transparència avaluï la dedicació dels seus membres i pot cessar-los en cas de negligència. En tot cas, en la pregunta no s’introdueix la possibilitat de rebutjar la compatibilitat. Un aspecte aquest que pot generar discrepàncies obertes en el congrés perquè els sectors renovadors exigeixen un sistema rígid d’incompatibilitats.
Un perfil que busca el consens
Neus Munté té l’avantatge de tenir pocs enemics dins de Convergència. La seva vinculació amb el món sindical (ha exercit responsabilitats a UGT) i el fet de ser una persona relativament nova en la cúpula convergent la fa una figura que pot ser acceptada per sectors renovadors de la formació. Amb tot, Munté, que havia estat en l’entorn de Josep Rull, ha fet moviments i s’ha aproximat al nucli dur de l’aparell, cosa que ha incomodat l’ala més progressista de CDC. Sigui com sigui, resta al marge de les lluites internes del passat recent i la seva posició entre Mas i Puigdemont en un moment en què s’evidencien tensions entre els entorns de tots dos presidents, la fan una persona que pot ser determinant en l’actual situació.
Una vicepresidència no gens cerimonial
Mas va parlar de “ticket”, una mica a l’americana, per defensar la seva proposta de president-vicepresidenta. Però en la idea que porta Mas, el paper de la vicepresidenta Munté, si és ella finalment, seria molt rellevant. Va insistir en el seu caràcter institucional, no executiu, però de seguida va afegir que el seu paper seria intercanviable amb el del president, quasi bé com una copresidència. També va assenyalar que podria tenir tasques de coordinació de la direcció executiva, malgrat que, formalment, el “ticket” s’elegeix al marge de la direcció executiva.