07
de juliol
del
2016
Actualitzat
a les
9:46h
"Sempre treballo amb coses que m'han passat i que m'han marcat", explica Marc Sellarès, de Guardiola de Berguedà, el creador del que ell anomena el Bosc de les Creus, tot i que en realitat li agrada que la gent el bategi "amb el nom que li sembli més apropiat"-
Tot va començar quan es va declarar, el passat 26 de juliol, l'incendi forestal a Òdena, que va cremar més de mil hectàrees de vegetació entre l'Anoia i el Bages. En aquell moment Sellarès era de vacances a la Vall d'Aran i va decidir anar fins el lloc dels fets per ajudar en el que fes falta. "Vaig sentir com si es cremés casa meva", explica. Un cop apagat el foc, no es va poder quedar de braços plegats: "He de fer alguna cosa", es va dir.
I com que ell és una persona més de fets que no pas de paraules, al cap de tres setmanes, va decidir que serien els mateixos arbres cremats els que li permetrien fer escultures. Unes escultures que, finalment, van acabar tenint forma de creu perquè, tal com expressa l'artista "volia que desprenguessin força, que diguessin alguna cosa i que representessin el patiment i la desolació dels arbres morts".
Amb la ferma convicció que "amb el llenguatge de l'art puc arribar més a la gent que no pas parlant", Sellarès va creure convenient que la seva obra havia de ser visible des de la carretera d'El Bruc. En principi tenia pensat clavar 200 creus, "però com més n'hi havia, més força i potència guanyava la creació".
És per això que el guardiolenc ha allargat aquest projecte fins el dia 26 de juliol, que serà quan farà un any just de l'incendi. "Ara porto clavades 1.170 creus. Avui en clavaré unes quantes més i marxaré de vacances. Quan torni enllestiré les últimes i donaré l'obra per acabada. Calculo que en total hi haurà 1.200 creus", declara.
De fet, el mateix dia 26 de juliol a les vuit del vespre l'artista té pensat fer una presentació formal de la creació. "No serà una festa perquè no celebrarem res; serà una commemoració i tothom que ho vulgui podrà venir i fer-me preguntes", diu.
Ressò arreu del món
Malgrat que el projecte encara no està acabat, la idea de Marc Sellarès ha donat la volta al món. La notícia de la seva creació ha aparegut en una quarantena de mitjans dels Estats Units i se n'han fet ressò països com Japó, Xina o Iraq.
L'interès que ha causat aquesta intervenció artística de gran format ha arribat, fins i tot, a l'associació barcelonina sense ànim de lucre Arte Sostenible. "M'hi vaig posar en contacte per ensenyar-los el que estava fent i em van donar carta blanca perquè creés el mateix en altres indrets", explica el protagonista de la història, que recalca que "jo ja tenia pensat fer una cosa semblant als boscos de l'Amèrica del Sud", un país on es desforesta -moltes vegades il·legalment- la selva, per treure'n fusta. "Hi ha arbres que valen una fortuna i per treure'ls, la gent cala foc a la vegetació que hi ha al davant", explana Sellarès, que comenta que "fent el mateix que he fet aquí puc ajudar, allà, a fer prendre consciència del territori, la naturalesa i l'ecosistema".
En la mateixa línia, doncs, l'artista creu que el projecte del Bosc de les Creus es pot extrapolar a altres punts del món on hi hagi hagut incendis forestals.
Una obra que l'apropa als seus avantpassats
Sellarès ha dedicat i està dedicant moltes hores en el projecte de les creus. De fet, i com que veu que el temps per acabar-lo s'està esgotant, aquestes darreres setmanes l'horari que fa és de sol a sol. "A dos quarts de vuit ja sóc allà i treballo fins la una del migdia. A les quatre m'hi torno a posar i segueixo fins que es pon el sol", diu.
Amb tant de temps elaborant l'obra, l'artista n'ha vist de tots colors i té una motxilla ben plena d'experiències la majoria de les quals són gratificants. "Ahir mateix dos ciclistes que anaven per la carretera es van aturar i em van dir, emocionats, que tenien la pell de gallina", somriu, tot al·legant que "en gran part són els ànims que m'ha donat la gent el que m'ha fet seguir tirant endavant".
El temps també està sent un ingredient important que el guardiolenc no obvia: "He treballat amb tot tipus de fenòmens meteorològics, però ja m'agrada perquè així prenc consciència del territori i em sento més a prop de com vivien els meus avantpassats: m'amago a les hores de més sol; vaig a buscar refugi a les barraques per reposar; guardo les ampolles d'aigua als llocs amb més ombra i més frescos. D'alguna manera és com si connectés amb com vivien abans".
Un altre projecte relacionat amb l'incendi de Montserrat del 1986
L'any 1986 hi va haver un ferotge incendi forestal que va començar a Maians i va arribar fins el monestir benedictí de Montserrat, arrasant bona part de la muntanya i dels pobles que hi havia al voltant. Es van cremar prop de 2.000 hectàrees. "Jo tenia 9 anys i recordo que Sant Salvador de Guardiola va quedar fosc, amb un sol vermell i unes flames molt violentes i vives", fa memòria Sellarès: "Fins i tot li vaig demanar al meu pare si ens moriríem".
Gairebé vint anys més tard, el guardiolenc va decidir que ajudaria a reforestar el bosc replantant alzines. "Estic plantant, a la carena del Montgròs, alzines petites, nascudes de glans d'alzines del meu poble que jo he fet germinar a casa", explica. "D'aquesta manera, quan creixin, els glans que els caiguin, ho faran muntanya avall, i així, tota aquesta part del bosc s'anirà repoblant sola", afegeix.
Aquesta és una de les accions que Sellarès descriu com "crear després de la mort". I és que, tal com diu ell "el dia que em mori, aquesta obra de reforestació seguirà. I n'hauré estat jo el precursor".
Tot va començar quan es va declarar, el passat 26 de juliol, l'incendi forestal a Òdena, que va cremar més de mil hectàrees de vegetació entre l'Anoia i el Bages. En aquell moment Sellarès era de vacances a la Vall d'Aran i va decidir anar fins el lloc dels fets per ajudar en el que fes falta. "Vaig sentir com si es cremés casa meva", explica. Un cop apagat el foc, no es va poder quedar de braços plegats: "He de fer alguna cosa", es va dir.
I com que ell és una persona més de fets que no pas de paraules, al cap de tres setmanes, va decidir que serien els mateixos arbres cremats els que li permetrien fer escultures. Unes escultures que, finalment, van acabar tenint forma de creu perquè, tal com expressa l'artista "volia que desprenguessin força, que diguessin alguna cosa i que representessin el patiment i la desolació dels arbres morts".
Amb la ferma convicció que "amb el llenguatge de l'art puc arribar més a la gent que no pas parlant", Sellarès va creure convenient que la seva obra havia de ser visible des de la carretera d'El Bruc. En principi tenia pensat clavar 200 creus, "però com més n'hi havia, més força i potència guanyava la creació".
És per això que el guardiolenc ha allargat aquest projecte fins el dia 26 de juliol, que serà quan farà un any just de l'incendi. "Ara porto clavades 1.170 creus. Avui en clavaré unes quantes més i marxaré de vacances. Quan torni enllestiré les últimes i donaré l'obra per acabada. Calculo que en total hi haurà 1.200 creus", declara.
De fet, el mateix dia 26 de juliol a les vuit del vespre l'artista té pensat fer una presentació formal de la creació. "No serà una festa perquè no celebrarem res; serà una commemoració i tothom que ho vulgui podrà venir i fer-me preguntes", diu.
Ressò arreu del món
Malgrat que el projecte encara no està acabat, la idea de Marc Sellarès ha donat la volta al món. La notícia de la seva creació ha aparegut en una quarantena de mitjans dels Estats Units i se n'han fet ressò països com Japó, Xina o Iraq.
L'interès que ha causat aquesta intervenció artística de gran format ha arribat, fins i tot, a l'associació barcelonina sense ànim de lucre Arte Sostenible. "M'hi vaig posar en contacte per ensenyar-los el que estava fent i em van donar carta blanca perquè creés el mateix en altres indrets", explica el protagonista de la història, que recalca que "jo ja tenia pensat fer una cosa semblant als boscos de l'Amèrica del Sud", un país on es desforesta -moltes vegades il·legalment- la selva, per treure'n fusta. "Hi ha arbres que valen una fortuna i per treure'ls, la gent cala foc a la vegetació que hi ha al davant", explana Sellarès, que comenta que "fent el mateix que he fet aquí puc ajudar, allà, a fer prendre consciència del territori, la naturalesa i l'ecosistema".
En la mateixa línia, doncs, l'artista creu que el projecte del Bosc de les Creus es pot extrapolar a altres punts del món on hi hagi hagut incendis forestals.
Una obra que l'apropa als seus avantpassats
Sellarès ha dedicat i està dedicant moltes hores en el projecte de les creus. De fet, i com que veu que el temps per acabar-lo s'està esgotant, aquestes darreres setmanes l'horari que fa és de sol a sol. "A dos quarts de vuit ja sóc allà i treballo fins la una del migdia. A les quatre m'hi torno a posar i segueixo fins que es pon el sol", diu.
Amb tant de temps elaborant l'obra, l'artista n'ha vist de tots colors i té una motxilla ben plena d'experiències la majoria de les quals són gratificants. "Ahir mateix dos ciclistes que anaven per la carretera es van aturar i em van dir, emocionats, que tenien la pell de gallina", somriu, tot al·legant que "en gran part són els ànims que m'ha donat la gent el que m'ha fet seguir tirant endavant".
El temps també està sent un ingredient important que el guardiolenc no obvia: "He treballat amb tot tipus de fenòmens meteorològics, però ja m'agrada perquè així prenc consciència del territori i em sento més a prop de com vivien els meus avantpassats: m'amago a les hores de més sol; vaig a buscar refugi a les barraques per reposar; guardo les ampolles d'aigua als llocs amb més ombra i més frescos. D'alguna manera és com si connectés amb com vivien abans".
Un altre projecte relacionat amb l'incendi de Montserrat del 1986
L'any 1986 hi va haver un ferotge incendi forestal que va començar a Maians i va arribar fins el monestir benedictí de Montserrat, arrasant bona part de la muntanya i dels pobles que hi havia al voltant. Es van cremar prop de 2.000 hectàrees. "Jo tenia 9 anys i recordo que Sant Salvador de Guardiola va quedar fosc, amb un sol vermell i unes flames molt violentes i vives", fa memòria Sellarès: "Fins i tot li vaig demanar al meu pare si ens moriríem".
Gairebé vint anys més tard, el guardiolenc va decidir que ajudaria a reforestar el bosc replantant alzines. "Estic plantant, a la carena del Montgròs, alzines petites, nascudes de glans d'alzines del meu poble que jo he fet germinar a casa", explica. "D'aquesta manera, quan creixin, els glans que els caiguin, ho faran muntanya avall, i així, tota aquesta part del bosc s'anirà repoblant sola", afegeix.
Aquesta és una de les accions que Sellarès descriu com "crear després de la mort". I és que, tal com diu ell "el dia que em mori, aquesta obra de reforestació seguirà. I n'hauré estat jo el precursor".