06
de juliol
del
2016
Actualitzat
a les
10:37h
Mariano Rajoy conversa amb el presidente de Canaries, Fernando Clavijo, a la reunió que han mantingut aquest dimarts a la Moncloa. Foto: Flickr Moncloa
L’agenda del president del govern espanyol està atapeïda. Mariano Rajoy ja no tornarà a dir al seu interlocutor que disposa de temps. Avui serà un dia animat a La Moncloa. A les 10.30 hores rebrà el president del PNB, Aitor Esteban. Una mica més tard, a les 11.45, acollirà Gabriel Rufián i Joan Tardà, diputats d’ERC. Rajoy ha donat instruccions als seus: no tenir pressa, tractar tothom amb respecte, mentre s’espera el vist-i-plau socialista a l’abstenció del grup, o d’algun dels seus.
El fet que Rajoy hagi decidit convocar ERC és un canvi transcendental. Fins ara, no hi havia res a dialogar amb els "separatistes". I ara sí? Mariano Rajoy ha imposat una estratègia molt diferent a la del 20-D. Si en aquell moment, va optar per veure-les venir i esperar que el seu principal rival, Pedro Sánchez, ensopegués de valent, ara ho fa diferent. Després d’un 26-J en què ha assolit una pròrroga, que pot ser més llarga del que ara sembla, el líder del PP vol assenyalar els límits del terreny de joc. De moment, ha iniciat la ronda de contactes amb les forces polítiques sense esperar que el PSOE es refaci.
Com sempre que un partit no detenta la majoria absoluta i no controla tots el aparells de l’Estat, canvien les tornes. Aquests dies, el PP mostra el seu rostre més humà. Ja ho va fer en la primera legislatura, quan José María Aznar va negociar amb l’aleshores president del PNB, Xavier Arzallus.
El precedent de 1996
El 1996, el Partit Popular de José María Aznar guanya les eleccions, però fa curt. El PSOE queda a distància del PSPE. Finalment, Aznar aconsegueix la suma del PP, Coalició Canària i el PNB i eleva una columna de 180 diputats per fer-lo president. La primera legislatura d’Aznar es caracteritzarà per l’afany d’Aznar de sotmetre al seu poder tots els àmbits que resten sota el control de la maquinària. El PNB va acabar donant suport a Aznar. Però és que se li van fer concessions importants: caràcter indefinit del curs basc, el control de l’empresa Jazztel i la recuperació per part del PP del patrimoni incautat.
Aznar va ser elegit amb 181 diputats el 1996, entre el PP, CiU i els els deus partidaris. Poc després, canvien les tornes. El triomf del PP aznarià el 2000, amb la majoria absoluta, capgira els termes. Els seus aliats ja no eren necessaris.