memòria històrica

La Marxa de la Llibertat va començar a caminar fa 40 anys

Arcadi Oliveras: "Va ser una gran mobilització en el moment zero de la transició"

Els ajuntaments de la Sénia, Oliana, Esteri d’Àneu, Girona i l’Escala celebren actes d’homenatge a aquesta primera gran mobilització cívica després de la mort de Franco

| 04/07/2016 a les 19:31h
Especial: També et pot interessar
Arxivat a: Política, Marxa de la Llibertat, història, memòria històrica, Arcadi Oliveras, franquisme
Una imatge de la Marxa de la Llibertat del 1976
Aquesta notícia es va publicar originalment el 04/07/2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El 4 de juliol de 1976, des de diversos indrets de Catalunya, un grup d’activistes per les llibertats del país es va posar a caminar sota el lema "Poble català, posa't a caminar". Els punts de partida van ser la Sénia, Oliana, l’Escala, Esterri d’Àneu, Girona i Guardamar de Segura, al País Valencià, a banda d’altres que venien de la Catalunya Nord. Reclamaven el que ja feia temps enarborava l’Assemblea de Catalunya, l’ens unitari que des del 1971 es va alçar per cridar “Llibertat, amnistia i Estatut d’autonomia”. La campanya a favor de l’amnistia llançada el Nadal del 1975 per l’associació catòlica progressista Pax Christi va ser l’últim impuls d’una mobilització cívica que va posar l’objectiu en la vigília de la Diada de 1976. La Marxa de la Llibertat –que ara també reviu a Facebook- volia congregar-se el 10 de setembre al monestir de Poblet, símbol de la Catalunya sobirana. Allí van arribar uns centenars de persones, malgrat la prohibició de les autoritats franquistes. L’endemà, a Sant Boi de Llobregat, tindria lloc la Diada llegendària del 76.

Els ajuntaments de la Sénia, Oliana, Esteri d’Àneu, Girona i l’Escala celebren actes d’homenatge a aquesta primera gran mobilització cívica després de la mort de Franco. també s'ha organitzat una exposició commemorativa. El 10 de setembre, a Poblet, es farà un gran acte de celebració. Hi van participar una gran quantitat d’activistes de diversos partits de l’oposició antifranquista. Però si s’hagués d’esmentar alguns noms fonamentals de la Marxa, aquests serien els d’Arcadi Oliveras, Lluís Maria Xirinacs i Àngel Colom.
 
“L’ajuda” del ministre Fraga

Arcadi Oliveras ens atén de camí a la Sénia, on participa aquest vespre en l’acte de record a la Marxa de la Llibertat que organitza l’ajuntament. Va amb un cotxe que condueix Josep Arasa, un altre impulsor d’aquesta mobilització, una d’aquelles persones que hi és sempre quan se’l necessita. Oliveras parla amb NacióDigital i recorda les dificultats del moment: “A finals de maig, el ministre de la Governació, Manuel Fraga, va prohibir la Marxa. Hi va haver una forta repressió, amb desenes de detencions, però potser això ens va ajudar”. Oliveras recorda que “vam engegar la Marxa perquè l’Assemblea de Catalunya tenia incidència en l’àrea metropolitana però molta menys fora d’allí, i Pax Christi tenia arrels en algunes comarques, i vam aprofitar la seva estructura”. Per Oliveras, “volíem fer arribar a la gent de tot el territori els principis defensats per l’Assemblea”.     
 
El pitjor context  

“La Marxa de la Llibertat va suposar una gran mobilització en el moment zero de la transició”, segons paraules d’Oliveras. Adolfo Suárez acabava de prendre possessió com a nou president del govern. Tot i procedent del Movimiento, i ser considerat un continuista, va suposar una inflexió respecte a l’etapa repressora del seu predecessor, Carlos Arias. Fraga va ser substituït per Rodolfo Martín Villa a Governació. El règim ja era conscient, vuit mesos després de la mort del dictador, que l’immobilisme no era una opció. Una Catalunya inquieta era un element que pressionava a favor d’un canvi polític. La Marxa de la Llibertat va ser una de les grans mobilitzacions cíviques d’aquell 1976.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

una anècdota divertida
Minont, 04/07/2016 a les 20:06
+9
-0
Quan em van detenir junt amb altres(érem a la columna Lluís Companys), a la caserna de la Guàrdia Civil on estàvem retinguts un va sentir a algun càrrec cap a un altre càrrec, dir "Este Angel Colom es un hombre de paja. El verdadero capo, quien está detrás de todo esto es un tal Lluis Comapanys".

N'eren de rucs!
I encara
Anònim, 04/07/2016 a les 20:19
+10
-0
som al mateix lloc de sortida. Ho dic perque jo en vaig ser col·laborador aleshores.
Si jo també hi era
Anònim, 05/07/2016 a les 17:04
+1
-0
Sóc d´un poble de LLeida d´uns 2000 habitants i la nostra missió era desorientar la policia, els grisos i la guàrdia civil. Fer veure que passarien per allí, quan passaven per un altre lloc.
El fet és que s´ho van creure i es van presentar un autocar mitjà de grisos amb casc, porres, armats, botes etc. cotxes de guardies civils i ens perseguien pel poble i altres espies d´ells com si fos cuca a amagar i al final s´adonaren que estaven fent el ruc com sempre i que la marxa passava x un altre camí. Jua, Jua, jua.

disuelvase!
lleidatà, 06/07/2016 a les 13:31
+2
-0
A Agramunt vam fer el mateix. Vàrem deixar caure en un o dos bars amb algun quintacolumnista de l'època franquista (P.P. o Cs. d'ara) la notícia que la columna de la marxa no passaria per por a la colla d'esbirros armats que campaven per la vila i anirien de Cervera a Tornabous.
Unes 200 persones vàrem rebre els representants de la marxa amb senyeres i visques al país, i s'els va llegir un escrit de benvinguda, seguint els visques i cant del segadors.
Només hi havien dos civils (molt joves, amb pinta de pràctiques) espiant des de sota l'Ajuntament, i quan estàvem enardits, un se m'acosta i em diu "disuelvase!" Em giro i li dic rient, com em puc disoldre? Digues-ho a tots!
Encara vàrem fer un tomb en manifestació i no va passar res.
Als pocs dies volien fer por i van cridar algun jove al "cuartelillo" per treure noms, però els mateixos civils ho van tapar. A Montblanc van pegar molt perquè era vora Poblet,

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Roger Torrent | Adrià Costa
01/01/1970
El nou president del Parlament també visitarà Joaquim Forn i Jordi Sànchez, i vol parlar amb Puigdemont i els consellers exiliats, encara que no sap encara com | Quant a la investidura a distància, avisa que no només ha d'interpretar "el reglament del Parlament, sinó també la voluntat de la ciutadania" | Veu "necessari" impulsar iniciatives per investigar totes les vulneracions de drets, com una comissió sobre la violència durant l'1-O
01/01/1970
El líder de l'entitat unionista destaca un canvi de to respecte Forcadell i li demana una reunió per exposar-li que la tindrà al seu costat si "exerceix com a institució plural i no com a ideòleg polític"
01/01/1970
Gabriel Rufián qualifica la gestió de l'Estat de l'atemptat de "nefasta" i Feliu Guillaumes lamenta la "sensació d'inseguretat" | Les dues formacions plantegen la compareixença del ministre de l'Interior
Carme Forcadell i Roger Torrent, a l'inici del ple de constitució del Parlament | Josep M. Montaner
Joan Serra Carné | 1 comentari
01/01/1970
Roger Torrent desplega un perfil institucional que neguiteja la CUP per la falta de referències republicanes mentre la seva predecessora assisteix, alliberada, a una legislatura que insinua contradiccions en el sobiranisme
Carme Forcadell i Marta Rovira al bell mig de l'hemicicle del Parlament en la sessió constitutiva | Josep Maria Montaner
Sara González | 1 comentari
01/01/1970
La legislatura arrenca marcada pels escons buits i amb llaços grocs, la bancada del Govern deserta i l'alè dels processos judicials al clatell de l'independentisme | La sessió constitutiva més insòlita en democràcia acaba amb la trucada de Puigdemont des de Brussel·les per felicitar Roger Torrent
Joan Tapia | Adrià Costa
Pep Martí | 9 comentaris
01/01/1970
L'exdirector de "La Vanguardia" opina que "l'actuació de Felip VI davant el procés pot complicar el seu paper arbitral en el futur" | Segons el periodista i analista polític, "Mas ha preferit marxar dos dies abans que dos dies després de la sentència del cas Palau"
Rajoy aquest dilluns davant la junta directiva del seu partit. | @ppopular
Pep Martí
01/01/1970
L'aprovació dels comptes públics requereix del suport dels nacionalistes bascos, molt difícil mentre bategui el 155, mentre que Rajoy s'esforça per preservar la cohesió d'un partit molt inquiet després del 21-D
Una persona mirant «Espejo público» | Adrià Costa
Toni Vall | 4 comentaris
01/01/1970
«Nul aprofundiment, nul·la capacitat d’interpretació i d’anàlisi. Doncs perquè m’expliquin això i es limitin fotre llenya quina necessitat tinc de veure la tele?»
La sèrie «Merlí» s'acomiada de l'audiència aquest dilluns | TV3
Esteve Plantada | 1 comentari
01/01/1970
Aquest dilluns al vespre s'emet el darrer capítol de la sèrie de més èxit dels darrers anys a la televisió catalana, amb una nit especial des del TNC
Tomàs Alcoverro. | Josep M. Montaner
Pep Martí | 11 comentaris
01/01/1970
El periodista, profund coneixedor del món àrab, explica que ser català l'ha "ajudat a entendre l'Orient Mitjà perquè" forma part "d'una minoria" | El corresponsal a Beirut qualifica Trump de "demagog", però creu que "Obama va errar al permetre les Primaveres Àrabs, pensant que una dictadura islàmica era millor que una de militar"
Carles Mundó, en una entrevista a NacióDigital | Adrià Costa
Joan Serra Carné | 1 comentari
01/01/1970
Considerat un dels valors més sòlids d'ERC, l'últim titular de Justícia torna a l'advocacia després d'haver tancat la Model i passar per la reclusió d'Estremera | Els rivals polítics li reconeixen solidesa i fiabilitat, fins al punt que té ascendent al partit i manté una relació fluïda amb el ministre Rafael Catalá
Carles Puigdemont, durant el seu primer i únic debat de política general com a president | Adrià Costa
Oriol March | 14 comentaris
01/01/1970
Les dificultats per reescollir Puigdemont generen un debat soterrat a la seva llista i al conjunt de l'independentisme, que afronta la legislatura amb baixes i el full de ruta per definir | El president podria no tornar per evitar la detenció i això forçaria que un conseller primer portés el dia a dia o un relleu
Passant dels Tonis a Taradell | Josep M. Costa
Esteve Plantada | 1 comentari
01/01/1970
NacióDigital recomana la Festa dels Tonis de Taradell, una jornada intensa al Kursaal de Manresa, una òpera còmica al Liceu, l'exposició "El tren de la Modernitat", i Els Pastorets de Calaf