"Va caldre un intercanvi constant de correus electrònics per decidir què posàvem i què no", recorda De Josep. El resultat ha estat una extensa crònica del salt de Syriza des del carrer cap a la majoria parlamentària que, esperonada per l'austeritat dictada des de la Unió Europea (UE), va convertir l'esquerra grega alternativa en una "esperança" de canvi, un concepte que va ser "ben present" en tota la campanya electoral.
Primer, però, Sáez i De Josep endinsen el lector en la crisi del deute del 2010 a Grècia aportant el background necessari per entendre un dels episodis més complexos dels últims temps. Des de la Metapolítefsi o la transició cap a la democràcia de 1974, fins al dispendi dels Jocs Olímpics de 2004 (van costar quatre vegades més del pressupostat: 9.000 milions), passant per l'evolució del bipartidisme, l'entrada a l'euro i la trajectòria de part del marxisme grec cap a la "coalició de l'esquerra radical".
L'exhaustivitat, tanmateix, no va en contra de la concisió d'un relat que avança a ritme de thriller —malgrat que el final és àmpliament conegut— i descriu un país de característiques molt similars a l'estat espanyol amb casos de corrupció i deficiències en el teixit econòmic que van aflorar després del crac financer. La diferència és que si Espanya té uns 46 milions d'habitants, Grècia frega els 11.
Gerard De Josep. Foto: Adrià Costa
"La seva dimensió més reduïda agreuja els problemes com la corrupció o la manca d'indústria quan hi ha crisis", destaca en aquest sentit De Josep. En aquest context, i amb el turisme com a únic sector que empenyia l'economia, els grecs van acabar afrontant una possible sortida de l'Eurozona, el famós "Grexit", explica.
L'espantall del populisme
En els primers vuit mesos de 2015 i amb Syriza ja al poder, la plaça Síndagma d'Atenes va ser l'epicentre de mobilitzacions de suport al govern que "no s'havien vist mai". Els ciutadans percebien que qui governava en realitat "eren les institucions europees", mentre que l'executiu de Tsipras exercia el seu mandat democràtic: plantar cara a la Troika (formada per la Comissió Europea, el Banc Central Europeu i el Fons Monetari Internacional).
Aquí entra en joc el "populisme", un qualificatiu que darrerament es fa servir molt però es defineix poc. De Josep ho veu clar: "És un relat que divideix entre poble i elits". I puntualitza que tant és propi de la dreta, que identifica el poble per "qüestions identitàries o racials", com de l'esquerra, que dóna prioritat a les condicions "socioeconòmiques". En definitiva, establir un "relat binari de la societat" del qual ningú està vacunat.
Syriza en va ser un exemple? "Segurament sí", assegura De Josep, que remarca el fet que Tsipras també posés l'accent en "la recuperació de la sobirania: els grecs front les elits europees". Tenia raó? A parer del periodista, probablement també. "Els relats populistes no surten perquè sí, apareixen perquè a vegades els contexts ho propicien".
"Un govern tecnòcrata de l'esquerra"
I la clau propiciatòria segurament va ser l'avançament electoral de l'exprimer ministre Andonis Samaràs com a estratègia negociadora amb Brussel·les davant d'unes retallades econòmiques que ni ell que era "equivalent a un Partit Popular" es va atrevir a fer. "Aleshores passa el que passa i guanya Syriza", recorda De Josep. Els tecnòcrates europeus van passar a tenir com a interlocutor un veritable "govern tecnòcrata de l'esquerra".
Gerard De Josep. Foto: Adrià Costa
La persona que va encarnar el xoc va ser el ministre de finances, Yanis Varoufakis. Entre altres coses, ell "amb la seva jaqueta de cuir" van trencar la formalitat de Brussel·les cosa que per a De Josep "té a veure amb una actitud de dir 'prou' que, més que un relat de partit, es va convertir en un relat de país".
El trencament també va ser amb una visió que va reduir Grècia a un grapat de nombres macroeconòmics i que va posar de relleu les deficiències de la construcció europea. "Es va formar una comissió del deute que va establir que només el 4% dels rescats havien arribat la societat", recorda De Josep, a la vegada que assenyala que les institucions europees estan allunyades de la societat fins al punt que entre els propis periodistes que viuen a un lloc i a un altre expliquen móns "totalment diferents".
L'esperança de l'oxi en una UE de "sobiranies relatives"
El pols de Grècia a la UE va arribar al moment culminant amb el referèndum del 5 de juliol de 2015. Va guanyar un "no" ("oxi", en grec) amb el 62% contra les condicions de l'últim rescat. Va arribar després de dies de corralito i després que la UE "posés el Grexit per escrit per primera vegada". Tot i així, tres dies després, Tsipras va haver de signar el rescat.
Si els grecs ho van viure amb incredulitat, per a De Josep aquest fet va evidenciar que "la democràcia a Europa funciona molt malament": "Quan un 62% de la població d'un estat membre diu una cosa i la UE no pot respondre, el problema és de la UE". "Les sobiranies són molt relatives", declara.
Que tot un país pogués imposar-se a les institucions europees va ser una esperança que va quedar trencada, tal com permet intuir el títol del llibre. Per a De Josep, l'esperança que encara segueix en peu és la de canviar Europa perquè "hi ha una manera diferent i possible de fer les coses".
Gerard De Josep. Foto: Adrià Costa