28
de juny
del
2016
Actualitzat
a les
23:28h
L’expresident Artur Mas i dues conselleres del seu Govern, Joana Ortega i Irene Rigau, seran processats per prevaricació i desobediència per la seva actuació durant la consulta cívica del 9-N. “Un judici polític”, segons l’ha qualificat aquest dimarts la consellera i portaveu del consell executiu, Neus Munté. Si finalment, el judici per posar les urnes s’arriba a celebrar, no serà el segon cop en la història contemporània que els principals dirigents del Govern de la Generalitat són sotmesos a judici de tribunals civils per qüestions polítiques. L’anterior procés contra un president català per motius polítics va ser el 1934, durant la Segona República.
Els contextos polítics són molt diferents. Però, malgrat tot, hi ha semblances que fan basarda. La primera etapa de la Segona República (1931-33) va dur governs aliats a Madrid i a Catalunya. La conjunció republicano-socialista a Espanya; executius d’ERC en coalició amb altres forces republicanes a la Generalitat. El novembre de 1933, però, la dreta va guanyar les eleccions a l’Estat i les tensions van ser evidents des del primer instant. La tramitació de la llei de Contractes de Conreu pel Parlament català va dur a un pols amb la dreta espanyola i també amb la Lliga, la força catalanista conservadora contrària al projecte de reforma agrària.
Un Constitucional polititzat
El recurs contra la llei va arribar al Tribunal de Garanties Constitucionals (TGC), el Constitucional d’aquella època. Era un organisme que validava les lleis i tenia un gran poder sobre el funcionament de les institucions. El president del tribunal era elegit per les Corts. Hi havia un seguit de vocals nats (presidents del Consell d’Estat i del Tribunal de Comptes), d’altres designats pels col·legis d’advocats i uns altres elegits pels regidors de les diverses regions. El Parlament de Catalunya designava un vocal. El cert és que el TGC va esdevenir una institució dominada per la dreta espanyola. El Govern central sabia el que es feia quan va dur la llei de Contractes de Conreu al TGC acusant el projecte de la Generalitat d’inconstitucional.
Una sentència polèmica… de juny del 34
El 8 de juny de 1934, l’alt tribunal invalidava la llei adduint que la Generalitat no tenia competències per legislar sobre la matèria. Aquesta sentència va encendre el país. La tensió entre el Govern de Lluís Companys i el de la República es va accentuar. A inicis d’octubre, a Madrid es va formar un executiu més dretanós encara: el centrista Ricardo Samper va ser substituït per Alejandro Lerroux i van entrar al ministeri diversos dirigents de la CEDA, formació de dreta reaccionària. Companys, veient la República amenaçada, i en un entorn europeu de feixistització creixent, va proclamar l’Estat Català dins de la República federal espanyola.
Va ser el Sis d’Octubre. El resultat fou una autonomia suspesa i Companys i el seu Govern detinguts i processats. L’ambient als mitjans madrilenys va ser d’histèria antiseparatista. El Tribunal de Garanties Constitucionals va ser l’òrgan que va jutjar Companys i els consellers. El juny de 1935 els va condemnar a 30 anys de presó. Una semblança a tenir en compte és que el TGC va jugar un paper molt actiu en aquella crisi, una mica com el govern actual ha pretès que succeís amb la seva reforma del TC.
Tots els processos van anar molt ràpids durant la República. El febrer de 1936, el Front Popular va guanyar les eleccions, Catalunya va recuperar la Generalitat i Companys la llibertat. La història tenia reservada pel president de Catalunya un destí encara més cruel. El darrer procés que va patir, el 1940, ja va ser un consell de guerra. El processament i judici que ara amenaça tres exmembres del Govern català no és de comparació fàcil amb el de 1934, però hi guarda massa similituds.
Els contextos polítics són molt diferents. Però, malgrat tot, hi ha semblances que fan basarda. La primera etapa de la Segona República (1931-33) va dur governs aliats a Madrid i a Catalunya. La conjunció republicano-socialista a Espanya; executius d’ERC en coalició amb altres forces republicanes a la Generalitat. El novembre de 1933, però, la dreta va guanyar les eleccions a l’Estat i les tensions van ser evidents des del primer instant. La tramitació de la llei de Contractes de Conreu pel Parlament català va dur a un pols amb la dreta espanyola i també amb la Lliga, la força catalanista conservadora contrària al projecte de reforma agrària.
Un Constitucional polititzat
El recurs contra la llei va arribar al Tribunal de Garanties Constitucionals (TGC), el Constitucional d’aquella època. Era un organisme que validava les lleis i tenia un gran poder sobre el funcionament de les institucions. El president del tribunal era elegit per les Corts. Hi havia un seguit de vocals nats (presidents del Consell d’Estat i del Tribunal de Comptes), d’altres designats pels col·legis d’advocats i uns altres elegits pels regidors de les diverses regions. El Parlament de Catalunya designava un vocal. El cert és que el TGC va esdevenir una institució dominada per la dreta espanyola. El Govern central sabia el que es feia quan va dur la llei de Contractes de Conreu al TGC acusant el projecte de la Generalitat d’inconstitucional.
Una sentència polèmica… de juny del 34
El 8 de juny de 1934, l’alt tribunal invalidava la llei adduint que la Generalitat no tenia competències per legislar sobre la matèria. Aquesta sentència va encendre el país. La tensió entre el Govern de Lluís Companys i el de la República es va accentuar. A inicis d’octubre, a Madrid es va formar un executiu més dretanós encara: el centrista Ricardo Samper va ser substituït per Alejandro Lerroux i van entrar al ministeri diversos dirigents de la CEDA, formació de dreta reaccionària. Companys, veient la República amenaçada, i en un entorn europeu de feixistització creixent, va proclamar l’Estat Català dins de la República federal espanyola.
Va ser el Sis d’Octubre. El resultat fou una autonomia suspesa i Companys i el seu Govern detinguts i processats. L’ambient als mitjans madrilenys va ser d’histèria antiseparatista. El Tribunal de Garanties Constitucionals va ser l’òrgan que va jutjar Companys i els consellers. El juny de 1935 els va condemnar a 30 anys de presó. Una semblança a tenir en compte és que el TGC va jugar un paper molt actiu en aquella crisi, una mica com el govern actual ha pretès que succeís amb la seva reforma del TC.
Tots els processos van anar molt ràpids durant la República. El febrer de 1936, el Front Popular va guanyar les eleccions, Catalunya va recuperar la Generalitat i Companys la llibertat. La història tenia reservada pel president de Catalunya un destí encara més cruel. El darrer procés que va patir, el 1940, ja va ser un consell de guerra. El processament i judici que ara amenaça tres exmembres del Govern català no és de comparació fàcil amb el de 1934, però hi guarda massa similituds.