28
de juny
del
2016
Actualitzat
a les
18:54h
Tot és molt semblant a l’escenari posterior al 20-D, però no és el mateix. Encara han de passar moltes coses, però un seguit de gestos i posicionaments indiquen que aquest cop, el PSOE s’està movent i se situa ja en un espai proper a l’abstenció. El ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, pot acabar fent el paper de moneda de canvi per facilitar un acord.
Els barons tornen a marcar el terreny a Sánchez. Com després del 20-D, dóna la sensació que la majoria dels barons socialistes volen delimitar molt bé el terreny en què es pot moure Pedro Sánchez. Aquest cop, però, el secretari general ho té encara més malament. Susana Díaz ja ha subratllat que el PSOE ha de ser a l’oposició perquè si ja no va poder governar amb 90 escons, menys ho farà amb 85. A Ferraz també han dit que li toca a Rajoy intentar formar un govern i a ells ser a l’oposició, però en les paraules d’Antonio Hernando d’ahir s’insinuava que el PSOE està disposat a moure’s si Rajoy no se’n surt. A Andalusia i Extremadura, pilars del socialisme més unitarista, no contemplen altra hipòtesi que ser oposició.
El País assenyala el camí. Un posicionament que no ha sobtat, però que cal sempre valorar com un factor de pes, ha estat l’editorial del diari El País. El rotatiu de Prisa ha deixat clar què pensa sobre acords i pactes de govern: demana al PSOE que permeti a Rajoy formar govern i que, des de l’oposició, es reconstrueixi el partit com a alternativa. El diari, ben connectat amb l’entorn de Felipe González i tot el que això significa, no deixa espai a Sánchez per modular una altra sortida.
El PSC s’acosta a l’abstenció. Dins l’univers del socialisme espanyol, el PSC és dels actors més reticents a un acord amb el Partit Popular. Un escenari aquest que deixaria el socialisme català molt afeblit argumentalment davant del sobiranisme. Però aquest matí, en declaracions a RAC-1, el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, després de dir que els socialistes no pensen facilitar el camí a Mariano Rajoy, ha assegurat que és “segur” que el seu partit no s’abstindrà si el ministre de l’Interior continua en el seu lloc. Una manera de dir que si es produeix el cessament de Jorge Fernández, l’abstenció podria ser factible.
PP, PSOE i C’s impedeixen que Fernández comparegui. La mesa del Congrés ha rebutjat la petició de Podem, ERC i Democràcia i Llibertat perquè comparegui el ministre de l’Interior per donar explicacions pel contingut de les seves converses amb el director de l’Oficina Antifrau, Daniel de Alfonso. Una decisió unànime dels cinc membres de la mesa, és a dir, del PP, PSOE i Ciutadans, les tres formacions que són presents a la mesa. L’argument és que la diputació permanent només està per administrar el dia a dia de la cambra després de la seva dissolució. Està clar que els tres partits unionistes volen mantenir l’escàndol de les gravacions fora del primer pla de la política espanyola.
Els barons tornen a marcar el terreny a Sánchez. Com després del 20-D, dóna la sensació que la majoria dels barons socialistes volen delimitar molt bé el terreny en què es pot moure Pedro Sánchez. Aquest cop, però, el secretari general ho té encara més malament. Susana Díaz ja ha subratllat que el PSOE ha de ser a l’oposició perquè si ja no va poder governar amb 90 escons, menys ho farà amb 85. A Ferraz també han dit que li toca a Rajoy intentar formar un govern i a ells ser a l’oposició, però en les paraules d’Antonio Hernando d’ahir s’insinuava que el PSOE està disposat a moure’s si Rajoy no se’n surt. A Andalusia i Extremadura, pilars del socialisme més unitarista, no contemplen altra hipòtesi que ser oposició.
El País assenyala el camí. Un posicionament que no ha sobtat, però que cal sempre valorar com un factor de pes, ha estat l’editorial del diari El País. El rotatiu de Prisa ha deixat clar què pensa sobre acords i pactes de govern: demana al PSOE que permeti a Rajoy formar govern i que, des de l’oposició, es reconstrueixi el partit com a alternativa. El diari, ben connectat amb l’entorn de Felipe González i tot el que això significa, no deixa espai a Sánchez per modular una altra sortida.
El PSC s’acosta a l’abstenció. Dins l’univers del socialisme espanyol, el PSC és dels actors més reticents a un acord amb el Partit Popular. Un escenari aquest que deixaria el socialisme català molt afeblit argumentalment davant del sobiranisme. Però aquest matí, en declaracions a RAC-1, el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, després de dir que els socialistes no pensen facilitar el camí a Mariano Rajoy, ha assegurat que és “segur” que el seu partit no s’abstindrà si el ministre de l’Interior continua en el seu lloc. Una manera de dir que si es produeix el cessament de Jorge Fernández, l’abstenció podria ser factible.
PP, PSOE i C’s impedeixen que Fernández comparegui. La mesa del Congrés ha rebutjat la petició de Podem, ERC i Democràcia i Llibertat perquè comparegui el ministre de l’Interior per donar explicacions pel contingut de les seves converses amb el director de l’Oficina Antifrau, Daniel de Alfonso. Una decisió unànime dels cinc membres de la mesa, és a dir, del PP, PSOE i Ciutadans, les tres formacions que són presents a la mesa. L’argument és que la diputació permanent només està per administrar el dia a dia de la cambra després de la seva dissolució. Està clar que els tres partits unionistes volen mantenir l’escàndol de les gravacions fora del primer pla de la política espanyola.