BARCELONA

​La construcció de l'estació de la Sagrera, un cúmul d'entrebancs

Les obres segueixen aturades i s'allunya l'última previsió de lliurar-la el 2020 | Només s'ha executat el 19% de l'estació i el 36% dels accessos viaris i ferroviaris | L'Ajuntament de Barcelona ja ha demanat la dimissió de la ministra de Foment

per Jordi Bes , Barcelona, 28 de juny de 2016 a les 13:00 |
Obres de l'estació de la Sagrera de Barcelona | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 28 de juny de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L'edificació de l'estació de l'AVE de la Sagrera de Barcelona suma aquest dimarts un nou capítol a les múltiples vicissituds que acumula des del 2002, quan es va subscriure el conveni del projecte. L'operació de la Guàrdia Civil pel presumpte sobrecost de 82 milions d'euros als treballs de la Sagrera és només un entrebanc més que deixa més en l'aire la continuació de les obres, les quals segueixen aturades, segons han informat a NacióDigital fonts d'Adif. De l'estació només s'ha executat el 19% de l'obra prevista, i dels accessos viaris i ferroviaris, el 36%.

Cal remuntar-se al 2014 per veure l'origen de l'operació. Al maig d'aquell any la Guàrdia Civil va llançar l'anomenada Operació "Yogui" i va detenir una desena de persones per la seva presumpta implicació en malversació de fons en les obres de construcció de l'AVE en un tram de la mateixa zona, i en què s'hi van implicar membres d'Adif i de la constructora Corsan Corviam, ara integrada a Isolux Corsan. La Fiscalia Anticorrupció sospitava que s'hauria comès un frau de 6 milions.


Obres aturades des del 2014 per les presumptes irregularitats

Aquella operació va aixecar les alarmes a Adif. El gestor d'infraestructures ferroviàries va constatar aquell any l'existència de diferències entre el volum d'obra executada i el d'obra certificada, per la qual cosa va encarregar una auditoria interna i una d'externa, fet que ja va motivar l'aturada dels treballs. Adif va traslladar les auditories a la Fiscalia Anticorrupció el 4 de novembre del 2014, fet que ha derivat en l'operació d'aquest dimarts.


L'existència de les auditories i les presumptes irregularitats ja es va posar en evidència el 7 de juny a l'última reunió del Consorci Sagrera Alta Velocitat, que formen el Ministeri de Foment, la Generalitat i l'Ajuntament, per "sorpresa" de les administracions catalanes. Ara bé, el consorci no es reunia des del juliol del 2013, i la comunicació entre Foment i les administracions catalanes s'havia deteriorat.

Quan encara no s'havia fet l'operació d'aquest dimarts, el govern de Colau i el PSC, i CiU i la CUP van donar suport el dimecres de la setmana passada a una proposició d'ERC amb la qual van demanar la dimissió de la ministra de Foment en funcions, Ana Pastor, per considerar que ha ocultat durant dos anys les irregularitats en la construcció de la Sagrera. La votació es va fer a la comissió municipal d'Urbanisme, i el PP va votar-hi en contra i C's es va abstenir.


Els treballs havien de reprendre's de manera immediata

El secretari d'Estat d'Infraestructures, Julio Gómez Pomar, va anunciar el 7 de juny que demanarien a la mateixa contractista la represa immediata de les obres de la llosa de l'estació, la qual suposaran un any de treballs. Si el contractista no tira endavant l'obra, llavors s'explorarien sancions o es podria rescindir el contracte, però l'obra acumularia encara nous retards.

Per ara només s'estava en tràmit per recomençar els treballs, però no han continuat, segons Adif. La primera pedra de l'estació es va posar el 21 de juny del 2010, tot i que a l'àmbit ja s'hi treballava des del 2008, però no se sap quan podrien acabar-se les obres. Les últimes previsions situaven la finalització de les obres de l'estació el 2019 i el seu lliurament el 2020, un calendari que ja es preveu inviable amb el cúmul d'entrebancs que suma el projecte.

Pastor es va comprometre l'1 de setembre amb l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, a reactivar de manera imminent les obres de la Sagrera per tenir enllestida l'estació el 2019. No obstant això, les obres no han avançat, i Colau va enviar al desembre una carta a Foment amb la qual va exigir-li que posés en marxa els treballs.

Limitació del cost de l'estació a 650 milions d'euros

El 2002 es va valorar l'estació en 335 milions d'euros, dels quals Foment n'aportaria un màxim de 134 milions i la resta s'obtindrien dels aparcaments i l'activitat terciària. El juny del 2005, amb el projecte sobre la taula, el cost va ascendir a 702 milions. El desembre del 2009 es va pactar una addenda al conveni del 2002, per la qual l'Estat es comprometia a aportar 255 milions en compliment de la disposició addicional tercera de l'Estatut.

El cost de l'estació s'havia arribat a disparar fins als 820 milions, segons algunes estimacions del 2013, però el mateix any es va limitar a un sostre màxim de 650 milions, amb una aportació de 255 per part d'Adif i la resta a finançar amb aportació privada a partir dels aprofitaments comercials de l'estació. Si no s'aconseguia finançar el cost màxim de l'estació, s'hagués rebaixat l'envergadura del projecte.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació