judici al 9-N

Mas, Ortega i Rigau seran jutjats pel 9-N

El jutge del TSJC acaba la instrucció de la causa i manté la imputació pels delictes de desobediència i prevaricació | Descarta l'arxivament com demana la defensa i ho comunica a les parts perquè sol·licitin l'obertura del judici oral contra l'expresident, l'exvicepresidenta i l'exconsellera

per Redacció , 28 de juny de 2016 a les 12:06 |
Artur Mas el dia que va declarar al TSJC pel 9-N | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 28 de juny de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Artur Mas, Irene Rigau i Joana Ortega seran finalment jutjats pel 9-N. El jutge instructor de la causa ha acabat la instrucció i ha comunicat a les parts que manté els càrrecs contra l'expresident, l'exvicepresidenta i l'exconsellera d'Ensenyament per uns presumptes delictes de desobediència i prevaricació administrativa. La interlocutòria arriba només dos dies després del 26-J.

El magistrat del TSJC envia la causa a judici i ha acordat donar trasllat a les parts perquè en sol·licitin l'obertura i presenten els escrits de qualificació, o bé l'arxivament de la causa –l'única possibilitat d'evitar-lo seria que retiressin l'acusació-. De moment, ha descartat la petició de la defensa de sobreseïment. El mateix Mas hi va insistir la setmana passada arran de l'esclat de l'escàndol de les converses entre el ministre Jorge Fernández Díaz i el director de l'Oficina Antifrau, Daniel de Alfonso.


L'organització de la consulta del 9-N també ha portat Francesc Homs, aleshores conseller de Presidència, a la justícia. En aquest cas la causa la investiga el Tribunal Suprem que va rebutjar incloure-hi també Mas, Ortega i Rigau.

La interlocutòria del jutge


En una interlocutòria de 39 pàgines, el jutge d'instrucció conclou que els tres investigats van continuar endavant amb els preparatius del procés participatiu del 9-N després de la suspensió del Tribunal Constitucional del 4 de novembre. "De la instrucció ha resultat que l'organització, la preparació i el desenvolupament de la consulta no es va portar a terme només a través de voluntaris, sinó que van jugar un paper rellevant contractistes privats, que van prestar serveis abonats amb recursos financers públics", considera el magistrat.

El jutge detalla algunes de les actuacions que es van fer després del 4 de novembre i que van portar a terme contractistes privats "amb el coneixement i acord dels tres investigats". Actuacions relacionades amb la pàgina web oficial encarregada per Governació, que "contenia el logotip de la Generalitat"; l'encàrrec del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) a una empresa de tres programes informàtics per a la recollida de dades el dia de la votació; la recollida i distribució del material elaborat pel Centre d'iniciatives per a la reinserció (CIRE) necessari per a la votació, com ara urnes, sobres o paperetes; o la instal·lació d'un centre de premsa.


Així, tot i que Mas, Ortega i Rigau van declarar davant del TSJC que el procés va quedar en mans dels voluntaris després de la providència emesa pel TC, l'instructor conclou que no va ser així. A més, recorda que l'expresident de la Generalitat va rebre una comunicació per part de president del Constitucional en la que se li indicava la suspensió de la convocatòria del 9-N i que Rigau i Ortega en van rebre una altra de la delegació del govern espanyol a Catalunya en que s'indicava que adoptar acords com la posada a disposició dels centres educatius podia contravenir la resolució adoptada pel TC. El jutge creu que els tres investigats es van negar "obertament" i de manera "intencional i conscient" a donar compliment al mandat del TC, "a diferència del que sostenen les defenses".

El jutge considera que Mas coneixia des del dia 4 de novembre la decisió del Constitucional "per la qual havia de deixar sense efecte la convocatòria del 9-N" i "aturar tots aquells procediments als diferents departaments". En canvi, conclou que l'expresident de la Generalitat "va consentir i no paralitzar els diferents procediments de contractació, alguns de caràcter tant evident com la preparació d'un centre de premsa a Montjuïc". Segons el magistrat, sense la intervenció de contractistes privats contratats per la Generalitat després del 4 de novembre, "i en especial durant els dies 7,8 i 9 de novembre", el procés participatiu "no s'hauria pogut portar a terme".

Pel que fa a Ortega, el magistrat destaca, entre d'altres, que va contractar un suplement d'assegurança d'accidents per als voluntaris i va encarregar "l'arquitectura informàtica necessària per tal que la jornada del 9-N fos operativa". A més, constata que va ser l'exvicepresidenta qui va "donar publicitat" dels resultats obtinguts des del centre de premsa internacional durant la jornada.

Sobre l'exconsellera d'Ensenyament, el jutge considera que va actuar "de manera coordinada" amb els altres investigats. Conclou que Rigau "va procurar, mitjançant els caps de serveis territorials, que els directors d'instituts els cedissin per a la seva obertura com a punts de votació", i va possibilitar que els dies 7 i 8 de novembre "s'instal·lessin ordinadors, el software necessari i el material per procedir a la votació". En la interlocutòria, el magistrat recull que Ensenyament no va donar instruccions per escrit als directors d'instituts, sinó verbals, entre les quals, "lliurar les claus als serveis territorials" si no volien participar.
 

Auto cas 9-N

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació