27
de juny
del
2016
Actualitzat
el
28
de juny
a les
16:43h
Només han hagut de passar algunes hores des de la nit electoral perquè la imatge de bloqueig amenaci de nou la política espanyola. Mariano Rajoy pressiona per ser el dipositari de la formació del nou govern però el PSOE no pensa col·laborar en la seva investidura. El PP està a 39 vots dels 176 que asseguren la investidura en primera votació. Ciutadans insisteix en la regeneració, però es mostra ambigú pel que fa als vetos.
Rajoy neutralitza les maniobres internes. El primer efecte del 26-J al PP, en clau interna, és que Rajoy s’ha imposat clarament i que a les moltes veus díscoles ara els toca callar. O ser molt suaus amb el líder. Aquest matí, s’ha inaugurat un curs d’estiu de la FAES a El Escorial. Per primer cop, Rajoy no hi ha anat. S’havia generat expectació pel que pogués dir l’expresident José María Aznar, president de la FAES, però l’únic que ha dit és que calia felicitar el PP. Ha demanat “generositat” per coronar acords de governabilitat. Quan avancin els dies, però, si els primers diàlegs entre els partits no obren un camí clar cap a la investidura, s’acabaran els armisticis i tornarà la tensió interna al PP.
Sánchez, un supervivent sense marge. La posició del secretari general socialista, Pedro Sánchez, és emblemàtica del que va passar aquest diumenge. Tret de Mariano Rajoy, la resta de protagonistes sobreviuen políticament, però es queden amb un marge de maniobra escarransit. Sánchez es troba lligat de mans. La via de sumar suports pel centre dreta, amb Ciutadans, el té estroncat. Només pot somiar amb La Moncloa si té el suport inicial d’Units Podem. De moment, la direcció socialista ha volgut deixar clar que, amb Rajoy, ni sí ni abstenció.
Dins del PSOE, Sánchez pot trobar, paradoxalment, un aliat en el fracàs que també ha patit Susana Díaz, ja que el PP ha superat el socialisme andalús. Díaz, molt irritada per aquest fet, ha sortit avui per proclamar que si no hi ha hagut sorpasso és per la diferència de vots a Andalusia entre el PSOE i els de Pablo Iglesias. Però la lideressa andalusa ha perdut algunes plomes en la batalla del 26-J. També el president d’Extremadura, Guillermo Fernández Vara, ha obert un front nou quan s’ha pronunciat a favor que el PSOE s’ubiqui a l’oposició, amb un to que donava per bo el triomf de Rajoy. Com li passa a Rajoy (alleugerit però alhora obligat a buscar vots), Sánchez anirà tastant els propers dies el pa que s’hi dóna.
L’intent de repetició de Ferraz. Com ja va passar després de les anteriors eleccions espanyoles, aparentment, la direcció del PSOE es fa a un costat, reconeix la primera posició del PP i convida Rajoy a forjar una majoria per a la investidura. Però en el cercle de Pedro Sánchez es juga una partida més complexa. Quan Antonio Hernando insisteix en què el PP ha de buscar una majoria entre les forces del centre dreta, està dient també que si no es troba, el PSOE continua allí.
Es mourà Podem? En el paisatge dibuixat per les urnes, el que faci Units Podem és clau. Els intercanvis del primer moment postelectoral, i les referències de Sánchez als suposats errors de Pablo Iglesias, no anuncien res de bo en les relacions entre les dues organitzacions que es reclamen de l’esquerra espanyola. Fa la sensació que no hi ha a Ferraz cap interès en un possible acord amb els d’Iglesias. També en això sembla que torna la pantalla que va seguir al 20-D. La incògnita és si, després del xoc amb la realitat, Units Podem sorprendrà amb alguna proposta creativa que posi el PSOE davant d’una gran cruïlla.
El difícil paper de Rivera. Ciutadans s’està refent de la garrotada de les urnes. Tot i que el partit taronja també pot dir que, al final, el cop va ser menor al que anunciaven els sondejos de les primeres hores, que els deixaven en una xifra de 27-28 escons. Al final, han estat 32. Albert Rivera ha tornat a repetir els lemes posteriors al 20-D: una gran coalició o un gran acord amb el PP, el PSOE i ells. Rivera ha fet avui un mix entre el que anava dient durant la campanya (de Rajoy, ni parlar-ne) i el que avui dibuixava la realitat dels fets. Ha evitat parlar de veto, tot i insistir en la necessitat de regenerar la democràcia. El paper de Ciutadans serà dels que més es ressituaran.
A 39 vots de la investidura, o un menys. El PP és a 39 vots de la investidura. O potser ja a un menys. S'ha especulat avui amb el vot de Pedro Quevedo, membre de Nova Canàries, formació d'esquerra nacionalista que té un acord electoral amb el PSOE per concórrer plegats. El mateix Quevedo ha deixat la porta oberta a una abstenció. Nova Canàries és una força molt crítica amb el PP, amb unes relacions pèssimes amb l'exministre José Manuel Soria, i es fa difícil de veure el seu diputat aplanant el camí a Rajoy. Però també hi ha qui veu amb aquesta abstenció una manera de sortir del pas per part del PSOE: facilitar la investidura sense perdre la cara. La resta dels 38 els podria anar buscar de C's (32), PNB (5) i Coalició Canària (1). Caldrà veure si aquesta opció és possible o finalment els popular recorrent al pressing al PSOE per aconseguir una abstenció.
Rajoy neutralitza les maniobres internes. El primer efecte del 26-J al PP, en clau interna, és que Rajoy s’ha imposat clarament i que a les moltes veus díscoles ara els toca callar. O ser molt suaus amb el líder. Aquest matí, s’ha inaugurat un curs d’estiu de la FAES a El Escorial. Per primer cop, Rajoy no hi ha anat. S’havia generat expectació pel que pogués dir l’expresident José María Aznar, president de la FAES, però l’únic que ha dit és que calia felicitar el PP. Ha demanat “generositat” per coronar acords de governabilitat. Quan avancin els dies, però, si els primers diàlegs entre els partits no obren un camí clar cap a la investidura, s’acabaran els armisticis i tornarà la tensió interna al PP.
Sánchez, un supervivent sense marge. La posició del secretari general socialista, Pedro Sánchez, és emblemàtica del que va passar aquest diumenge. Tret de Mariano Rajoy, la resta de protagonistes sobreviuen políticament, però es queden amb un marge de maniobra escarransit. Sánchez es troba lligat de mans. La via de sumar suports pel centre dreta, amb Ciutadans, el té estroncat. Només pot somiar amb La Moncloa si té el suport inicial d’Units Podem. De moment, la direcció socialista ha volgut deixar clar que, amb Rajoy, ni sí ni abstenció.
Dins del PSOE, Sánchez pot trobar, paradoxalment, un aliat en el fracàs que també ha patit Susana Díaz, ja que el PP ha superat el socialisme andalús. Díaz, molt irritada per aquest fet, ha sortit avui per proclamar que si no hi ha hagut sorpasso és per la diferència de vots a Andalusia entre el PSOE i els de Pablo Iglesias. Però la lideressa andalusa ha perdut algunes plomes en la batalla del 26-J. També el president d’Extremadura, Guillermo Fernández Vara, ha obert un front nou quan s’ha pronunciat a favor que el PSOE s’ubiqui a l’oposició, amb un to que donava per bo el triomf de Rajoy. Com li passa a Rajoy (alleugerit però alhora obligat a buscar vots), Sánchez anirà tastant els propers dies el pa que s’hi dóna.
L’intent de repetició de Ferraz. Com ja va passar després de les anteriors eleccions espanyoles, aparentment, la direcció del PSOE es fa a un costat, reconeix la primera posició del PP i convida Rajoy a forjar una majoria per a la investidura. Però en el cercle de Pedro Sánchez es juga una partida més complexa. Quan Antonio Hernando insisteix en què el PP ha de buscar una majoria entre les forces del centre dreta, està dient també que si no es troba, el PSOE continua allí.
Es mourà Podem? En el paisatge dibuixat per les urnes, el que faci Units Podem és clau. Els intercanvis del primer moment postelectoral, i les referències de Sánchez als suposats errors de Pablo Iglesias, no anuncien res de bo en les relacions entre les dues organitzacions que es reclamen de l’esquerra espanyola. Fa la sensació que no hi ha a Ferraz cap interès en un possible acord amb els d’Iglesias. També en això sembla que torna la pantalla que va seguir al 20-D. La incògnita és si, després del xoc amb la realitat, Units Podem sorprendrà amb alguna proposta creativa que posi el PSOE davant d’una gran cruïlla.
El difícil paper de Rivera. Ciutadans s’està refent de la garrotada de les urnes. Tot i que el partit taronja també pot dir que, al final, el cop va ser menor al que anunciaven els sondejos de les primeres hores, que els deixaven en una xifra de 27-28 escons. Al final, han estat 32. Albert Rivera ha tornat a repetir els lemes posteriors al 20-D: una gran coalició o un gran acord amb el PP, el PSOE i ells. Rivera ha fet avui un mix entre el que anava dient durant la campanya (de Rajoy, ni parlar-ne) i el que avui dibuixava la realitat dels fets. Ha evitat parlar de veto, tot i insistir en la necessitat de regenerar la democràcia. El paper de Ciutadans serà dels que més es ressituaran.
A 39 vots de la investidura, o un menys. El PP és a 39 vots de la investidura. O potser ja a un menys. S'ha especulat avui amb el vot de Pedro Quevedo, membre de Nova Canàries, formació d'esquerra nacionalista que té un acord electoral amb el PSOE per concórrer plegats. El mateix Quevedo ha deixat la porta oberta a una abstenció. Nova Canàries és una força molt crítica amb el PP, amb unes relacions pèssimes amb l'exministre José Manuel Soria, i es fa difícil de veure el seu diputat aplanant el camí a Rajoy. Però també hi ha qui veu amb aquesta abstenció una manera de sortir del pas per part del PSOE: facilitar la investidura sense perdre la cara. La resta dels 38 els podria anar buscar de C's (32), PNB (5) i Coalició Canària (1). Caldrà veure si aquesta opció és possible o finalment els popular recorrent al pressing al PSOE per aconseguir una abstenció.