Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

brexit

Gran Bretanya vota Brexit pel 52% al 48% i abandona el projecte europeu

Els resultats mostren un gran contrast entre Anglaterra i Escòcia, on un 62% dels ciutadans han optat per seguir a la UE | Cameron afronta una dura divisió en els rengles conservadors i veu amenaçada la seva continuïtat | Es pot reobrir la crisi amb Escòcia, majoritàriament europeista, i a Irlanda del Nord

per Pep Martí , 24 de juny de 2016 a les 02:15 |
Gran Bretanya decideix marxar | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 24 de juny de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El Brexit és un fet i els resultats, molt ajustats, suposen una crisi molt seriosa tant a Londres com a Brussel·les. Una participació massiva (entorn del 72% del cens), amb la mobilització dels segments més joves de la població, va nodrir les esperances dels europeistes britànics al llarg de tot el dia d’ahir. Però malgrat això, la partida s’ha acabat decantant cap al costat del Leave: un 52% a favor de sortir d'Europa i un 48% per continuar dins la UE.

El resultat, molt ajustat i imprevist per les enquestes, mostra un fort suport pel ‘Leave’ arreu d’Anglaterra, especialment a les regions del nord-oest i les East Middlands, on s’ha arribat al 58% dels vots pel ‘no’. A Gal·les també s’ha imposat el ‘Brexit’ amb un 52,5% dels suports, versus el 47,5% del ‘no’. En canvi, a Escòcia el ‘sí’ a la UE ha obtingut un 62% i el ‘no’ un 38%. A Irlanda del Nord, el ‘Remain’ ha guanyat amb un 55,8%, mentre que a Londres també s’ha imposat per un 59,3%.

  Lideratges afeblits

El Partit Conservador surt de la batalla fracturat i el primer ministre, un alumne de l’escola del tacticisme per qui l’únic important és guanyar, surt greument tocat de l’embat. En les properes hores o dies, se sabrà si és prou fort o tossut per intentar mantenir-se a Downing Street o si haurà d’emprendre el seu propi Leave. En el millor dels casos, el seu lideratge continuarà sent qüestionat, i ara des de la força que suposa el resultat. Boris Johnson, el més perillós dels adversaris interns, és més fort que ahir.


En el Partit Laborista, Jeremy Corbyn resta lluny d’estar satisfet. Es va pronunciar pel Remain, però els seus rivals interns, que són majoria en l’establishment de la formació, l’han acusat al llarg de la campanya, de manera indirecta, de no ser prou enèrgic en oposar-se al Brexit. Una part de la base treballadora laborista ha votat pel Leave i Corbyn, que se sap assetjat internament, ha volgut aparèixer unit en la mateixa causa amb els exprimers ministres Tony Blair i Gordon Brown, però sense entusiasmes.

El líder del Labour se sent proper a sectors de l’esquerra radical molt crítics amb el projecte europeu tal com està dissenyat actualment. Per Corbyn, passés el que passés, les coses no apareixien segures. Si guanyava el Remain, l’acusarien d’haver estat poc entusiasta. En aquest cas, li faran pagar no haver pogut convèncer una part de les bases més crítiques amb la UE.  

 
Un Regne menys unit

Una conseqüència del resultat del referèndum és que pot reobrir la crisi amb Escòcia. Des d’Edimburg, el govern escocès ja havia ensenyat les urpes i no es mostrava disposat a acceptar la sortida de la UE. La possibilitat de plantejar una altra consulta sobre la independència en cas de Brexit era acaronada pel nacionalisme escocès. L’expedient sobiranista es pot reobrir. A Escòcia s'ha imposat el sí a Europa.

A Irlanda del Nord, el referèndum s’ha viscut amb tensió afegida. La sortida del Regne Unit de la UE pot fer més ferma la frontera amb la República d’Irlanda i s’ha especulat amb què les anomenades zones de viatge comú, que havien facilitat la comunicació fins i tot en els moments de més tensió nord-irlandesa, estarien amenaçades.  
 
El cost pel projecte europeu

A Brussel·les els resultats han caigut com un gerro d’aigua freda, tot i que ja es temien el pitjor. Cameron va aconseguir concessions importants de Brussel·les en alguns àmbits per fer més assumible romandre a la Unió als sectors euroescèptics, sobretot introduint limitacions a la llibertat de moviments dels treballadors europeus. Al capdavall, això fereix el component més social del projecte europeu. Hi ha temor a les institucions comunitàries que es pugui generar una mena d’efecte crida a referèndums similars a d’altres països, sobretot si es pensa en la força de les formacions euroescèptiques en diversos estats.  
 
Amb aquests resultats, els euroescèptics del continent estan de festa. També és cert que sectors de l’esquerra crítica que desitjaven el Brexit com un revulsiu per refer el projecte europeu poden veure ara una oportunitat, perquè el missatge que “aquesta” Unió està en crisi ha fet forat en un ampli ventall de l’opinió europea.  

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació