23
de juny
del
2016
Actualitzat
a la
13:31h
En el procés d’elecció de Daniel de Alfonso com a director de l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) va tenir un paper determinant Manuel Silva. Després de la mort de l’anterior responsable de l’organisme, Daniel Martínez Madero, el gener del 2011, hi va haver un bloqueig per la manca de consens en el si mateix de CiU, que aleshores governava amb 62 diputats al Parlament. Finalment, UDC va aconseguir convèncer Artur Mas de proposar a la cambra un magistrat de l’Audiència de Barcelona. En aquell moment, el nom clau, com en tantes altres coses, va ser Manuel Silva.
Exponent del sector més conservador i confessional d’Unió, Silva apareix en molts moments decisius de la política dels darrers anys. Jurista valorat, va ser primer de la seva promoció a la UAB l’any 982. Advocat de l’Estat, ara en excedència, des del 1985, va dirigir els serveis jurídics de l’Estat entre 1986 i 1990.
Home pont amb el cor de l’Estat
Silva va entrar a UDC el 1989. Molt aviat es va convertir en una peça clau de la direcció, home del nucli més proper a Josep Antoni Duran i Lleida. Va entrar al Consell d’Estat, que assessora el govern espanyol en temes sensibles, i va arribar-hi nomenat per l’executiu.
No s’entenen moltes coses sense tenir en compte la figura de Manuel Silva. Va ser ell l’ideòleg de la pregunta, llarga i enrevessada, que la direcció d’Unió va proposar a la militància del partit l’any 2015 i que va ser aprovada per la mínima, desfermant una forta crisi interna a la formació. Una crisi que va desembocar en una ruptura interna i la creació de Demòcrates de Catalunya.
Una veu confessional
Silva ha estat un pont entre Unió i, de fet, CiU, i les altes instàncies de l’Estat. Però també ha estat un vincle entre els democristians i els sectors més conservadors del catolicisme. Lligat a E-Cristians i a tot l’entramat d’organitzacions en defensa de la família tradicional, va ser diputat al Congrés en diverses legislatures. En una d’elles, el 2003, quan es va votar l’anomenada llei Pastor (per la ministra Ana Pastor, del PP, que permetia investigar en embrions humans, només tres diputats van votar-hi en contra. Dos eren del PP, l’altre era Silva.
També va ser un dels més acèrrims adversaris de la llei del matrimoni homosexual. L’any 2008, en un acte de l’anomenat Pacte per la Vida i la Dignitat celebrada a Barcelona i que va aplegar un seguit d’entitats cristianes, Silva va fer de mestre de cerimònies. En la seva intervenció, va proclamar que “hi ha gent a qui no li agrada escoltar el Credo, ells prefereixen dir ‘jo opino que potser…’. Nosaltres estimem a tothom, però també a la veritat”.
Manuel Silva pertany al consell assessor de la Universitat Abat Oliba, un centre acadèmic de la Fundació San Pablo-CEU, de l’Associació Catòlica de Propagandistes. L’Abat Oliba ha estat l’autèntica casa mare del catolicisme conservador a Barcelona. Curiosament, també aquí pot haver un fil amb Daniel de Alfonso, que es va formar jurídicament en una universitat de San Pablo-CEU.
Exponent del sector més conservador i confessional d’Unió, Silva apareix en molts moments decisius de la política dels darrers anys. Jurista valorat, va ser primer de la seva promoció a la UAB l’any 982. Advocat de l’Estat, ara en excedència, des del 1985, va dirigir els serveis jurídics de l’Estat entre 1986 i 1990.
Home pont amb el cor de l’Estat
Silva va entrar a UDC el 1989. Molt aviat es va convertir en una peça clau de la direcció, home del nucli més proper a Josep Antoni Duran i Lleida. Va entrar al Consell d’Estat, que assessora el govern espanyol en temes sensibles, i va arribar-hi nomenat per l’executiu.
No s’entenen moltes coses sense tenir en compte la figura de Manuel Silva. Va ser ell l’ideòleg de la pregunta, llarga i enrevessada, que la direcció d’Unió va proposar a la militància del partit l’any 2015 i que va ser aprovada per la mínima, desfermant una forta crisi interna a la formació. Una crisi que va desembocar en una ruptura interna i la creació de Demòcrates de Catalunya.
Una veu confessional
Silva ha estat un pont entre Unió i, de fet, CiU, i les altes instàncies de l’Estat. Però també ha estat un vincle entre els democristians i els sectors més conservadors del catolicisme. Lligat a E-Cristians i a tot l’entramat d’organitzacions en defensa de la família tradicional, va ser diputat al Congrés en diverses legislatures. En una d’elles, el 2003, quan es va votar l’anomenada llei Pastor (per la ministra Ana Pastor, del PP, que permetia investigar en embrions humans, només tres diputats van votar-hi en contra. Dos eren del PP, l’altre era Silva.
També va ser un dels més acèrrims adversaris de la llei del matrimoni homosexual. L’any 2008, en un acte de l’anomenat Pacte per la Vida i la Dignitat celebrada a Barcelona i que va aplegar un seguit d’entitats cristianes, Silva va fer de mestre de cerimònies. En la seva intervenció, va proclamar que “hi ha gent a qui no li agrada escoltar el Credo, ells prefereixen dir ‘jo opino que potser…’. Nosaltres estimem a tothom, però també a la veritat”.
Manuel Silva pertany al consell assessor de la Universitat Abat Oliba, un centre acadèmic de la Fundació San Pablo-CEU, de l’Associació Catòlica de Propagandistes. L’Abat Oliba ha estat l’autèntica casa mare del catolicisme conservador a Barcelona. Curiosament, també aquí pot haver un fil amb Daniel de Alfonso, que es va formar jurídicament en una universitat de San Pablo-CEU.