27
de juny
del
2016
Actualitzat
el
29
de juny
a la
13:22h
Engrescats per una vetllada regada amb bon vi, complicitats i rialles, l'escriptor Jean-Claude Carrière i Luis Buñuel fan una juguesca: quants sinònims admet una paraula barroera? El joc, més enllà del pur divertimento, amaga algunes preguntes més: el sentit d'una paraula pot alterar-se? Els mots fan la cosa? O és a l'inrevés? Buñuel, tal i com Ricard Borràs explica al pròleg d'Els mots i la cosa (Blackie Books, 2016), creia que la voluntat i la imaginació eren les dues grans eines per lluitar contra la mediocritat.
Empès per aquest afany, Carrière posa fil a l'agulla i deixa el testimoni escrit –imaginatiu i irreverent– d'aquest moment de lucidesa i guanya un repte que ara arriba en doble versió catalana i castellana, tamisada per l'enginy lingüístic del traductor, Ricard Borràs. "No va ser fàcil", confessa. Borràs decideix endinsar-s'hi de ple quan veu l'adaptació escènica de Jean-Pierre Marielle, l'any 2007 i l'obra el sedueix per la manera com Carrière "usa la ironia per fer un tractat molt profund sobre les paraules, basant-se en la seva part amagada i més marrana".
Les mots i la chose esdevé un homenatge a la llengua, com no podia ser d'altra manera. "El més bonic de la idea original –explica Borràs– és allò que possibilita que Carrière tingui una excusa per transformar el més groller en sublim". Una de les moltes genialitats que han convertit l'autor un dels escriptors més respectats a França i arreu del món. Guionista habitual de Buñuel, és un dels màxims exponents del surrealisme francès i també col·laborador de cineastes com Luis García Berlanga (Tamaño natural) i guionista de films com El tambor de hojalata (1979), La insostenible lleugeresa del ser (1987), Cyrano de Bergerac (1990) o Los fantasmas de Goya (2006).
Una traducció com a "procés de reescriptura"
Ricard Borràs, molt conegut a Catalunya com a actor de teatre i televisió, signa la seva primera incursió literària amb una traducció que és "més aviat un procés de reescriptura". "Carrière escriu de manera molt rítmica, amb tres adjectius i no quatre", explica. En aquest sentit, la descripció en paràgrafs breus està copiada de l'original francès. "He intentat ser el més fidel possible a l'autor i al format, tot i que de vegades ha estat totalment impossible", confessa. "Hi ha coses intraduïbles i això em feia buscar en cançoners i en peces de la nostra literatura per trobar els mots més semblants de tot el que trobava a l'original".
No és d'estranyar, doncs, que Borràs faci servir com a exemples L'estaca de Lluís Llach o Conillet de vellut, de Serrat, o tota la riquesa amagada als extensos cançoners mallorquins, catalans i valencians medievals. "És un procés que Carrière també fa, amb d'altres peces de la seva pròpia tradició. Especialment, ell ret un homenatge al segle XVIII francès i a la literatura llibertina, que neix a partir de cartes que escriu la marquesa de tal a l'altra, explicant grolleries de manera molt cerimonial i amb molta politessse".
Per la traducció al català, l'autor es val d'aquesta forma educada de la correspondència d'alt llinatge, a través de set cartes on destaca l'última, centrada en el fet de gaudir. "La tesi final del llibre és constatar que l'objectiu de la vida no és conèixer, sinó gaudir". Gaudir de l'art sublim de la grolleria.
El llenguatge, l'únic protagonista
"Al principi no les tenia totes de poder-ho tirar endavant. Però, quan una cosa t'agrada molt, trobes gent pel camí que t'ajuda a portar-ho a terme". En el cas de Borràs, han estat crucials les aportacions dels Doctors Anton Maria Espadaler (en català) i d'Alberto Blecua (en castellà), savis que han estat vital per completar l'engranatge. "Escrivint aquesta petita joia m'he divertit molt, ha estat un plaer". Un plaer que ve des de l'estrena teatral del text. "Quan estreno l'obra a Catalunya, m'adono que hi ha paraules que falten, i això és vital en una peça on no hi ha trama, on el llenguatge és l'únic protagonista".
El següent pas va ser transportar els mots de Carrière dels escenaris al llibre. "Molts espectadors em preguntaven on es podia llegir el text. Va ser quan vaig contactar amb Blackie Books i ens vam entendre de seguida per publicar-ho". El format, com sempre en l'editorial barcelonina, és deliciós. "La coberta té un aire a les il·lustracions modernistes i a les primeres edicions de Pitarra, de qui en sóc col·leccionista", explica Borràs. Fascinacions i dèries que deriven en el mateix: l'amor pels mots. Una tasca que, reprenent la cita inicial de Buñuel, és l'eina que tenim per "lluitar contra la mediocritat".
Empès per aquest afany, Carrière posa fil a l'agulla i deixa el testimoni escrit –imaginatiu i irreverent– d'aquest moment de lucidesa i guanya un repte que ara arriba en doble versió catalana i castellana, tamisada per l'enginy lingüístic del traductor, Ricard Borràs. "No va ser fàcil", confessa. Borràs decideix endinsar-s'hi de ple quan veu l'adaptació escènica de Jean-Pierre Marielle, l'any 2007 i l'obra el sedueix per la manera com Carrière "usa la ironia per fer un tractat molt profund sobre les paraules, basant-se en la seva part amagada i més marrana".
Les mots i la chose esdevé un homenatge a la llengua, com no podia ser d'altra manera. "El més bonic de la idea original –explica Borràs– és allò que possibilita que Carrière tingui una excusa per transformar el més groller en sublim". Una de les moltes genialitats que han convertit l'autor un dels escriptors més respectats a França i arreu del món. Guionista habitual de Buñuel, és un dels màxims exponents del surrealisme francès i també col·laborador de cineastes com Luis García Berlanga (Tamaño natural) i guionista de films com El tambor de hojalata (1979), La insostenible lleugeresa del ser (1987), Cyrano de Bergerac (1990) o Los fantasmas de Goya (2006).
Ricard Borràs. Foto: Adrià Costa
Una traducció com a "procés de reescriptura"
Ricard Borràs, molt conegut a Catalunya com a actor de teatre i televisió, signa la seva primera incursió literària amb una traducció que és "més aviat un procés de reescriptura". "Carrière escriu de manera molt rítmica, amb tres adjectius i no quatre", explica. En aquest sentit, la descripció en paràgrafs breus està copiada de l'original francès. "He intentat ser el més fidel possible a l'autor i al format, tot i que de vegades ha estat totalment impossible", confessa. "Hi ha coses intraduïbles i això em feia buscar en cançoners i en peces de la nostra literatura per trobar els mots més semblants de tot el que trobava a l'original".
No és d'estranyar, doncs, que Borràs faci servir com a exemples L'estaca de Lluís Llach o Conillet de vellut, de Serrat, o tota la riquesa amagada als extensos cançoners mallorquins, catalans i valencians medievals. "És un procés que Carrière també fa, amb d'altres peces de la seva pròpia tradició. Especialment, ell ret un homenatge al segle XVIII francès i a la literatura llibertina, que neix a partir de cartes que escriu la marquesa de tal a l'altra, explicant grolleries de manera molt cerimonial i amb molta politessse".
Per la traducció al català, l'autor es val d'aquesta forma educada de la correspondència d'alt llinatge, a través de set cartes on destaca l'última, centrada en el fet de gaudir. "La tesi final del llibre és constatar que l'objectiu de la vida no és conèixer, sinó gaudir". Gaudir de l'art sublim de la grolleria.
Ricard Borràs. Foto: Adrià Costa
El llenguatge, l'únic protagonista
"Al principi no les tenia totes de poder-ho tirar endavant. Però, quan una cosa t'agrada molt, trobes gent pel camí que t'ajuda a portar-ho a terme". En el cas de Borràs, han estat crucials les aportacions dels Doctors Anton Maria Espadaler (en català) i d'Alberto Blecua (en castellà), savis que han estat vital per completar l'engranatge. "Escrivint aquesta petita joia m'he divertit molt, ha estat un plaer". Un plaer que ve des de l'estrena teatral del text. "Quan estreno l'obra a Catalunya, m'adono que hi ha paraules que falten, i això és vital en una peça on no hi ha trama, on el llenguatge és l'únic protagonista".
El següent pas va ser transportar els mots de Carrière dels escenaris al llibre. "Molts espectadors em preguntaven on es podia llegir el text. Va ser quan vaig contactar amb Blackie Books i ens vam entendre de seguida per publicar-ho". El format, com sempre en l'editorial barcelonina, és deliciós. "La coberta té un aire a les il·lustracions modernistes i a les primeres edicions de Pitarra, de qui en sóc col·leccionista", explica Borràs. Fascinacions i dèries que deriven en el mateix: l'amor pels mots. Una tasca que, reprenent la cita inicial de Buñuel, és l'eina que tenim per "lluitar contra la mediocritat".
Ricard Borràs. Foto: Adrià Costa