Política

Borrell-Junqueras: l'exministre ha vingut a parlar del seu llibre, i se n'ha sortit

El socialista domina un cara a cara marcat pel ball de xifres davant d'un vicepresident que no ha pogut portar el debat al dret a decidir dels catalans

Josep Borrell i Oriol Junqueras, cara a cara
Josep Borrell i Oriol Junqueras, cara a cara | 8tv
Pilar Carracelas
21 de juny del 2016
Actualitzat a les 0:26h

Josep Borrell ha vingut de casa al cara a cara a 8tv amb una estratègia definida per intentar deixar KO Oriol Junqueras. Fa temps que esperava aquest moment per treure a passejar les seves tesis sobre el que anomena “les mentides de l’independentisme”.

Després que Josep Cuní disparés el tret de sortida, l’exministre socialista ha començat el debat sense pena ni glòria, apel·lant als dictàmens de la Comissió Europea contraris a la continuïtat a la UE d’un territori que s’independitzi d’un estat membre. El líder republicà ho ha rebatut amb desimboltura, apel·lant a arguments legals (als tractats no s’hi diu res sobre el tema) i de legitimitat (la Comissió Europea, encarregada d’interpretar els tractats, és un òrgan l’elecció del qual té una escassa legitimitat democràtica). És el terreny on s’hi sent més còmode, el del debat antropològic i polític. El que li va funcionar amb el cara a cara amb José Manuel García-Margallo el mes de setembre.

Però Borrell no és Margallo, i ell ha anat al cara a cara a parlar de xifres, que és el que més coneix. Ha escrit un llibre que es dedica a rebatre els arguments econòmics a favor de la independència i fa temps que intenta treure’l a passejar pels platós catalans. Als mítings socialistes reprodueix les seves tesis sempre que en té oportunitat. Per tant, els seus arguments eren del tot previsibles. Junqueras, però, no estat capaç de contrastar amb dades les dades que aportava Borrell, i que es podien anticipar perfectament, com tampoc ha tingut èxit en l’intent d’evitar el ball de xifres per centrar el debat en allò que ell domina més i que és el que realment fa pivotar aquestes eleccions: el dret a decidir dels catalans.
 

El primer atac de Borrell ha estat ben triat: ha demanat explicacions a Junqueras per l’afirmació que va fer el 2011, que a Alemanya hi ha una norma constitucional que posa límit percentual a la solidaritat entre estats federats, cosa que Esquerra mai ha pogut justificar i que Borrell afirma que és mentida. I el vicepresident econòmic de la Generalitat no li ha respost, com tampoc no ha rebatut l’afirmació del seu oponent que a Alemanya no es calculen les balances fiscals, tot i haver fonts que el 2015 ja van remetre a Josep Borrell al Ministeri de Finances alemany per comprovar que sí que es calculen. A partir d’aquest moment tampoc no ha rebatut amb dades cap de les explicacions que l’exministre ha demanat a Junqueras sobre la seva quantificació del dèficit fiscal i dels interessos del deute que l’Estat cobra a Catalunya.

No ha tornat a veure’s còmode fins el final, després d’una discussió sobre xifres liderada en tot moment per l’exministre amb l’ajut d’un moderador gairebé inexistent, que s’ha limitat a llençar alguna pregunta i veure com corria la sang, quan ha pogut tornar a posar sobre la taula el tracte polític de l’Estat a Catalunya i la gestió del govern espanyol de la diversitat territorial, cosa sobre la qual està acostumat a fer-ne pedagogia.

El cara a cara ha acabat havent pogut Borrell incidir sobre el que havia vingut a exposar, carregat de dades previsibles de les quals algunes ha pogut exhibir en pantalla, i amb Junqueras recuperant-se d’una discussió en què clarament estava en inferioritat de condicions.