Javier Ruibal celebra aquest 2016 que porta més de tres dècades anys de professió, i ho fa amb l'edició d'un doble cd i doble dvd en directe 35 Aniversario. Javier Ruibal, que esdevé el testimoni d'una trajectòria incombustible, cuinada a foc lent i que compta amb el respecte dels companys d'ofici. Com qui no vol la cosa, més de trenta artistes l'acompanyen i reinterpreten les millors cançons del seu repertori, trencant els tòpics que parlen d'una professió que engoleix els seus propis mites. No és el cas del cantautor andalús, un autor admirat, educat i cordial, amb una veu que diu coses sense necessitat de cridar.
Martirio, Kiko Veneno, Miguel Ríos, Carmen Linares, Jorge Drexler, Pasión Vega, Tomasito, Jorge Pardo, Dorantes o Juan Echanove són alguns dels noms que parlen de l'admiració que l'artista genera entre els seus companys. "La intenció del disc era fer una festa modesta, familiar, amb amics i gent entranyable, en un lloc reduït", explica. Esperonat pel seu propi fill, que també n'assumeix la producció, el disc va ser un "regal totalment inesperat". Amb delicadesa, amb l'amor que només poden oferir els més propers i estimats, Ruibal ha pogut gaudir d'un procés que ha anat molt més enllà "d'una simple sessió de feina".
Una celebració "estrictament sentimental"
"Aquest tipus d'esdeveniments vénen sense estratègia comercial, amb una càrrega que és estrictament sentimental". Sap, sense dir-ho, que qualsevol altre productor li hagués recomanat fer-ho fa quinze anys, no pas ara, amb la inclusió d'elements cridaners que fessin que el disc fos sonat. Sense aquestes intencions, 35 Aniversario. Javier Ruibal és la celebració de seguir en l'ofici, "que tots nosaltres, malgrat el pas del temps, continuem a l'ofici, i no estem sols". Per a Ruibal, tocar amb tota aquesta gent, i que alhora siguin amics, és "un regal que m'ha fet la vida".
La tria dels acompanyants ha estat feta seguint un criteri molt clar: "tota aquesta gent professa una entrega absoluta pel seu ofici". Una fórmula que el propi Ruibal s'ha aplicat. "Cap d'ells no ha fet trucs per ser qui són, i tots sempre donen el millor de si mateixos, des de diferents disciplines artístiques". Potser per això l'artista té la responsabilitat de tornar a la música les satisfaccions que s'emporta. "L'èxit? No conec cap altre camí que fer una música profunda i sensible, que et faci merèixer el privilegi de viure d'ella. El gran artista es busca a si mateix contínuament", conclou.
Una recerca que comporta guanys i alegries, com l'experiència de cantar Baila Lucía i la seva pròpia filla balla al mateix temps que sona la cançó. "Per a mi, aquest és el moment més emotiu del concert, un instant que va més enllà del que jo havia previst mai a la meva vida". L'enregistrament, però, també conté d'altres moments molt especials, com la interpretació que fa Martirio de La boda. O la col·laboració de Miguel Ríos i la de Carmen Linares, "que és la veu mestra de la dona cantaora i sempre m'ha animat molt, al llarg de tota la meva carrera".
Sis cançons inèdites
35 Aniversario. Javier Ruibal no només és un exercici de mirada enrere, l'autor també ha incorporat sis cançons inèdites: Lejos del mar –feta expressament per a una pel·lícula d'Imanol Uribe–, Que nos devulevan las ruinas –sobre una comèdia clàssica d'Aristòfanes que va dirigir Echanove–, A Morente, Tu vida en prenda, El cine Macario i Ay Pelao, que canta Kiko Veneno. Noms que són amics on coincideixen "la persona i el relat", detalla. "Això és el que cal buscar: a la vida, cal sentir emoció més que cap altra ambició".
El disc va ser enregistrat en directe els dies 10, 11, 12 i 13 de setembre de 2015 a Cadis, "un lloc que es presta a la faula", un espai reduït amb només cent cinquanta persones cada nit que van provocar "concerts irrepetibles i artistes nous en cada ocasió", amb el resultat d'una pel·lícula que esdevé el testimoni d'un moment. "Tothom podrà veure hi ha molta veritat, que no hi ha cap estratègia, que també hi ha poca voluntat de transcendir, d'anar de pressa. Nosaltres encara som dels que volem veure el paisatge".
Una actitud de fer bé la feina, de gaudir del recorregut i del camí traçat, lluny de la immediatesa amb què es viu ara la vida. "Als joves, jo els diria que la clau és fer allò que t'agrada, concentrar-te en tu mateix. I que no es deixessin arrossegar on no vulguin anar". Una lliçó de vida i d'un ofici que també mostra casos magnífics com el seu, fet sense l'ambició de les modes passatgeres, orfebre de lletres i teixidor d'amistats perdurables.
Javier Ruibal, una veu incombustible Foto: Esteve Plantada
