literatura

Thomas Bernhard brilla de nou en català

L’editorial mallorquina El Gall Editor publica un nou títol de l'autor austríac

"Sí" és una obra punyent que arriba de la mà de la traductora imprescindible Clara Formosa Plans

| 15/06/2016 a les 13:50h
Arxivat a: Cultura, Thomas Bernhard, El Gall Editor, Mallorca, literatura
Thomas Bernhard, al cafè Bräunerhof de Viena, l'any 1984. | Sepp Dreissinger / Kunsthalle Wien
Aquesta notícia es va publicar originalment el 15/06/2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Una parella irromp en la vida d’algú. Un fet en teoria senzill, normalíssim, que pot passar cada dia sense fer estralls. Però, des de llavors, aquest suís i aquesta persa tan estranys, hipnòtics i atraients es convertiran en una mena de redempció compulsiva per a un personatge que es troba al marge de l’abisme, al caire de l’autodestrucció. A través d’una característica escriptura esmolada, cultivada al llarg d’una de les bibliografies més sacsejadores del vell continent, Thomas Bernhard (1931-1989) insisteix una vegada més a l’hora de mostrar les profunditats més devastades de l’esperit humà. Ara la seva tasca arriba possiblement a una nova apoteosi en una narració inclassificable com , que arriba gràcies a la traducció de Clara Formosa Plans i a la bona tasca de la gent responsable d’El Gall Editor, editorial mallorquina que s’ha pres ben seriosament la missió de portar-nos tota l’obra de l’escriptor austríac més irrompible.
 
Sí és un text que no porta enlloc i precisament per això porta pertot: ens transporta al mateix cor del text entès com a pregària a partir d’una fonda introspecció metafísica de l’ésser i del llenguatge, criatures desvalgudes en èpoques de maldat i d’hipocresia inhòspites. Amb Bernhard la frase s’encarna en el cervell com un tumor, es ramifica com branques que s’enfonsen en la terra i que intenten estrangular el cosmos. Ho fa així per demostrar la prova fefaent del caràcter monstruós, fins i tot sòrdid i tòrrid, de les coses més aparentment senzilles i quotidianes, com comprar-se un cotxe, rebre una distinció o travessar el carrer dialogant amb un personatge fascinant de tan melancòlic. Aquests actes aparentment fàcils arriben a l’aberració suprema perquè Bernhard desautomatitza la vida fins a fer-la tornar a la seva essència, la d’una acció solitària, desesperada i atroç en la intempèrie d’existir. Estem sols, i estem sols en la solitud de la llengua, i per això la llengua dóna voltes en cercles concèntrics, o no, per intentar escapar. En el seu intent, basteix un retaule de misèries i un arc victoriós en la seva cendra. Pocs autors com Bernhard han entès l’estupidesa com el pa nostre de cada jorn.
 
Molt més que un estil, la vida contra tot

 
Sí, com les altres obres de Thomas Bernhard, no és un text lineal en cap aspecte sinó circular fins a l’extrem. En un principi, neix la paraula, que es prodiga en un diàmetre immens que després va fent voltes i més voltes, s’entortolliga talment una serp de cascavell, sinuosa i bategant i escamada, i contínuament s’eixampla, s’eixampla encara més, i maltracta els personatges, maltracta les trames, maltracta els espais i maltracta els temps tot maltractant els lectors al mateix instant en què l’esclat passa. Per això és habitual anar trobant, dins d’aquest volum i tots els altres, repeticions incansables, insistències programades, capades florides, perquè la realitat sempre és diferent quan torna a ressonar, el llenguatge és tan minusvàlid que no té un sentit dogmàtic ni últim, és l’intent d’un exèrcit de cecs que cerquen dins la fosca i que quan diuen es pensen que acaronen la llum, i per aquest motiu assistim al triomf de la follia en la subordinació sintàctica: Bernhard entén la frase subordinada com un monument arquitectònic. I arriba fins a les màximes conseqüències.
 
Quan l’autor insisteix amb uns temes i amb unes idees no ho fa amb una tesi, ni tampoc amb una voluntat que obeeixi a un programa estricte, sinó que cada concepte que proposa es desintegra per una nova reaparició conceptual: per tant la veritat és pràcticament impossible i el que s’explica mai no és categòric ni definitiu, sinó més aviat metafòric. Les idees es van associant de forma aparentment esbojarrada quan en realitat el que fa Bernhard és produir el miracle d’unir elements que mai fins llavors havien estat aplegats, unir mots que mai no s’havien conegut fins aleshores, cosa que ens obliga a recordar que Bernhard també era poeta o que, potser, fins i tot quan feia prosa en el fons sempre era poeta i la seva tasca era unir impossibles en un mateix espai.
 
 

Coberta de «Sí», de Thomas Bernhard, publicat per El Gall Editor

Així Bernhard és imprevisible, i arriba al límit de la paranoia quan insisteix en coses aparentment fugaces com les mides i les característiques del despatx de Moritz, un dels personatges secundaris de Sí i també culpable d’alguns dels ses motius narratius, o quan insisteix amb el fet que s’ha acabat de comprar un vestit nou de gala per no anar a rebre un guardó lamentable amb jersei i pantalons, peces de roba que ja el seu cercle familiar i d’amistats coneix i reconeix perquè sempre va amb ells, tot això exemplificat dins una de les cròniques absurdes d’Els meus premis. 
 
Bernhard és, com ja veiem, obsessiu, insistent fins a un punt malaltís, ell que tenia el cos destrossat per culpa dels estralls de la tuberculosi, malaltia que li va capgirar la vida, com li va passar a Blai Bonet. Alguns crítics han apuntat que el ritme tan conegut de Bernhard, aquesta missa negra quasi llatina d’anar i de tornar-hi en un sant insistir, podria justificar-se pel seu ritme respiratori alterat, un ritme provocat per culpa de la seva lamentable condició física: una escriptura malrespirada, una escriptura escopida per uns pulmons convertits en cavernes de l’ànima. El mateix s’ha dit de Blai Bonet, el seu cangur lingüístic salta d’un lloc a l’altre fins a regalar-nos alguns dels bots i estirabots més sonats de la literatura catalana.
 
Una traductora excel·lent, uns treballs apoteòsics

 
Si la veu de Thomas Bernhard en castellà és la de Miguel Sáenz, la veu de Thomas Bernhard en català és la de Clara Formosa Plans, que de ben segur ja porta a les seves venes la literatura i cultura en llengua alemanya per culpa del mestratge i del codi genètic del seu pare, el poeta i germanista Feliu Formosa, una de les figures fonamentals del país i, sens dubte, un dels ambaixadors literaris europeus més importants de casa nostra perquè gràcies a ell hem pogut gaudir de molts autors. Sense cap tipus de dubte, Clara Formosa continua amb aquest llegat inqüestionable, l’eixampla amb sobirania, i s’ha pres ben seriosament la tasca de traslladar l’austríac més rabiós en llengua catalana. D’ell ha traduït , Els meus premis, Mestres Antics i la imprescindible pentalogia autobiogràfica: L’origen, El soterrani, L’alè, El fred i Un nen. Però Clara Formosa també s’ha encarregat d’altres autors com Bertold Brecht, Heiner Müller, Carl Schmitt o Peter Handke. 
 
Al començament, ja fa anys, fou l’editorial mallorquina Edicions El Salobre la que va començar amb la feina de plasmar al paper els volums obscurs de Thomas Bernhard. Però quan aquesta va fer fallida ha estat El Gall Editor la que ha continuat apostant per una de les autoritats més inqüestionables de l’àmbit europeu. De fet, no es poden entendre les carreres d’alguns autors com la Premi Nobel Elfriede Jelinek, el mític Juan Benet o l’actual Javier Marías, ni tampoc dels magnífics Joan Jordi Miralles, Marc Romera o Ponç Puigdevall si mirem amb una lupa de més a prop, sense la lectura d’unes obres tan salvatges, amargues, lúcides i poderoses que presenten personatges devastats per la seva incapacitat d’entendre el món a partir de paràmetres compartits. Les individualitats extremes que presenta Thomas Bernhard són éssers indomables que no suporten la idea de ser sotmesos a l’ordre ciutadà i a l’estultícia social, una cosa que el connecta amb un altre irreductible com Miquel Bauçà.
 
La feina de Clara Formosa Plans és titànica, més que això, llunàtica de tan ambiciosa, perquè no és gens ni mica fàcil adaptar la psalmòdia prototípica i arxiconeguda de Bernhard i que, en el procés, no es perdi un estil definitiu de tan treballat. Coneixem l’exemple de Robert Frost quan explicava, amb un punt de provocació, que la poesia és el que perdem en la traducció, doncs bé, gràcies a la traducció amb Clara Formosa guanyem Thomas Bernhard en català, perquè el reescriu d’una forma plena, amb sentit absolut, i ho aconsegueix de forma brillant. Formosa propulsa Bernhard al nostre entendre i ens obliga a veure que la traducció sols es pot entendre com una operació brillant de decisions continuades: traduir no és trair, és triar, i les opcions que Clara Formosa Plans acull tenen tot el seu do dins d’aquest clam de clams que és Thomas Bernhard en el seu màxim apogeu.
 
Dominador d’un macabre sentit de l’humor, Bernhard és procliu a les extravagàncies, als comentaris feridors i a anècdotes entendridores de tan doloroses. La seva prosa és molt més que un exercici d’estil: és la veu d’algú que es llença de forma total damunt el que escriu perquè sap que la seva vida en depèn. Ofensiu, insultant, provocador i, només per això, meravellós en la seva insensata desmesura de ser sincer i autèntic fins a l’extenuació. Tot Thomas Bernhard hauria de ser obligatori, i El Gall Editor s’hauria de considerar una de les editorials del moment només per atrevir-se a regalar-nos aquests deliciosa Biblioteca Bernhard que, volum a volum, impacta i delita, sobretot gràcies a la claredat de Clara Formosa Plans, que tant de bo insisteixi, també obsessiva, en aquesta bernhardiana desmesura.
 

Thomas Bernhard, en una imatge d'arxiu Foto: Sepp Dreissinger / Kunsthalle Wien

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

El gran Bernhard en català
Anònim, 15/06/2016 a les 15:37
+2
-1
Excel·lent anàlisi. Apassionada i lúcida. Necessària. Aire fresc entre tanta imbecil·litat irreductible diària. Et felicito i te'n dono les gràcies, Jaume. La notícia de la publicació al català de Bernhard per part de El Gall és extraordinària. Mai no estarem prou agraïts a aquesta petita (gran!) editorial per la tasca que està fent. Un nou llibre de Bernhard traduït al català per a mi és el regal de l'any. Si per a qualsevol ciutadà del món la lectura de Bernhard hauria de ser imprescindible, per a un poble tan idiotitzat, hipòcrita i infantil com el català, Bernhard hauria de ser lectura obligatòria, tot i que reconec que tampoc no serviria de res en un poble tan bonrotllista, tan cretinitzat com aquest. És el peix que es mossega la cua. No hi ha res a pelar amb els catalans, amb ells tot és perdre el temps. En qualsevol cas, gràcies, mil gràcies, senyors de El Gall. I no pareu.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Míting central de Junts per Catalunya al Pavelló de la Vall d'Hebron | Junts per Catalunya
Oriol March
01/01/1970
El partit aspira a situar peces clau dins del grup parlamentari després d'una campanya en què els dirigents orgànics no han tingut protagonisme | El resultat de JxCat i el futur de Puigdemont marcaran la relació entre la candidatura i les sigles neoconvergents | Fonts consultades indiquen que el president ha pactat amb el partit que JxCat no es convertirà en una nova formació política
01/01/1970
Totes les notícies de NacióDigital relacionades amb el procés d'independència i les eleccions del 21 de desembre
 19:22 ÚLTIMA HORA L'ANC diu ara que només «reconeixerà» Puigdemont com a president legítim. Llegeix íntegrament el comunicat que ha enviat als seus socis.
 19:07 LA CARAVANA On era la marea lila? Fins al míting central de Nou Barris, la militància de Podem, sempre avesada a reivindicar la seva identitat, ha tingut un paper discret en aquesta campanya. Contracrònica de Sara González
 

Míting dels comuns a Nou Barris Foto: Dani Gago / Catalunya en Comú

 18:57 M'HI POSO PER... Solé i Sabaté, l'historiador que combat el «Decret de Nova Planta del 155». El catedràtic d'Història Contemporània, un dels molts independents de la llista de Puigdemont, creu que Espanya tracta Catalunya com una "colònia" i lamenta que el PSOE s'hagi posicionat al costat de l'extrema dreta per acabar amb l'independentisme. Un nou retrat dels independents del 21-D a càrrec d'Àlvar Llobet.
 18:23 L'arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, demana als cristians que el 21-D no votin partits "que vagin contra la religió". Confia que, independentment del resultat, la cita electoral ha de servir per "avançar en la convivència i en el bé de tots".
 18:03 PRIMÍCIA. El PDECat i la llista de Puigdemont ja negocien la cohabitació posterior al 21-D. Ho avança Oriol March. El partit aspira a situar peces clau dins del grup parlamentari que sorgeixi de les eleccions després d'una campanya en què els dirigents orgànics no han tingut protagonisme. El resultat de Junts per Catalunya i el futur de Puigdemont marcaran la relació entre la candidatura i les sigles neoconvergents. Fonts consultades indiquen que el president ha pactat amb el partit que JxCat no es convertirà en una nova formació política.
 17:59 EL DIARI DE CAMPANYA DEL 36 11 de febrer de 1936: la recuperació de l'Estatut i el retorn dels presos apleguen les esquerres. ERC, Acció Catalana i els partits obrers reuneixen els seus partidaris en el tram final de la campanya. Nova entrega del diari de campanya (en blanc i negre) a càrrec de Pep Martí.
 17:45 A Escòcia també es publiquen enquestes prohibides sobre el 21-D.
 17:15 ÚLTIMA HORA Publicada Andorra la primera enquesta prohibida del 21-D.
 16:35 El PP ja demana el vot a Rajoy per «seguir liquidant l'independentisme». Soraya Sáenz de Santamaría presumeix del tancament del Diplocat i d'haver "escapçat" els partits independentistes; informa Isaac Meler.
 16:25 La vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, presumeix del tancament del Diplocat: "Sabeu com es diu ara? Diplocat 'en liquidació'!". 
 16:08 El candidat popular, Xavier García Albiol, alerta que el "vot útil a Ciutadans" pot significar que el PP perdi el diputat de Girona.
 16:22 Des d'Andalusia fins a Palestina «with Catalonia»: «La vostra lluita és la nostra». L'escola Mediterrània de Barcelona acull la trobada popular de solidaritat amb Catalunya i contra la repressió de l'1 d'octubre; ho explica Aida Morales.
 16:07 El delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, assegura que el "darrer diputat" de Girona "es disputa entre el PP, ERC i la CUP". 
 14:41 Iglesias demana «respecte» pels «comuns» per haver defensat la sobirania de Catalunya a Espanya; informa Sara González. Xavier Domèmech proclama davant de més de 2.000 persones a Nou Barris que la seva "remuntada" està en marxa i que aconseguiran fer fora al PDECat i a C's.
 14:30 LA CARAVANA Vargas Llosa, el «hooligan» més entusiasta d'Arrimadas. L'escriptor i parella d'Isabel Preysler "actua" al Goya i titlla la CUP de "tradicional i reaccionària" enfront el "progressisme" de Ciutadans. La contracrònica de Pep Martí.
 14:29 LA CARAVANA El número màgic d'Albiol. El candidat del PP puja al bus de campanya amb periodistes en el trajecte de Barcelona a Girona; ho explica Isaac Meler.
 14:16 El líder del PSOE, Pedro Sánchez, tanca files a Girona amb el candidat del PSC al 21-D, Miquel Iceta: "És concòrdia, experiència i convivència". Sánchez reivindica Iceta després de la polèmica per la proposta d'indultar els presos polítics en cas que hi hagi condemna.
 14:16 
 13:55 
 13:55 
 13:51 ERC reclama sense complexos liderar el sobiranisme per eixamplar-lo per l'esquerra; crònica de l'acte central dels republicans de Roger Tugas i Joan Serra Carné. Marta Rovira defensa en el míting central dels republicans que són “garantia” de “República” i de “preservar drets socials”. Tardà exclama que Junqueras és el “millor president” per defensar el llegat de l’1-O després de llegir una carta del líder d’ERC, empresonat a Estremera.
 13:37 
 13:35 
 13:27 
 13:24 
 13:15 Aplaudiments per a Marta Rovira, que tanca el míting central d'ERC al Born.
 13:16 
 13:14 Marta Rovira: "ERC és garantia que Catalunya continuï movent-se com a poble i no acabi reduït a una província més".
 13:11 Marta Rovira, al míting d'ERC: "El 21-D va de si aquí continua decidint Mariano Rajoy i els seus delegats o si ho fem nosaltres".
 13:12 
 13:10 Marta Rovira insisteix en la resposta a Josep Borrell: "Nosaltres estimem la diversitat"..
 
 13:06 Marta Rovira respon a Josep Borrell: "Abans de desinfectar [Catalunya] tenen molta feina. Tenen feina a netejar de corrupció les institucions espanyoles".
 
 13:02 Marta Rovira diu que Oriol Junqueras és "el millor candidat que pot tenir aquest país". "Si el votem, el podem treure de la presó".
 13:01 
 12:57 Marta Rovira intervé en el míting central dels republicans. Diu que ERC és un partit que "convida tothom a participar-hi". "Som un partit lliure".
 12:57 Rivera equipara Puigdemont a Le Pen per qüestionar el projecte de la UE; informa Pep Martí. Vargas Llosa i Manuel Valls donen suport a Ciutadans perquè el 21-D "està en joc el futur d'Europa".
 12:52 Al míting d'ERC s'emet ara l'àudio enviat per Oriol Junqueras des de la presó d'Estremera.
 12:51 Gabriel Rufián també critica els "comuns" per la seva proposta de tripartit amb ERC i el PSC: "No pactem ni amb carcellers ni amb espoliadors".
 12:51 Gabriel Rufián defineix Ciutadans com el "Front Nacional Taronja".
 12:45 Joan Tardà crida "president, president" per recordar Oriol Junqueras al míting d'ERC. "Ha arribat l'hora d'ERC", exclama entre aplaudiments de la militància.
 12:47 LA CARAVANA. Coses del directe (i de la tecnologia). Puigdemont entra per videconferència o per satèl·lit als actes de Junts per Catalunya, i el mecanisme no sempre funciona a la primera. Crònica d'Oriol March.
 12:47 
 12:38 Carta d'Oriol Junqueras a la miltància d'ERC. La llegeixen Joan Tardà i Gabriel Rufián: "Som els que aturarem la infàmia i que no deixarem que passin la piconadora pel nostre país".
 
 12:36 Carme Forcadell, al míting d'ERC: "Som el vot útil d'aquestes eleccions. No es tracta de guanyar o perdre uns eleccions, es tracta de guanyar o perdre un país. La d'ERC és la papereta de la dignitat, la democràcia i la llibertat".
 12:35 Ada Colau titlla de "vergonya" que el govern de Junts pel Sí "no doni ni un euro a les escoles bressol mentre donen desenes de milions a l'escola concertada i de l'Opus".
 

 
 12:34 Carme Forcadell, davant de la militància d'ERC: "L'única violència que veiem és la dels grups feixistes que campen pel carrer".
 12:32 Catalunya en Comú - Podem reivindica des de Nou Barris que no es voti Ciutadans, un partit que, ha recordat AdaColau, es dedica a "mantenir el PP" al govern de l'Estat.
 
 12:29 Torn de paraula de Carme Forcadell al míting d'ERC: "La repressió que estem patint no frenarà la República. Catalunya se'n sortirà. I si ERC guanya el 21-D ens aixecarem més aviat i millor".
 12:30 Ada Colau deixa clar des de Nou Barris que mai seran en el bloc dels "irresponsables" que van proclamar la DUI "sabent que generarien dolor i tristesa" a Catalunya.
 
 12:27 Raül Romeva elogia Marta Rovira: "No hi ha millor manera d'explicar l'acció de Govern que escoltant la Marta Rovira. S'ha fet molt bona feina i la continuarem fent a partir del 21-D".
 
Entrades anteriors »
Més de 2.000 persones, segons l'organització, han assistit al míting central dels comuns a Nou Barris | Dani Gago / Catalunya en Comú
Sara González
01/01/1970
Fins al míting central de Nou Barris, la militància de Podem, sempre avesada a reivindicar la seva identitat, ha tingut un paper discret en aquesta campanya
Carles Riera, candidat de la CUP | Adrià Costa
01/01/1970
El candidat de la CUP insta les forces "republicanes" a desplegar la declaració del 27 -O i aplicar la llei de transitorietat | Recalca que si cal assumiran "responsabilitats" de Govern i demana als "comuns" abandonar "el terreny fictici de l'equidistància" | Afirma que Puigdemont respon a una "realitat més lliure" que el "peix al cove" del PDECat
Mariano Rajoy i Xavier García Albiol en un acte de campanya a Badalona | PPC/Job Vermeulen
Isaac Meler | 11 comentaris
01/01/1970
El candidat del PP visita un magatzem de Càritas inaugurat per ell mateix en la seva etapa com alcalde de Badalona
El gat xinès al local de la CUP. | Adrià Costa.
Aida Morales
01/01/1970
Bromes i comentaris distesos omplen la recta final de la campanya, sense que als cupaires els preocupin els resultats de les enquestes
Les fires de Nadal, tot un clàssic de les festes | Mariona Batllés
Esteve Plantada
01/01/1970
NacióDigital recomana el mercat "De Prop", "El perro del hortelano" al TNC, Fira de Nadal i del Torró artesà, "Dinosaures de Catalunya", i la Fira Avícola del Prat