11
de juny
del
2016
Actualitzat
a les
17:15h
Els socialistes ja no volen fer fora ningú. O això sembla veient com han capgirat el to del seu eslògan de campanya. On hi deia “Fem fora Rajoy” ara hi diu “Sí pel canvi” i “Sí per la Meritxell”. El mateix Pedro Sánchez dóna fe d’aquest canvi a un dels vídeos que el PSC ha penjat a les xarxes: “Diem sí allà on altres diuen no”.
Els socialistes lliuraran la batalla de l’optimisme contra Podem, que reivindica “el somriure d’un país” al seu lema i contra Ciutadans, que s’erigeixen en estendards del canvi i l’acord. Ara, més que mai, aspiren a resistir, a confiar en la solidesa de les seves bases i el seu vot fidel.
El cinturó morat
La seva agenda de campanya s’atura especialment als feus socialistes, com ara Mataró, Granollers, Santa Coloma o l’Hospitalet. Han començat la cursa a Pineda, on van resistir contra En Comú Podem per només 200 vots de diferència. Un gran triomf enmig d’una bossa de vots que fa anys tenien assegurada i ara fa aigües per tot arreu.
Tots estaran cridats a apuntalar l’edifici oscil·lant que no fa ni sis anys era el centre d’operacions de la política catalana i espanyola. El format d’aquests actes de campanya serà petit i proper, hi abundaran els actes sectorials. Cap partit pot presumir ja d’omplir pavellons. La gent els té molt vistos a la tele.
A més d’afiançar el vot fidel, els socialistes intentaran esgarrapar vots de Ciutadans per una banda, i Podem per l’altra, depenent de com de descontents estiguin els votants d’aquests dos partits amb les negociacions d’investidura. Allargaran el xiclet de les vicepresidències i ministeris que Pablo Iglesias va demanar a Pedro Sánchez fins on calgui, com ja han fet els darrers mesos, i seran més prudents amb Ciutadans, als quals poden tornar a necessitar.
Les ciutats clau són aquelles on encara poden resistir el pols a En Comú Podem, que va assolir victòries històriques el 20-D al cinturó metropolità que ja fa temps que ha deixat de ser roig. Els de Xavier Domènech van guanyar allà on el PSC sempre havia arrasat a les eleccions espanyoles: Cornellà de Llobregat, l’Hospitalet, Barcelona, Santa Coloma (on la socialista Núria Parlon governa amb majoria absoluta) o Granollers (on Josep Mayoral governa ininterrompudament des de 2004). El contraatac es lliurarà aquí, on aprofitaran cada agrupació, cada centre cívic, cada associació de veïns on tinguin mà.
Els 64.000 votants d’Unió
I no només això, hi ha una petita bossa de 64.000 votants orfe, després del fracàs d’Unió el 20-D i de no presentar-se el 26 de juny, que amb tota probabilitat es disputaran PP, Ciutadans, PSC i potser Convergència. El PSC pot oferir una alternativa reformista catalanista a aquest perfil d’elector que Ciutadans i PP no poden assumir pel seu unionisme i Convergència tampoc pel seu independentisme.
Nova candidata vinculada a l’establishment madrileny
Després que Carme Chacón cremés el seu últim cartutx a les eleccions del mes de desembre, el PSC presenta, sense primàries, una nova candidata afincada a Madrid, una cara encara molt desconeguda, diputada al Congrés des de fa 12 anys, primer per Barcelona, a la llista de l’expresident José Montilla, i anys després per Madrid, com a part d’un gest de Pedro Sánchez cap a Catalunya enmig del debat sobiranista.
Meritxell Batet aspirarà a ser per Pedro Sánchez com Carme Chacón per Zapatero, i recapti un bon grapat de vots que sigui decisiu a Madrid, encara que sigui a costa de visibilitzar el PSC com una franquícia del PSOE. Tot plegat en uns temps en què les campanyes socialistes ja estan desposseïdes del glamour que va atraure, per exemple, al gremi artístic a reivindicar amb el dit les celles punxegudes de Zapatero. Com Chacón, també està casada amb un exsecretari d’estat socialista.
A diferència de Carme Chacón, Meritxell Batet té l’avantatge de no tenir passat en cap lloc de responsabilitat, i no serà la diana fàcil dels que retreien a l’exministra d’Habitatge haver agilitzat els desnonaments en un moment en què la crisi ja era una realitat només negada per l’expresident del Govern. Amb 43 anys i una estètica que vol ser juvenil, arriba en un moment en què els partits tradicionals treuen l’artilleria jove per donar imatge de regeneració que intenten aportar els nous partits. Per combatre els Riveras, Irenes Monteros i els Garzóns, afloren els Casados, els Marotos, les Levys i les Batets.
El probable sorpasso de Podem
A Madrid, els socialistes aspiren a seguir essent decisius, ja sigui amb el seu vot a favor o la seva abstenció. Tot i que intenten rebutjar la idea del sorpasso de Podem recordant com es van equivocar les enquestes amb el resultat de Ciutadans el 20-D, ser tercers els permetria posar o treure president del Govern, sense ser els primers a cremar-se a l’oposició si a Mariano Rajoy l’aritmètica li és favorable i només precisa del vot de Ciutadans per tornar a ser president del Govern. Mentre Pablo Iglesias va fent hemeroteca des del faristol del Congrés, Susana Díaz tindrà temps de sobra per planejar la nova era del PSOE. Un PSOE que tornaria a ser més andalús que mai.
¡¡Empezamos!!
— Pedro Sánchez (@sanchezcastejon) 9 de juny de 2016
El cambio sois vosotros y vosotras.
#VotaPSOE
#UnSíPorElCambiopic.twitter.com/FYowPcTrbT
Els socialistes lliuraran la batalla de l’optimisme contra Podem, que reivindica “el somriure d’un país” al seu lema i contra Ciutadans, que s’erigeixen en estendards del canvi i l’acord. Ara, més que mai, aspiren a resistir, a confiar en la solidesa de les seves bases i el seu vot fidel.
El cinturó morat
La seva agenda de campanya s’atura especialment als feus socialistes, com ara Mataró, Granollers, Santa Coloma o l’Hospitalet. Han començat la cursa a Pineda, on van resistir contra En Comú Podem per només 200 vots de diferència. Un gran triomf enmig d’una bossa de vots que fa anys tenien assegurada i ara fa aigües per tot arreu.
Tots estaran cridats a apuntalar l’edifici oscil·lant que no fa ni sis anys era el centre d’operacions de la política catalana i espanyola. El format d’aquests actes de campanya serà petit i proper, hi abundaran els actes sectorials. Cap partit pot presumir ja d’omplir pavellons. La gent els té molt vistos a la tele.
A més d’afiançar el vot fidel, els socialistes intentaran esgarrapar vots de Ciutadans per una banda, i Podem per l’altra, depenent de com de descontents estiguin els votants d’aquests dos partits amb les negociacions d’investidura. Allargaran el xiclet de les vicepresidències i ministeris que Pablo Iglesias va demanar a Pedro Sánchez fins on calgui, com ja han fet els darrers mesos, i seran més prudents amb Ciutadans, als quals poden tornar a necessitar.
Les ciutats clau són aquelles on encara poden resistir el pols a En Comú Podem, que va assolir victòries històriques el 20-D al cinturó metropolità que ja fa temps que ha deixat de ser roig. Els de Xavier Domènech van guanyar allà on el PSC sempre havia arrasat a les eleccions espanyoles: Cornellà de Llobregat, l’Hospitalet, Barcelona, Santa Coloma (on la socialista Núria Parlon governa amb majoria absoluta) o Granollers (on Josep Mayoral governa ininterrompudament des de 2004). El contraatac es lliurarà aquí, on aprofitaran cada agrupació, cada centre cívic, cada associació de veïns on tinguin mà.
Els 64.000 votants d’Unió
I no només això, hi ha una petita bossa de 64.000 votants orfe, després del fracàs d’Unió el 20-D i de no presentar-se el 26 de juny, que amb tota probabilitat es disputaran PP, Ciutadans, PSC i potser Convergència. El PSC pot oferir una alternativa reformista catalanista a aquest perfil d’elector que Ciutadans i PP no poden assumir pel seu unionisme i Convergència tampoc pel seu independentisme.
Nova candidata vinculada a l’establishment madrileny
Després que Carme Chacón cremés el seu últim cartutx a les eleccions del mes de desembre, el PSC presenta, sense primàries, una nova candidata afincada a Madrid, una cara encara molt desconeguda, diputada al Congrés des de fa 12 anys, primer per Barcelona, a la llista de l’expresident José Montilla, i anys després per Madrid, com a part d’un gest de Pedro Sánchez cap a Catalunya enmig del debat sobiranista.
Meritxell Batet aspirarà a ser per Pedro Sánchez com Carme Chacón per Zapatero, i recapti un bon grapat de vots que sigui decisiu a Madrid, encara que sigui a costa de visibilitzar el PSC com una franquícia del PSOE. Tot plegat en uns temps en què les campanyes socialistes ja estan desposseïdes del glamour que va atraure, per exemple, al gremi artístic a reivindicar amb el dit les celles punxegudes de Zapatero. Com Chacón, també està casada amb un exsecretari d’estat socialista.
A diferència de Carme Chacón, Meritxell Batet té l’avantatge de no tenir passat en cap lloc de responsabilitat, i no serà la diana fàcil dels que retreien a l’exministra d’Habitatge haver agilitzat els desnonaments en un moment en què la crisi ja era una realitat només negada per l’expresident del Govern. Amb 43 anys i una estètica que vol ser juvenil, arriba en un moment en què els partits tradicionals treuen l’artilleria jove per donar imatge de regeneració que intenten aportar els nous partits. Per combatre els Riveras, Irenes Monteros i els Garzóns, afloren els Casados, els Marotos, les Levys i les Batets.
El probable sorpasso de Podem
A Madrid, els socialistes aspiren a seguir essent decisius, ja sigui amb el seu vot a favor o la seva abstenció. Tot i que intenten rebutjar la idea del sorpasso de Podem recordant com es van equivocar les enquestes amb el resultat de Ciutadans el 20-D, ser tercers els permetria posar o treure president del Govern, sense ser els primers a cremar-se a l’oposició si a Mariano Rajoy l’aritmètica li és favorable i només precisa del vot de Ciutadans per tornar a ser president del Govern. Mentre Pablo Iglesias va fent hemeroteca des del faristol del Congrés, Susana Díaz tindrà temps de sobra per planejar la nova era del PSOE. Un PSOE que tornaria a ser més andalús que mai.