10
de juny
del
2016
Actualitzat
a les
0:57h
El PP de Catalunya ha iniciat la cursa el 26-J amb certa sensació de tedi, que s’ha reflectit en una rialla resignada del seu candidat, Jorge Fernández Díaz, quan ha encetat el seu discurs destacant que “ja tornem a ser aquí”. La sensació de dejà vu l’ha incrementat el fet que la campanya ha començat allà on ho va fer la de les eleccions del 20 de desembre (el centre cívic Portal de l’Eixample), amb el mateix púbic (una trentena de militants entre els quals hi han destacat els diputats al Parlament i els regidors a l’Ajuntament de Barcelona). Fins i tot el discurs contra Ciutadans, amb qui previsiblement aprofitaran per fer sang tota la campanya, ha sonat desganat. De fet, el PP és conscient que, com a la campanya anterior, s'hi juga poc a Catalunya als comicis espanyols.
L’única nota de color ha estat la comentadíssima versió merengue de l’himne del PP, que ha sonat en bucle a la sala il·luminada com una discoteca mentre la gent ha anat arribant i que no ha aconseguit fer més càlid l’ambient. Era difícil atès que l’acte ha durat menys de mitja hora.
Ciutadans, marca blanca del PSOE
A la seva brevíssima intervenció, íntegrament en castellà com la de Fernández Díaz,la presidenta del PP català, Alícia Sánchez Camacho, s’ha erigit com el vot útil, “l’original, perquè les còpies sempre són dolentes”. Amb això s’ha referit a Ciutadans, de qui ha dit que és la marca blanca del PSOE. “El candidat d’Albert Rivera és Pedro Sánchez”, ha afirmat.
De la seva banda, Jorge Fernández Díaz, ha acusat Sánchez de ser el “doctor no”, i de no voler pactar polítiques, només seients. Per altra banda, ha dit que Convergència “ha venut la seva dignitat als antisistema per la presidència de la Generalitat, i s’ha quedat sense dignitat i sense Presidència”. Més enllà d’això, no ha burxat. Tothom esperava que comentés l’enganxada amb el cap de llista de Convergència, Francesc Homs, a la Universitat Pompeu Fabra, i ni tan sols ho ha tret a relluir.
Podem, la Syriza espanyola
Un altre dels fantasmes que previsiblement els populars atiaran en campanya serà el de la radicalitat. Alícia Sánchez Camacho ha assegurat que Catalunya està en mans de radicals i Barcelona està dominada pels okupes, mentre que Jorge Fernández Díaz ha alertat que l’alternativa a un govern del PP a Espanya és una Syriza espanyola, que retalli en drets socials, pugi impostos i precaritzi els funcionaris. En aquest sentit, Camacho ha advertit que Ciutadans ha pactat amb les confluències de Podem arreu de l'Estat per fer fora alcaldes populars.
Acte llampec
El ministre de l’Interior en funcions ha estat l’últim a arribar a l’acte i el primer a sortir, tot i que després ha tornat per entrar en directe per TV3. No s’ha parat a xerrar amb la militància, només s’ha detingut a parlar cortesament amb la premsa, com acostuma a fer sempre. Poc després ha marxat Alícia Sánchez Camacho, que s’ha acomiadat fugaçment de qui ha trobat al seu pas fent-los gestos amb la mà indicant que marxava a sopar. El cert és que a les campanyes cada cop escassegen més els canapès. I això incideix molt en la seva durada.
L’única nota de color ha estat la comentadíssima versió merengue de l’himne del PP, que ha sonat en bucle a la sala il·luminada com una discoteca mentre la gent ha anat arribant i que no ha aconseguit fer més càlid l’ambient. Era difícil atès que l’acte ha durat menys de mitja hora.
Ciutadans, marca blanca del PSOE
A la seva brevíssima intervenció, íntegrament en castellà com la de Fernández Díaz,la presidenta del PP català, Alícia Sánchez Camacho, s’ha erigit com el vot útil, “l’original, perquè les còpies sempre són dolentes”. Amb això s’ha referit a Ciutadans, de qui ha dit que és la marca blanca del PSOE. “El candidat d’Albert Rivera és Pedro Sánchez”, ha afirmat.
De la seva banda, Jorge Fernández Díaz, ha acusat Sánchez de ser el “doctor no”, i de no voler pactar polítiques, només seients. Per altra banda, ha dit que Convergència “ha venut la seva dignitat als antisistema per la presidència de la Generalitat, i s’ha quedat sense dignitat i sense Presidència”. Més enllà d’això, no ha burxat. Tothom esperava que comentés l’enganxada amb el cap de llista de Convergència, Francesc Homs, a la Universitat Pompeu Fabra, i ni tan sols ho ha tret a relluir.
Podem, la Syriza espanyola
Un altre dels fantasmes que previsiblement els populars atiaran en campanya serà el de la radicalitat. Alícia Sánchez Camacho ha assegurat que Catalunya està en mans de radicals i Barcelona està dominada pels okupes, mentre que Jorge Fernández Díaz ha alertat que l’alternativa a un govern del PP a Espanya és una Syriza espanyola, que retalli en drets socials, pugi impostos i precaritzi els funcionaris. En aquest sentit, Camacho ha advertit que Ciutadans ha pactat amb les confluències de Podem arreu de l'Estat per fer fora alcaldes populars.
Acte llampec
El ministre de l’Interior en funcions ha estat l’últim a arribar a l’acte i el primer a sortir, tot i que després ha tornat per entrar en directe per TV3. No s’ha parat a xerrar amb la militància, només s’ha detingut a parlar cortesament amb la premsa, com acostuma a fer sempre. Poc després ha marxat Alícia Sánchez Camacho, que s’ha acomiadat fugaçment de qui ha trobat al seu pas fent-los gestos amb la mà indicant que marxava a sopar. El cert és que a les campanyes cada cop escassegen més els canapès. I això incideix molt en la seva durada.