música

Still Morris, de la banca al rock

Eloi Pardo, conegut com el "banquer rocker", presenta el seu primer disc en català aquest dissabte 11 de juny a la sala Sidecar de Barcelona

| 10/06/2016 a les 23:58h
Especial: Nació Destacat
Arxivat a: Cultura, banca, Eloi Pardo, música, Still Morris, rock, concert
Still Morris és el projecte musical d'Eloi Pardo | Esteve Plantada
Aquesta notícia es va publicar originalment el 10/06/2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Still Morris és el projecte musical d’Eloi Pardo (Barcelona, 1956) i es presenta en directe aquest dissabte, 11 de juny, a la sala Sidecar de Barcelona. El concert servirà per mostrar les cançons del seu primer àlbum en català, Accés Obert (Blau/Discmedi), onze cançons de poc rock clàssic que acompleixen un somni, segons explica ell mateix, ple d'una il·lusió que l'ha fet resistir a anys de silenci i de dedicació a la feina. "He anat fent passes sense buscar res i ara –explica– ja em sento recompensat".
 

Instal·lat a Palma des de fa més de vint-i-cinc anys, Eloi Pardo poc es podia pensar que tornaria a agafar la guitarra per posar fil a l'agulla a un passió. Fins llavors, la música vivia totalment allunyada de l’alta direcció a la Banca, la seva professió. Quatre discos fan que la trajectòria d'Still Morris –Now I know (2008), Face to Face (2011) i Second Hand Rain (2013) i el més recent– ara ja sigui una realitat. "El canvi es va produir quan publico Cambio de ritmo, un llibre on explico com la música desapareix de la meva vida. Vaig estar 32 anys sense penjar-me una guitarra", afirma.
 
Senyals de canvi
 
Entre feina i família, la música torna a escena, un bon dia. "Arriba un moment en què la vida et dóna senyals", explica. Superar el llindar dels cinquanta anys fa que tot s'activi. "Em va fer reflexionar molt, veia que encara era madur, però també jove". I als dubtes propis del moment, se li afegeix un fort impacte emocional. "En el mateix any vaig perdre dos dels tres amics que tenia". Allò el va deixar molt tocat, mentre agafava consciència dels camins que calia emprendre. "Vaig decidir que no volia que la vida em passés sense voler, esperant que passés".
 

"Mentre tot això passava, va passar el fet definitiu", explica. "Passejant pel carrer, vaig passar per davant d'una botiga d'instruments en liquidació". Allà hi havia una guitarra amb el tercer descompte aplicat. "Vaig tenir un impuls natural de comprar la guitarra. En arribar a casa i tocar-la, vaig sentir que jo volia ser allò: músic. Tenia cinquanta anys i havia de tornar". Conscient que les conseqüències de no fer-ho serien anímiques, Pardo es vaig enrolar en un grup de versions. "Assajava discretament, amb un esforç personal important", tot combinant feina amb les poques hores lliures.
 
De l'estudi al català
 
Després, va arribar el moment d'entrar a l'estudi i gravar una cançó pròpia. "Allà, sobre la marxa, vam anar gravant un disc", signat per Still Morris. "Vaig veure que m'agradava composar i m'hi vaig llençar de ple. El següent disc, Face to face, ja implica la realització d'un somni, quan el bateria habitual de Miguel Ríos, Vicenç Climent, em va dir que gravaria les bateries". Professional i entregat com pocs, va dedicar tres dies de les festes de Setmana Santa per poder complir la seva paraula. "I la resta de músics van per efecte dominó, comptant amb un planter brutal".
 
Amb amics que eren grans músics com a còmplices, Still Morris depura el seu estil fins arribar a Accés Obert, el seu disc més íntim, autèntic i emocional. "És el primer escrit en català i això es nota a l'hora d'interpretar i en les lletres. Expressar-te en l'idioma amb què sents, parles, estimes, plores i escrius no té res a veure en fer-ho amb un idioma allunyat de tu", explica. "Les cançons són un tros de tu mateix, corresponen a un moment donat". I fer-ho tal com ho sents ho fa tot molt diferent. "He mamat el rock sempre en anglès i, en fer el canvi, tenia por que quedés més cantautor o amb menys força a l'escenari. Però és el contrari: la gent s'enganxa més", conclou.
 

Still Morris és el projecte musical d'Eloi Pardo Foto: Esteve Plantada

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, al centre, en un acte de jutges a Barcelona. | Josep M. Montaner
Roger Pi de Cabanyes | 6 comentaris
01/01/1970
«Les imputacions trontollen i el Tribunal Suprem es pot veure abocat a argumentar les acusacions amb plantejaments cada vegada més polítics i menys jurídics»
01/01/1970
Unai Sordo explica la posició del sindicat després de la participació de la delegació catalana en la manifestació que en suport als empresonats
01/01/1970
El secretari general del PSOE es mostra des d'Alemanya convençut que amb ells al govern "mai s'hauria arribat a aquest punt de ruptura"
The Chanclettes a La Daurada Beach Club
01/01/1970
NacióDigital sorteja quatre entrades dobles per a l'espectacle #DPutuCOOL de The Chanclettes
La nova portaveu d'ERC, Marta Vilalta. | Adrià Costa
01/01/1970
La portaveu republicana fixa com un possible desllorigador l'elecció d'un president temporal mentre s'acaba de tramitar la llei que permeti investir Puigdemont a distància | Assegura que "probablement" la independència s'aconseguirà "de la mà del diàleg, la negociació i l'acord" i no descarta tornar a abordar el referèndum pactat amb l'Estat
Màrius Serra | Adrià Costa
Esteve Plantada
01/01/1970
El popular escriptor i enigmista publica "La novel·la de Sant Jordi", un divertit homenatge al gènere negre que publica al segell Amsterdam, d'Ara Llibres
El restaurant Pitarra, tancat | Albert Alcaide
Toni Vall | 8 comentaris
01/01/1970
«No pot ser que Barcelona tracti tan malament la història, la seva història, el seu patrimoni material i immaterial, el seu llegat físic i emocional. No pot ser aquest campi qui pugui»
Pep Martí | 1 comentari
01/01/1970
La junta d'Ignacio García-Nieto ha encarregat un informe jurídic per aclarir si disposa de tots els permisos