migracions

Unes 12.700 persones han mort al Mediterrani des del 2010

La primera meitat de l’any han perdut la vida 2.814 immigrants i refugiats, un miler més que en el mateix període del 2015, segons dades de l'ACNUR | Des de l'inici del 2016 un total de 206.400 persones han arribat a Europa, dels quals un 40% són sirians i un 21% afganesos

per Redacció , 7 de juny de 2016 a les 19:22 |
Restes d'una barca amb refugiats sirians a l'illa grega de Kos | Sergi Cámara
Aquesta informació es va publicar originalment el 7 de juny de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Un total de 12.705 persones han mort en els darrers sis anys intentant arribar a Europa creuant el Mediterrani, segons les últimes dades actualitzades de l’ACNUR, l’agència de l’ONU pels refugiats. En el que portem d’any, han perdut la vida 2.814 refugiats, gairebé un miler més que en el primer semestre del 2015, quan la xifra era de 1.838.

Tot i això, l’Organització Internacional de les Migracions (OMI), assegura que “no s’han registrat morts des del dissabte 4 de juny”. S’estima que 206.400 han arribat a Europa en el que portem d’any, a través d’Itàlia, Grècia, Xipre i Espanya. Un 40% dels que arriben són sirians, un 21% afganesos i un 13% iraquians.


D’acord amb les estadístiques de l’ACNUR, un 45% dels qui creuen el Mediterrani per arribar a Europa són homes, un 35% són nens i un 20% són dones.

L’any 2010, l’Agència de l’ONU pels refugiats va comptabilitzar 20 morts al Mediterrani, una xifra que es va disparar el 2011 fins als 1.500. Entre el 2012 i el 2013 el nombre de víctimes de la ruta mediterrània va ser de 500 i 600, respectivament, i va augmentar fins als 3.500 el 2014. L’any passat es van registrar 3.771 morts. En el que portem de 2016 han mort 2.814 persones.

MORTS AL MEDITERRANI 2010-2016


"Incentius positius i negatius" per als països africans

La Comissió Europea vol reforçar la cooperació amb nou països d'origen i trànsit d'immigrants i aquest dimarts ha proposat signar acords amb Jordània, Líban, Níger, Nigèria, Senegal, Mali i Etiòpia i augmentar l'ajuda a Tunísia i Líbia. L'objectiu és "salvar vides al mar, incrementar el retorn" dels irregulars als seus països, "permetre als immigrants i refugiats quedar-se més a prop de casa seva i, a llarg termini, ajudar els països en desenvolupament a resoldre les causes de la immigració il·legal". Brussel·les ofereix 8.000 milions d'euros fins al 2020 a canvi que aquests nou països col·laborin amb el control dels fluxos migratoris i vol mobilitzar 62.000 milions més en inversions.

"Per aturar la inacceptable pèrdua de vides al Mediterrani i posar ordre als fluxos migratoris, hem de repensar com treballar plegats amb els països d'origen i trànsit", ha defensat el vicepresident comunitari, Frans Timmermans. "Milions de persones arreu del món estan migrant i només podem gestionar-ho si actuem globalment, cooperant plenament", ha advertit la cap de la diplomàcia comunitària, Federica Mogherini. "El nostre objectiu, a més de salvar vides i desmantellar les xarxes de traficants" és "invertir a llarg termini en el desenvolupament econòmic i social, la seguretat, l'estat de dret i els drets humans" d'aquests països d'origen, per donar als immigrants "l'oportunitat i els mitjans per tenir una vida segura i decent", ha insistit Mogherini.

Seguint l'estratègia del pal i la pastanaga, Brussel·les planteja "incentius positius i negatius", és a dir "premiar els països que cooperen efectivament amb la UE en el control de la immigració" i castigar amb "conseqüències els que es neguin a col·laborar", per exemple amb un pitjor tracte comercial. L'executiu comunitari reclama un "increment de la taxa de retorn" dels immigrants irregulars als seus països d'origen i trànsit (és a dir, que aquests facilitin les deportacions als governs europeus), "esforços per reintegrar-los" (perquè no tornin a intentar creuar el Mediterrani) i un millor "control de les fronteres". També vol "trencar el model de negoci dels traficants d'immigrants" i que la cooperació amb Turquia i els Balcans occidentals l'Operació Sophia de l'EUNAVFOR MED "doni resultats efectius". Actualment, la UE només aconsegueix retornar el 40% dels immigrants irregulars (Etiòpia, per exemple, només accepta el retorn del 12%, mentre que a Jordània aquesta proporció és del 84%).

A curt termini, el Fons d'Emergència per a Àfrica s'ampliarà en 1.000 milions d'euros. I en els propers cinc anys Brussel·les vol arribar als 8.000 milions en cooperació amb aquests nou països. A llarg termini, la Comissió Europea vol posar 3.100 milions més per captar inversions privades i arribar a mobilitzar 31.000 milions, amb ajuda del Banc Europeu d'Inversions. I proposa als estats membres que facin el mateix per arribar fins als 62.000 milions d'euros. Concedir visats per treballar a la UE és un altre dels al·licients amb què la Comissió Europea premiarà els països que cooperin. "Dissuadir-los de fer aquest viatge perillós requereix crear vies legals per venir a Europa" i també "millorar les capacitats humanitàries de recepció" dels països de trànsit, defensa el pla que Timmermans i Mogherini han presentat aquest dimarts a Estrasburg.

En una primera fase se signaran els acords de cooperació amb Jordània i el Líban i més endavant amb Níger, Nigèria, Senegal, Mali i Etiòpia. "També volem incrementar el nostre compromís amb Tunísia i Líbia", assegura l'executiu comunitari.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació