12
de juny
del
2016
Actualitzat
el
15
de juny
a les
14:56h
A Barcelona no hi ha prou residències públiques, malgrat que la demanda és alta. Les dades així ho constaten. De les 266 residències que hi ha a la ciutat, només 34 són totalment públques. La resta són concertades (118) i privades (114). Tot i que la gestió de les concertades és privada, una part de les places són a preu públic per a l’usuari. La diferència l'assumeix la Generalitat.
En total, doncs, a Barcelona hi ha 4.861 places públiques, sumant les places en residències públiques i les de preu públic en concertades. D’inscripcions, en canvi, n’hi ha, tant a les residències públiques com a les concertades: 12.031, segons el document del Consorci de Serveis Socials de Barcelona a què ha tingut accés NacióDigital.
Tot i que partir de les dades no es pot afirmar que la major part de persones inscrites estiguin a l’espera d’una plaça pública– i no d’una plaça privada a les concertades– si confrontem el nombre d’inscripcions de cada residència amb el seu volum de places, el cert és que les deu primeres amb la llista d’espera més llarga són públiques. En concret, lideren el rànquing la residència de La Verneda (Sant Martí), la de La Sagrera (Sant Andreu) i la de Porta (Nou Barris).
Més enllà de la manca de places i de la gran demanda, les dades demostren, a més, que els preus són inassequibles només amb la pensió i que, tan sols en alguns casos, les ajuts de la Llei de Dependència són suficients per assumir-ne el cost. També es pot constatar que els districtes situats al nord de la ciutat (Sant Martí, Sant Andreu i Nou Barris), que justament són els que més demanda tenen, es troben en greu desigualtat en relació amb la resta de Barcelona.
Una alarmant manca de places i massa temps d’espera
Si s’analitza quantitativament el nombre total de places, Ciutat Vella i Les Corts són els districtes que ofereixen menys places. Tanmateix, si la xifra es compara amb les llistes d’inscripció, Sant Andreu, Nou Barris i Sant Martí són els districtes on hi ha més persones a l’espera d’una plaça, ja sigui a preu públic o a preu privat a la concertada.
Així, a Sant Andreu, per cada deu places que s’ofereixen hi ha 31 persones a l’espera. El segueix Nou Barris, amb 21 persones per cada deu places, i Sant Martí, amb 18 persones per cada deu places. A l’altra banda de la gràfica, s’hi troben Eixample, Ciutat Vella i Sarrià-Sant Gervasi, on les esperes són inferiors al nombre de places ofertes.
En general, però, el resultat és alarmant. A Barcelona no hi ha ni prou places públiques ni prou places privades en residències concertades per satisfer la demanda. Les llistes d’espera –o les llistes d’inscripció, tal com el Departament de Treball, Afers Socials i Família prefereix anomenar-les, tot i que els asils amb qui NacióDigital s’ha posat en contacte i el propi Consorci de Serveis Socials de Barcelona no les reconeixen amb aquest nom- són massa llargues pel volum de places que s’ofereixen. Fins i tot si, tal com asseguren des del Departament de Treball, un 20% de les persones inscrites renuncia a la plaça, el nombre és massa minso.
La xifra encara és més preocupant si es compara el nombre de places públiques amb el total de la població més gran de 65 anys que podria reclamar-ne l’accés, tal com mostra la gràfica. En aquest cas, Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí són un cop més els districtes més deficients, juntament amb Les Corts, que lidera la classificació. El temps d’espera tampoc no és encoratjador. A les residències amb més demanda, com ara la Casa Asil de Sant Andreu, a qui NacióDigital ha preguntat, una persona pot esperar fins a quatre anys per una plaça pública; i fins a dos anys, per una plaça privada a la concertada.
Preus inassequibles només amb la pensió
Els preus públics a Barcelona es classifiquen, com a la resta de Catalunya, segons el grau de dependència de la persona. Així, la plaça pública més econòmica té un preu de 964 euros. El preu més car és de 1.201 euros. Els preus per una plaça privada es disparen fins als 1.829 euros, segons l’últim informe del 2014 del cercador Inforesidencias. Sigui com sigui, el cost és pràcticament inassequible només amb la pensió.
A la demarcació de Barcelona, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística, el sou corrent d’un pensionista és de 965 euros. En homes, aquesta xifra augmenta fins als 1.115 euros, però entre les dones, que són la major part d’usuàries a les residències segons l’informe d’Inforesidencias, aquesta xifra es redueix fins als 694 euros. Això implica que, entre el preu públic més car i el sou mitjà d’una pensionista hi ha una diferència de més de 500 euros. Si es confronta amb el preu privat, la distància es dispara fins als 1.100 euros. El cost només es podria compensar, en alguns casos, amb els ajuts de la Llei de Dependència, que van dels 300 als 800 euros, segons el grau de dependència.
En total, doncs, a Barcelona hi ha 4.861 places públiques, sumant les places en residències públiques i les de preu públic en concertades. D’inscripcions, en canvi, n’hi ha, tant a les residències públiques com a les concertades: 12.031, segons el document del Consorci de Serveis Socials de Barcelona a què ha tingut accés NacióDigital.
LA MANCA DE RESIDÈNCIES PÚBLIQUES A BARCELONA
Més enllà de la manca de places i de la gran demanda, les dades demostren, a més, que els preus són inassequibles només amb la pensió i que, tan sols en alguns casos, les ajuts de la Llei de Dependència són suficients per assumir-ne el cost. També es pot constatar que els districtes situats al nord de la ciutat (Sant Martí, Sant Andreu i Nou Barris), que justament són els que més demanda tenen, es troben en greu desigualtat en relació amb la resta de Barcelona.
QUINS DISTRICTES OFEREIXEN MÉS PLACES PÚBLIQUES?
Si s’analitza quantitativament el nombre total de places, Ciutat Vella i Les Corts són els districtes que ofereixen menys places. Tanmateix, si la xifra es compara amb les llistes d’inscripció, Sant Andreu, Nou Barris i Sant Martí són els districtes on hi ha més persones a l’espera d’una plaça, ja sigui a preu públic o a preu privat a la concertada.
Així, a Sant Andreu, per cada deu places que s’ofereixen hi ha 31 persones a l’espera. El segueix Nou Barris, amb 21 persones per cada deu places, i Sant Martí, amb 18 persones per cada deu places. A l’altra banda de la gràfica, s’hi troben Eixample, Ciutat Vella i Sarrià-Sant Gervasi, on les esperes són inferiors al nombre de places ofertes.
En general, però, el resultat és alarmant. A Barcelona no hi ha ni prou places públiques ni prou places privades en residències concertades per satisfer la demanda. Les llistes d’espera –o les llistes d’inscripció, tal com el Departament de Treball, Afers Socials i Família prefereix anomenar-les, tot i que els asils amb qui NacióDigital s’ha posat en contacte i el propi Consorci de Serveis Socials de Barcelona no les reconeixen amb aquest nom- són massa llargues pel volum de places que s’ofereixen. Fins i tot si, tal com asseguren des del Departament de Treball, un 20% de les persones inscrites renuncia a la plaça, el nombre és massa minso.
La xifra encara és més preocupant si es compara el nombre de places públiques amb el total de la població més gran de 65 anys que podria reclamar-ne l’accés, tal com mostra la gràfica. En aquest cas, Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí són un cop més els districtes més deficients, juntament amb Les Corts, que lidera la classificació. El temps d’espera tampoc no és encoratjador. A les residències amb més demanda, com ara la Casa Asil de Sant Andreu, a qui NacióDigital ha preguntat, una persona pot esperar fins a quatre anys per una plaça pública; i fins a dos anys, per una plaça privada a la concertada.
ELS PREUS DE LES RESIDÈNCIES
Els preus públics a Barcelona es classifiquen, com a la resta de Catalunya, segons el grau de dependència de la persona. Així, la plaça pública més econòmica té un preu de 964 euros. El preu més car és de 1.201 euros. Els preus per una plaça privada es disparen fins als 1.829 euros, segons l’últim informe del 2014 del cercador Inforesidencias. Sigui com sigui, el cost és pràcticament inassequible només amb la pensió.
A la demarcació de Barcelona, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística, el sou corrent d’un pensionista és de 965 euros. En homes, aquesta xifra augmenta fins als 1.115 euros, però entre les dones, que són la major part d’usuàries a les residències segons l’informe d’Inforesidencias, aquesta xifra es redueix fins als 694 euros. Això implica que, entre el preu públic més car i el sou mitjà d’una pensionista hi ha una diferència de més de 500 euros. Si es confronta amb el preu privat, la distància es dispara fins als 1.100 euros. El cost només es podria compensar, en alguns casos, amb els ajuts de la Llei de Dependència, que van dels 300 als 800 euros, segons el grau de dependència.
Consulta la base de dades de residències per a gent gran a Barcelona amb llistes d'espera
Consulta l'Informe 2014 d'Inforesidencias.com
Consulta els preus de serveis de residència assistida segons el grau de dependència
Consulta les dades de pensions i sous de l'Institut Nacional d'Estadística