05
de juny
del
2016
Actualitzat
el
07
de juny
a les
17:55h
Han sortit a l'escenari H&M poc després que el Primavera Sound fes oficials les xifres d'enguany, amb una assistència propera als 200.000 espectadors. Això vol dir més públic, més presència, més espai i, també, més ciutat. Se li afegeix al còmput de dades que aquest 2016 s'ha comptat amb la presència més nombrosa d'artistes catalans de la història, amb Manel al capdavant. Després de passar per diversos escenaris en els darrers anys, i fent pujar el seu pedigrí a mesura que creixen en presència escènica, seguretat i contundència artística, el grup ha tornat a donar el to en un festival que els respecta i els admira.
L'última aparició del grup va ser al Heineken Hidden Stage, en un concert a corre-cuita que van haver de fer en substitució de The Pizza Underground, l'any 2014, per indisposició de Macaulay Culkin. Aleshores, com aquest 2016, van deixar pels moments finals Teresa Rampell, convertida en un dels moments més àlgids d'un repertori que té prou entitat com per defensar-se en qualsevol circumstància. Tal i com ha estat també aquest dissabte, fent la rúbrica a una certesa: el grup vibra i fa vibrar, cada vegada és més compacte i segueix tenint aquell component intangible del primer dia.
Intensitat sonora, de Les cosines a Sabotatge
Trenta segons després del previst –problemes tècnics amb un sintetitzador–, Les cosines ha assentat les bases i ha ofert el to d'un disc amb brillants moments elèctrics. Centrats en presentar les cançons del nou àlbum, Jo competeixo (2016), les nou cançons següents han acabat de posar les coses a lloc, demostrant que el so del grup no és tan lluny de les millors propostes que es poden sentir a qualsevol dels altres escenaris del Parc del Fòrum. Amb ofici, solvència i bona matèria primera.
No han faltat al repertori, degudament comprimit pel format festival, Boomerang –titubejos inicials al marge–, una Ai, Dolors d'aires caribenys, l'apoteosi brutal de Jo competeixo, el viatge reggaeton de Laserotonina i un Benvolgut corejada, estimada i necessàriament accelerada. El llacet ha estat el díptic format per Teresa Rampell i Sabotatge. Prop de cinquanta minuts d'orgull local i vocació universal gràcies a un dels grups que més ha merescut tocar, per fi, en un dels grans escenaris del Primavera Sound.
L'última aparició del grup va ser al Heineken Hidden Stage, en un concert a corre-cuita que van haver de fer en substitució de The Pizza Underground, l'any 2014, per indisposició de Macaulay Culkin. Aleshores, com aquest 2016, van deixar pels moments finals Teresa Rampell, convertida en un dels moments més àlgids d'un repertori que té prou entitat com per defensar-se en qualsevol circumstància. Tal i com ha estat també aquest dissabte, fent la rúbrica a una certesa: el grup vibra i fa vibrar, cada vegada és més compacte i segueix tenint aquell component intangible del primer dia.
Intensitat sonora, de Les cosines a Sabotatge
Trenta segons després del previst –problemes tècnics amb un sintetitzador–, Les cosines ha assentat les bases i ha ofert el to d'un disc amb brillants moments elèctrics. Centrats en presentar les cançons del nou àlbum, Jo competeixo (2016), les nou cançons següents han acabat de posar les coses a lloc, demostrant que el so del grup no és tan lluny de les millors propostes que es poden sentir a qualsevol dels altres escenaris del Parc del Fòrum. Amb ofici, solvència i bona matèria primera.
No han faltat al repertori, degudament comprimit pel format festival, Boomerang –titubejos inicials al marge–, una Ai, Dolors d'aires caribenys, l'apoteosi brutal de Jo competeixo, el viatge reggaeton de Laserotonina i un Benvolgut corejada, estimada i necessàriament accelerada. El llacet ha estat el díptic format per Teresa Rampell i Sabotatge. Prop de cinquanta minuts d'orgull local i vocació universal gràcies a un dels grups que més ha merescut tocar, per fi, en un dels grans escenaris del Primavera Sound.
Manel, al Primavera Sound. Foto: José Manuel Gutiérrez