entrevista

​Fermín Muguruza: «El procés ha servit perquè un partit estatal defensi el dret a l'autodeterminació»

El cantant basc destaca el compromís assumit per Podem i l'explica pels passos que s'han fet a Catalunya | Assegura que malgrat les dificultats i debats a les files independentistes "el més important és el que s'ha fet fins ara, és el camí recorregut" | Des de Berga, enmig de les festes de la Patum, assegura que és un "motiu d'orgull" estar al balcó de l'Ajuntament l'any en què el bisbe i la Guàrdia Civil no hi han estat presents

per Pere Gendrau, Berga | 5 de juny de 2016 a les 20:30 |
El cantant basc Fermín Muguruza, a Berga | Martí Albesa
Aquesta informació es va publicar originalment el 5 de juny de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Fermín Muguruza (Irun, 1963) forma part de l'imaginari col·lectiu de diverses generacions arran de la seva etapa amb Kortatu i Negu Gorriak. Però posteriorment ha demostrat anar molt més enllà, tant en el terreny musical com en diversos camps artístics, i tot plegat l'ha portat a ser un convidat d'honor a la Patum que s'ha celebrat enguany a Berga. En aquesta entrevista, feta divendres de Corpus, a banda d'explicar què li ha transmès la festa, aborda breument la situació política catalana. 

- Quines sensacions li ha transmès el que ha vist d'aquests dies de Patum?


- Quan arribes a un poble que es bolca en la seva festa, tens l'efecte absorció, diria jo, en què tu també te'n sents part; perquè els que t'hi han convidat són gent que ho estan vivint d'una manera tan intensa que no hi ha manera d'escapar-se'n. És una cosa que ja he conegut en altres llocs. I aquí, ha estat d'una forma especial, perquè també hi ha hagut molta eufòria amb la idea d'haver-me convidat. Ha estat un moment especial, també, perquè s'hi està fent un canvi del qual jo no n'era conscient fins que vaig estar al balcó de l'Ajuntament, quan em van dir que és el primer any en què desapareixen els tricornis i el bisbe. 

- De fet, on es va asseure vostè és on s'hi havien d'asseure aquestes autoritats. 


- Sí, clar, però jo no en tenia ni idea, no n'era conscient fins que a través de Twitter vaig començar a veure que la gent pujava fotos dels que hi érem convidats. I molta gent ho celebrava. M'imagino que també hi haurà gent que ho haurà criticat. Però, en general, els comentaris eren d'eufòria. #sísí era el hashtag que s'estava utilitzant per dir que sí, que gent que era estranya a la festa, ocupant un lloc de privilegi, ja no hi eren i a l'Ajuntament s'hi havia convidat una persona que era simpàtica pel poble i digna d'estar allà. Com en qualsevol festa que es convida gent d'altres llocs perquè la vegin. En aquest sentit, per mi, va ser un motiu d'orgull total i em va fer molta il·lusió. 

- És un bon lloc per fer-se una idea general de la Patum. 


- Al llarg del dia, vaig poder veure la Patum de lluïment a més de la que es fa a la nit. Vaig estar donant tombs per la zona. I també hi va haver la presentació de Black is Beltza, cosa que m'ha permès ser part del programa de les festes de la Patum 2016, i del 150è aniversari dels Gegants Vells i del 125è dels Nous. De fet, mentre estava esmorzant en una cafeteria, em vaig topar amb el llibret on hi sortia un acte que va anar molt bé, perquè van venir prop d'un centenar de persones, amb la gent molt interessada pel tema tot i ser una hora difícil. 

- Tenia mèrit aplegar aquella gent enmig de les festes. 


- Era un moment en què havien d'estar descansant. Però estaven allà. I després, sopar amb els geganters, estar al lloc on agafen forces abans de començar. I durant la nit veure la Patum, amb el moment tan màgic que té del salt de Plens, que és impressionant. I després poder baixar a la plaça, ballar i ser part del ball de Gegants, veure com ballen els gegants negres, i pujar al pis on us ajunteu enmig dels salts, estar amb vosaltres, bevent i menjant... va ser molt especial. Perquè llavors és quan sents la festa des de dins, com si fossis un més. Al final, senties l'emoció de tots els que havíeu estat allà, suant sang, gairebé, perquè tot sortís bé. I, des del balcó del vostre cap de colla, tan alt, veure la plaça, va ser molt emocionant. 

- Què li ha sorprès més, de tot plegat? Perquè n'estava informat, però suposo que el moment de veure-ho per primer cop, sorprèn. 

- Sí, m'havien enviat un DVD per saber en què consistia, a més d'uns quants links de Youtube i el llibre. Però el que m'ha sorprès és veure la gent portant els seus fills a les espatlles, i no només a la Patum infantil. I també l'orgull que té tothom amb aquesta festa. Tothom pot tenir la seva, de festa, però aquest orgull no és només de Berga, transcendeix a la gent de tot Catalunya. També m'ha sorprès la unió que hi ha entre música i participació popular, aquesta demostració de poder popular en què la gent pren el carrer i s'empodera a través de la música. La força que té, perquè tot just sentir el Tabal, la gent ja sap què passarà. 
 

Fermín Muguruza a l'exposició de vestits i objectes històrics dels Gegants de la Patum Foto: Martí Albesa


- Això em porta a preguntar-li sobre la Patum com una eina, ja que la gent la viu de manera pràcticament instintiva. Com creu que es podria utilitzar per potenciar encara més les coses positives que té?

- Saps què passa? Que quan una festa té aquest potencial, més que pensar en com utilitzar-la com una eina, t'adones que ja és una eina en sí mateixa. I que està tenint tot el seu valor perquè la gent, des de dins, ja està fent que la festa evolucioni. De la mateixa manera que aquest any s'han fet desaparèixer elements estranys que es poden considerar contradictoris com un bisbe o un tricorni. Però és que, alhora, pots veure que noves generacions i gent d'altres comunitats ja estan prenent part en aquesta festivitat. O bé quan diumenge, tot i mantenir el repertori musical, s'hi afegeix una peça nova com l'arrenjament sobre el tema de Bruce Springsteen. Això m'ha recordat molt al bertsolarisme al País Basc. 

- Què és això?

- És la manera d'improvisar versos que ve precisament d'una manera d'explicar les històries, d'una mena de cronista rural a nivell popular, que anava explicant coses de poble en poble. Poc a poc, es va anar fent més urbanita i va començar a cantar coses diferents i a utilitzar noves melodies. Això va ser un fenomen que va iniciar-se als anys noranta al País Basc, i s'ha convertit en un fenomen de masses increïble. I alguna gent quan veia que una persona, com Andoni Egaña que és un dels grans bertsolaris, començava a cantar melodies diferents de les que es solien cantar, els semblava xocant. Però al final s'acceptava i la gent s'adonava que era un altra manera d'evolucionar. 

- Tot evoluciona encara que no ho sembli.

- També destacaria que a la Patum hi pot participar gent de qualsevol comunitat, convertint-se en una espècie de festa multicultural, i també que el gènere no sigui impediment perquè qualsevol persona pugui estar-hi participant. En aquest sentit, veient que tant homes com dones hi prenen part, portant les Maces per exemple, en lloc de pensar en si es podria convertir en una eina, t'adones que ja és en sí mateixa una eina. Ja és un motor de canvi. És una festa en què en cap moment he pogut percebre que hi hagi cap tipus d'agressió sexual, cosa que sol passar en molts llocs on l'alcohol corre a dojo. Al contrari, em dóna la sensació que l'ambient és molt bo. La Patum, per tot plegat, ja és una eina i és una espècie de far pel que fa a les festes populars, i n'hauríem de prendre nota. Aquí, quan s'acaba la festa, queda camaraderia, queda solidaritat, i queden tots els valors que crec que s'han de defensar i que a vegades sembla que estan a la baixa, a nivell europeu. 

- Parlant del País Basc, quines diferències o semblances troba entre la Patum i les tradicions ancestrals del seu país?

- Et destacaria tres llocs. Jo vinc d'Irun i allà hi ha una festa que a mi sempre m'ha agradat molt, i que en un moment es va fer un salt i es va dur a terme la reivindicació per tal les dones també poguessin participar-hi. I va ser molt violent i desagradable. Va ser una de les coses que han quedat marcades a la història de la ciutat. Però anys després podem dir que s'ha aconseguit que una gran part de la ciutat assumeixi que aquest canvi s'havia de produir. I, durant la desfilada, és emocionant veure com un pilot de dones hi participen. D'altra banda, unes de les festes més participatives que hi ha són la de Bilbao. Tot i que a vegades l'Ajuntament ho intenti coartar i que a nivell de programació fins i tot ho privatitzi, són de les festes més populars que he vist a nivell mundial. La idea de com es munten les barraques, que a cadascuna hi hagi un concert pràcticament diari, amb concursos gastronòmics i la solidaritat i companyerisme que s'hi genera, és impressionant. 

- I el tercer?

- El tercer seria el poble que, precisament, està agermanat amb Berga, i que és Gernika. Són festes molt populars que donen espai als grups musicals bascos, amb una programació impactant. I és una festa que tenint en compte la història de Gernika, del que ha patit aquest poble, és quelcom sempre a reivindicar. Perquè la festa es converteix en una celebració de la vida. Els feixistes cridaven: visca la mort. I per això, quan nosaltres celebrem aquesta festa, diem que estem celebrant la vida. 

- Breument, abans de tancar l'entrevista, un parell de pinzellades d'actualitat política. Com es va copsar, des del País Basc, la visita d'Arnaldo Otegi al Parlament?

- Des del País Basc, s'està seguint molt de prop tot el procés català. I no és menor comentar que el dia que van alliberar Arnaldo Otegi després d'aquests sis anys a la presó, hi hagués una delegació catalana per rebre'l, formada per Anna Gabriel, David Fernàndez o el cantant Lluís Llach. També per l'advocat Matamala. Al País Basc, som coneixedors d'aquesta solidaritat tan forta que hi ha hagut sempre des dels Països Catalans. I va ser un pas més que es fes aquesta rebuda a Arnaldo Otegi al Parlament. No es tracta només de fer-li una rebuda a Otegi com a persona, sinó de dir-li a l'estat espanyol que no tenen cap tipus de legitimitat per empresonar i reprimir l'independentisme. Té una doble lectura. És dir: ells l'han tingut a la presó, nosaltres el rebem al Parlament. 

- L'última. Per a alguns, el procés fa dècades que dura, i per a altres va començar el 2010. Sigui com sigui, ara mateix està en una fase complicada, arran de les disputes que hi ha entre les formacions independentistes. Fins i tot hi poden haver eleccions abans d'hora. La solució ha de venir de l'entesa entre els partits o ha de ser la societat civil la que els torni a passar per sobre?

- Si el procés seguís endavant tal com està plantejat, seguint aquest full de ruta, estaríem en una fase constituent en què s'ha d'escriure la nova constitució. Per això es va dir que s'investia un president, perquè s'havia de tirar endavant la constitució i aquesta s'hauria d'acabar ratificant amb un referèndum. Després, precisament, s'hauria de fer una desconnexió que l'estat espanyol no voldrà reconèixer i per això s'hauran de fer unes noves eleccions en què sí que hi haurien d'anar tots els partits independentistes junts. Això s'està plantejant ja avui dia. El que crec és que tots els passos que s'han fet fins ara són irreversibles. Que algú pensi que la independència ha de ser demà o demà passat... no crec que això sigui el més important. 

- Què és el més important?

- El més important és el que s'ha fet fins ara, és el camí que s'ha recorregut. Aquest camí és una cosa exemplar. És quelcom que per a alguns serà una cosa de molts anys i per a altres serà més nova. Però aquesta conscienciació de la gent, que vol que aquest país sigui independent... el fet d'estar aquí a la Patum, i escoltar com tothom canta Els Segadors, escoltar com la gent crida independència després d'un acte que ha sortit bé... Que per aplaudir, la gent cridi independència... Això, viure-ho des d'aquí, és important. Des del País Basc, el que diem és que aquest poble ja s'ha posat a caminar. Pot tenir moments d'aturades, en què no vagi tan ràpid o sembli que està parat, però aquest camí recorregut és increïble. Ha servit perquè un partit d'àmbit estatal que es presentarà en confluència amb una altra formació d'esquerres, dins dels seus estatuts, faci una defensa explícita, fins i tot al parlament espanyol, del dret a l'autodeterminació i de què els pobles puguin decidir. A l'estil del que ha passat a Escòcia. I això és quelcom històric, no havia passat fins ara. 
 

Fermín Muguruza durant la presentació del comic Black is Beltza, al Teatre Municipal de Berga Foto: Martí Albesa

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació